AMPLIACIÓ SOFISTES AMB EL LLIBRE DE PRIMER

Les bases epistemològiques de la sofística les podem trobar a les següents pàgines del llibre de primer. Això ús permetrà complementar la informació que surt al llibre de segon:

• Pàgina 27. El pensament que concorda amb sí mateix: l'idealisme.
• Pàgina 29. La resposta escèptica.
• Pàgines 70-71. Dins La diversitat cultural apareix el relativisme cultural.
• Pàgina 127. Relativisme (tota la pàgina)
• Pàgina 128. Relativisme i tolerància.

Tots aquests punts vos poden servir per ampliar les explicacions i les comparacions. Però, sobretot, a l'hora d'agafar idees per elaborar textos argumentatius.

UN POC DE METODOLOGIA.

Per encetar un tema	Respecte a… Un altre punt és… A més…	Pel que fa a… En relació amb… A més a més…	Quant a… Sobre (el tema)…
Per introduir la causa	Perquè… Per… Vist que… Ja que… Atès que…	Com que… Gràcies a / al fet que… Per raó de… Considerant que…	Amb motiu… Per tal com… Per mor de… A causa de / que
Per introduir la conseqüència	Per tant… Doncs… Cosa que… Consegüentment…	Així doncs… La qual cosa… En conseqüència… Així	Per això… En conclusió… En definitiva… Per consegüent…
Per posar exemples	Per exemple: (p. ex.) N’és un exemple clar… Com és ara… Com ara…	Una mostra de… Peri il.lustrar… Així…
Per emfasitzar un punt	És a dir… O sigui… Això és… El més important…	En altres paraules… Dit d’una altra manera… Tal com s’ha dit… S’ha de destacar…	Cal insistir (en el fet) que… La idea central és… Convé ressaltar… En efecte…

Aquesta taula de connectors és vàlida per textos explicatius i argumentatius i és susceptible de ser ampliada amb noves aportacions.

EL TEXT ARGUMENTATIU

La finalitat del text argumentatiu és exposar una opinió, rebatre, convèncer o fer creure alguna cosa amb la intenció d’influir i modificar l’opinió del lector o de l’oient.

És el text propi dels editorials, dels articles de col.laboració, de les cartes al director, dels discursos polítics… Són escrits fets per autors que exposen el seu pensament sobre un tema qualsevol que pot interesar perquè és actual o per raons històriques, artístiques, científiques, filosòfiques… És el tipus de text que permet més subjectivitat, i és destaca més que cap altre per la qualitat de les expressions i per la força suggestiva del contingut. L’estructura del text argumentatiu és la següent:

           

1.      Introducció. Tesi o idea principal

2.      Desenvolupament. 1r argument, 2n argument…

3.      Conclusió

En aquest tipus de text hi ha generalment un títol representatiu per tal que el receptor se situï. En la introducció s’exposa la idea principal, la tesi; en el desenvolupament s’exposen els fets i els arguments, documentats- si és possible-, interrelacionats i ordenats segons el grau d’importància; per acabar es presenten les conclusions en forma d’un breu comentari final, basat en tots els arguments, que confirma la tesi o idea principal.

L’exposició ha de ser clara, amena i variada. El text ha d’estar ben cohesionat i no ha de tenir imprecisions. Hi abunden les frases llargues, coordinades i subordinades, les expressions de causa, de conseqüència i els verbs d’opinió.

EL TEXT EXPLICATIU

La funció del text explicatiu és informar per fer entendre alguna cosa, és el text didàctic per excel.lència. És el text propi dels llibres de text, de fullets turístics, de fullets explicatius, de divulgació… Usa les tècniques de l’ampliació – desenvolupament exhaustiu d’un tema- i de la reducció – condensació de la informació d’un text. A més se serveix de definicions, sinònims i exemples.

La seva estructura sol ser:

1.      Introducció: on s’intenta motivar el lector i es planteja el tema.

2.      Desenvolupament: on es defineixen els conceptes, es fan hipótesis, s’argumenten, es demostren…

3.      Conclusió: s’extreu d’allò que s’ha explicat.

Generalment la informació està estructurada d’allò més general a allò més específic. És difícil trobar textos on només hi hagi una modalitat textual- descriptiva, argumentativa, instructiva…-. Soviet les modalitats s’interrelacionen i apareixen barrejades en el textos.

L'OIKA GREGA.

http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/graecia/atenes/atