EL MÓN DE LA MITOLOGIA

La creació del món i la creació de l’home segons el Gènesi.

Igual que la filosofia i la ciència, el mite, que en grec vol dir discurs, préten donar una explicació de com ha sorgit l’univers (el Cosmos) i de com està estructurat (com és el món). Podeu trobar infinitat de mites. Es pot dir que cada societat té els seus propis mites. Per exemple, La Bíblia comença amb un discurs sobre l’origen del món. El Gènesi ens explica com Déu crea el món del no-res.  La culminació d’aquest procés és la Creació de l’home que esdevé figura central de l’obra divina. El Déu de l’Antic Testament, tronc comú del Judaïsme, L’Islam i el Cristianisme, crea l’home a imatge i semblança seva.

Homer I Hesíode.

A Grècia, en canvi, és l’home qui projecta la seva imatge per donar forma als Déus. Senzillament usa la imaginació per projectar-la a l’infinit. Així, els Déus grecs són envejosos, cruels, cobdiciosos, mesquins, aduladors, arrogants, egoistes i orgullosos i volubles. Igualment, els guien la tendresa, l’amistat i l’amor. Són, en definitiva, apassionats.  Són ben igual que els homes, però amb una diferència essencial. Tenen un poder quasi il.limitat, són immortals, i coneixen el Destí, el fat. Els homes, que són mortals, són éssers fràgils i a més, no coneixen l’esdevenidor. Els principals mites grecs es troben avui dia a La Il.líada i l’Odissea, la lletra dels quals fou fixada vers el s. VIII a. C. Aquí teniu un vídeo que discuteix la possible existència històrica del mite que ens conta la Il.líada. 

 Prometeu

Un dels mites grecs més interessants és el Mite de Prometeu i per extensió el Mite de Pàndora. Existeixen distintes versions del mateix mite. Plató, filòsof del s. V-IV abans de Crist, posa en boca de Protàgores una versió del mite. També apareix a Els Treballs i els dies  d'Hesíode.

La versió estàndard diu més o menys així: Prometeu era un Tità. Tenia un germà que nomia Epimeteu. Un dia havien d’oferir un brau a Zeus. Prometeu que volia quedar-se la carn del brau per menjar-se-la va decidir amagar-ne la carn dins el ventre. Va agafar els ossos i els va recobrir de greix, fent que pareixessin la millor part. Després va donar a triar a Zeus entre les dues parts que havia fet. Aquest, creient que escollia la part millor, va triar els ossos i el greix. Com que es va sentir ridiculitzat per Prometeu, com a càstig, va decidir llevar el foc als homes. Prometeu, a qui els Déus no feien por, pujà a l’Olimp i robà el foc i el tornà als homes. Zeus, doblement enganyat, ple d’ira fermà Prometeu a una roca tota l 'eternitat. De dia el seu voltor li menjaria el fetge i de nit aquest es regeneraria. Només Heracles aconseguiria alliberar-lo.

Pàndora

Immediatament després, va fer cridar Hefest i li va dir que donàs forma a la dona més bella que mai s’hagués vist. Hábil amb el telar, agraciada i sensual, la dotà d’un caràcter cruel, mesquí, capriciós i voluble i li dóna una àmfora que contenia tots els mals, que els homes encara no coneixien. Pàndora era el regal de Zeus a Epimeteu, que es casà amb ella tot i les advertències de Prometeu. Un dia Pàndora, intrigada pel que hi hauria dins l’àmfora, l’obrí i alliberà totes les penes, mals i fatigues que des d’aquell moment s’escamparen pel món i provocaren sofriment als homes. L’únic que quedà dins l’àmfora quan l'aconseguiren tancar fou l’esperança.

Des d’aquell moment els homes viuen en un món violent, cruel i ple de mals però amb l’esperança d’un futur millor.

La mitologia escandinava.

Al llibre de Jostein GAARDER, El món de Sofia, l'autor ens ofereix una versió de la concepció mítica del món. Molt recomanable i molt amena ens ofereix una visió totalment distinta als mites grecs. Un dia els Trolls que simbolitzen les forces del mal aconsegueixen robar la destral a Tor, símbol de la vida i de la fertilitat...