RENÉ DESCARTES, PEDRO CALDERÓN DE LA BARCA I EL GENI MALIGNE

Descartes, a les "Meditacions", s'apressa a dir que l'engany ha de venir de l'hipotètic geni maligne, no de Déu, puix com "bon cristià" sap (?) que Déu és infinita bondat. I aquest Déu no fal•laç és la garantia de tota la veritat captada amb claredat i distinció. Fixem-nos bé en el que diu i en el que insinua: ho sap com a creient -"bon cristià"-, però no ho demostra, ni pot demostrar-ho com a filòsof.
A la "Meditació" I afirma que "no convé fiar-se per complet de qui alguna vegada ens ha enganyat", i urmés endavant escriu que "Déu permet que m'enganyi alguna vegada".
Curiosament, als "Principis de filosofia", I,5, s'"oblida" del geni i es refereix directamente a Déu, lligant l'omnipotència divina amb la possibilitat d'enganyar.
"Dubtarem també de totes les demés coses que en altre temps ens semblaren molt certes, fins i tot de les demostracions matemàtiques i de llurs principis (...) i principalment perquè hem sentit dir que Déu, el nostre creador, pot fer tot allò que vulgui i (...) donat que ha permès que ens equivoquéssim algunes vegades (...) per què no hauria de permetre que ens equivoquéssim sempre?"

Extret de http://www.xtec.es/~jortiz15/lopez.htm.

És la realitat tal com la veim? O cap la possibilitat que l'home sigui engenyat per un geni maligne. O sigui que el Déu creador del món no sigui un Déu bo, just, savi, i absolutament poderós sinó que sigui un Déu dolent, malvat i que ens estigui enganyat. Aital hipòtesi apareix a les Meditacions Metafísiques obra de René Descartes (1596- 1650). 

Una altra de les obres en que apareix la idea de la vida com un somni, i que descriu, per cert l'home, com un ésser vanitós, que somia i que dóna prioritat a allò intrascendent i poc important. Aquest tema apareix a obres com La vida es sueño obra de Pedro Calderón de la Barca, dramaturg español en llengua castellana que va viure entre el 1600 i el 1681.
Aquí vos deix dues perles sobre el tema. La primera és un bolero cantat per Santiago Auserón i el cantaor Miguel  Poveda. La segona és un montatge sobre el monòleg de Segismundo, principal personatge de l'obra de Calderón de la Barca esmentada més amunt.

L'HOME ECONÒMIC i LA RACIONALITAT INSTRUMENTAL

Hem vist distintes definicions d'home que ens remeten a allò que fa? Com actua? Hem vist l'homo faber, l'homo videns, l'homo ludens, l'homo symbolicus, l'homo bellicus... Però el cert és que la realitat quotidiana ens remet contínuament a l'homo oeconomicus. Així sentim parlar de dura realitat econòmica, de crisi ecònimica, de retallades, de baixada de salaris, de pujada dels preus. Per què tenim la sensació que si la societat (conjunt d'homes) no rutlla en la seva vertent econòmica, no rutlla en cap aspecte? Per què ens sembla que la nostra felicitat, com a persones individuals i com a societat està lligada a la prosperitat? És just que hi hagi gent que, perquè no té feina es mor de gana o es desahuciada? Totes aquestes preguntes bombardegen diàriament el cor de la nostra societat.

Això enllaça amb un altra concepte que ja hem treballat a classe. Els conceptes de valor i preu. Les persones tenen valor, les coses preu. És així realment? La realitat, reveladora sempre, ens fa veure que moltes vegades les persones són víctimes d'altres persones sense escrúpols. Així, molta gent no reb un salari just, perd la seva casa perquè no la pot pagar o es mor de gana perquè no pot pagar-se el menjar. Una societat sana, ho hauria de permetre? Fins a quin punt podem desproveir a les persones dels seus drets al.legant a criteris econòmics?

Una reflexió interessant sobre tots aquests conceptes la trobareu en l'entrevista que Jaume Barberà realitzà ja fa temps a Joan Antoni Melè en el programa de TV3 Singulars. Aquí deix la direcció. Molt interessant la reflexió que fa al principi de l'entrevista Joan Melè entre racionalitat instrumental i racionalitat de fins. Melè és autor del llibre  Dinero y conciencia. A quién sirve mi dinero, Plataforma, 2009. Vos deix també un petit vídeo sobre la crisi i la inflacció.

http://www.tv3.cat/videos/3586830

GRÈCIA	Protàgores d’Abdera (490aC)	Gòrgies de Leontini (480-(380 aC)	Sòcrates (470-399)	Plató (427-347)
CONTEXT	Atenes democràcia Guerres mèdiques	Atenes Democràcia Guerres mèdiques	Atenes Crisi democràcia Guerra del peloponès. Comdemnat a mort.	Atenes Crisi democràcia Guerra del peloponès
FONTS	Fragmentàries Diàlegs platònics Discurs de la veritat.	Fragmentàries Diàlegs platònics Elogi d’Helena	Els núvols. Aristòfanes. Diàlegs socràtics de Plató	Diàlegs platònics Aristòtil
MÈTODE	Erística i retòrica	Erística i retòrica	Ironia i maièutica, dialèctica	Dialèctica. Diàleg com a eina per cercar la veritat.
REALITAT	Fenomenisme No hi ha lleis de la natura (Physis) tot és convencional (nomos)	Nihilisme ontològic (res és).	Hi ha lleis absolutes i es poden conèixer (polèmica Physis/nomos).	Dualisme: món sensible, món intel.ligible Mite de la Caverna. república
CONEIXEMENT	La veritat absoluta no existeix Veritat= utilitat Totes les opinions són igual de vertaderes.	Si fos no es podria conèixer (nihilisme epistemològic); si es pogués conèixer no es podria enunciar (nihilismo ling.)	Intel.lectualisme moral. La veritat absoluta existeix i es pot conèixer	La veritat es troba al món de les idees (episteme); Món sensible (doxa). Aprendre és recordar. Menó. Símil línia. República
ANTROPOLOGIA	Relativisme. L’home és la mesura de totes les coses.	Relativisme radical. Tot és aparent.	Idea del daimon socràtic. Veu de la consciència. Idea de l’ànima humana	Dualisme cos-ànima. Fedó Tripartició de l’ànima. Mite del carro alat
ÈTICA	Relativisme. Totes les idees morals són defensables. Depèn del lloc i del moment	Relativisme radical.	Hi ha una sèrie de valors morals absoluts: prudència, bé, justícia, pietat i cal trobar-los en el nostre interior.	Món de les idees. Idees de bé, justícia. La moral no és relativa.
POLÍTICA	Convencionalisme. Les lleis són fruit de l’acord entre els homes. Cada ciutat les té diferents	Convencionalisme radical.	Hi ha una sèrie de lleis vàlides per la ciutat. Crític amb la democràcia	Model de polis. Lleis absolutes (Physis). Tripartició de classes. Polis ideal.
POSTERIORITAT	Hume. Emotivisme moral. Utilitarisme. Mill i Bentham.		Descartes. Racionalisme.	Tomas Moro. Utopia. Descartes racionalisme.

LA FILOSOFIA POLÍTICA A L'EDAT MODERNA. NATURALESA I SOCIETAT

	Thomas Hobbes (1588-1679)	John Locke (1632-1704)	J. J. Rousseau (1712-1778)
Estat de naturalesa	L'home és dolent per l'home. Homo homini lupus.  De cive; Leviatà	Existeixen una sèrie de drets per naturalesa: vida, llibertat i propietat privada. Context de la Gloriosa revolució, 1688.	-L'home és bo per naturalesa. Instints de pietat. Context de la Illustració. Voltaire i Montesquieu
Dret a la propietat	És convencional. Fruit del mer acord entre els éssers humans.	La propietat privada és un dret natural que la societat civil ha de protegir a través del pacte entre governants i governats	La societat corromp l'home a través de la propietat privada. La societat imposa aquest dret fomentant els instints  egoistes.
Valoració propietat privada	La propietat privada és bona perquè ajuda a mantenir un l'ordre en el sí de la societat.	La propietat privada és un dret que s'ha de protegir. Tractat del govern civil	La propietat privada corromp l'home. Crítica el concepte de raó il,lustrada-
Contracte social	Els ciutadans cedeixen el monopoli de la violència a canvi d'obtenir seguretat. L'estat els garanteix la vida i la possessió dels seus béns.	Els drets naturals no estan garantits per se. Cal fundar un govern i una societat civil que es dediqui a protegir-los.	Idea de voluntat general. El contracte social. Hi ha d'haver una plena correspondència entre els interessos particulars i col.lectius
Llibertat i pacte	La llibertat comporta la destrucció de la societat. Idea d'un estat que garanteixi la seguretat dels individuus. Necessitat d'imposar ordre a través d'un govern fort. Monarquia absoluta. Context de la Guerra civil anglesa	La llibertat natural és un dret essencial. Monarquia parlamentària. Incipient separació de poders. El poble cedeix la soberania al govern, així com el monopoli de la violència	Llibertat: capacitat d'imposar-se una llei i complir-la. Obediència. El pacte no és una mera suma de voluntats o el simple exercici del sufragi
Legitimació del govern	No hi ha cap rebel.lió justificada. Sempre és millor l'ordre, encara que aquest sigui abusiu, que qualsevol tipus de desordre.	La rebel.lió està justificada si el govern no  és cenyeix al contracte social. La sobirania torna al poble si el pacte s'incompleix	Figura del legislador. El pacte és revocable si el governant abusa del poder. Però el legislador pot governar en nom del poble

2N DE BATXILLERAT. QUADRE COMPARATIU DE LA FILOSOFIA MODERNA

	René Descartes (1596-1650)	John Locke (1632-1704)	David Hume (1711-1778)	Immanuel Kant (1724-1804).
CONTEXT	Guerra dels trenta anys (1618-1648). Monarquies absolutes. Revolució Científica Racionalisme	Empirisme. Gloriosa revolució (1688). Tractat de la naturalesa humana.	Empirisme. Segle XVIII. Il.lustració escocesa.	Il.lustració francesa. Revolució científica Revolució francesa
REALITAT	Tres substàncies interconnectades: Res cogitans, res extensa, res divina. Tres substàncies: Jo, món, Déu	No podem saber si hi ha correspondència entre la realitat exterior i les nostres  impressions. Es carreguen el principi aristotèlic de correspondència. La correspondència és entre les impressions i les idees.	No podem saber si hi ha correspondència entre la realitat exterior i les nostres  impressions. Es carreguen el principi aristotèlic de correspondència. La correspondència és entre les impressions i les idees.
CONEIXEMENT	Unitat de la raó Necessitat d'un mètode. Discurs del mètode evidència, anàlisi, síntesi, enumeracions. Primera veritat: cogito ergo sum, a partir de la qual demostra l'existència de Déu i de la realitat.	L'origen i el límit del coneixement són les impressions. Totes les idees complexes deriven de les simples I. simples: sensació, reflexió I. complexes: modes, substàncies  i relacions. Assaig sobre l'enteniment humà.	L'origen i el límit del coneixement són les impressions. Tipus de coneixement qüestions de fet, relacions d'idees.  Idea de ment com a full en blanc Impressions: sensacions i reflexions; Idees: simples i complexes	Què puc conèixer?
ÈTICA / POLÍTICA	Moral provisional: temporal i per provisió. Màximes morals: moderació, constància, autodomini.	Veure el quadre de la filosofia política al segles XVII / XVIII. Tractat del govern civil	Emotivisme moral. La moral no ens permet distingir entre el bé i el mal. Allò bo és el que ens fa sentir bé. Importància de l'empatia.	Què he de fer?
ANTROPOLOGIA	Dualisme substancial: cos i ànima són dues realitats diferents però estan interconnectades	L'ésser humà és el conjunt d'impressions que tenim del conjunt de tots els éssers humans. No hi ha una naturalesa humana més enllà dels éssers humans particulars i les impressions que tenim d'ells.	L'ésser humà és el conjunt d'impressions que tenim del conjunt de tots els éssers humans. No hi ha una naturalesa humana més enllà dels éssers humans particulars i les impressions que tenim d'ells.	Què és l'ésser humà?
METAFÍSICA	Intent de demostrar l'existència de Déu a través de la raó. Hipòtesi del somni Hipòtesi del geni maligne. Idea de l'ésser perfecte necessàriament existent.  idea de perfecció en la ment de l'home (ésser imperfecte). Meditacions Metafísiques	Empirisme de sentit comú. Possiblement existeixen els modes, substàncies  i definicions generals però les nostres facultats no ens permeten tenir-ne coneixement.	Crítica a la metafísica. Crítica a les idees de substància, causa i definició general, ja que no deriven de cap impressió en concret. Critica les idees de jo, món i Déu. Déu  no sabem si existeix perquè no en tenim impressió. El jo i el món no existeixen més enllà de les impressions que tenim d'ell.	Què puc esperar?

SOM ALLÒ QUE MENJAM. MENJAR BÉ, PENSAR BÉ

Diu Josep Mª Terricabras en el seu text atreveix-te a pensar que la pressa, en el camp del pensament, és  mala consellera. Enfront dels grans titulars del mass media, resums ràpids, frases curtes i opinions accelerades, que afavoreixen la superficialitat i els prejudicis proposa fomentar la reflexió, la cura i la profunditat. A la vida les coses bones i autèntiques es disfruten a poc a poc i s'aconsegueixen amb esforç, dedicació i esperit de lluita. 

Aquesta forma d'encarar la vida, que és pròpia de la filosofia i del pensament, també s'aplica a altres camps, com ara  la gastronomia. També l'alimentació es pot encarar amb actituds diferents. Així, enfront del fast food, pròpia d'algunes cadenes alimentàries globals, ha sorgit el moviment de l'Slow food. Slow food és una associació ecogastronòmica que pretén contrarrestar el fast-life i el fast-food. Va ser fundada l'any 1986 per Carlo Petrini i l'any 1989 es convertí en una associació internacional i, segons resa el seu manifest, davant la velocitat que envaeix les llars i els hàbits de les persones cal fomentar un estil de vida a foc lent. La velocitat s'esgrimeix en nom d'una millor productivitat. Com a antídot a aquesta velocitat proposen una visió més integral de l'alimentació, la recuperació de tradicions gastronòmiques d'àmbit local, l'estudi d'aspectes nutricionals i de sabors i matisos diversos.

Tant en el camp del pensament com en el camp de l'alimentació la pressa i la velocitat són males conselleres. Seguir el tòpic Carpe diem, no vol dir anar de pressa, ans el contrari, gaudir cada moment amb tranquil.litat i intensitat, com si volguéssim que duràs sempre. En el camp del pensament podeu consultar L'Associació de Filosofia Pràctica de Catalunya. El link és www.afpc.es. Pel que fa a l'Slow food podeu mirar la pàgina www.slowfood.es. 

Aquí teniu un petit video del fundador d'Slow Food, Carlo Petrini, l'any 1986.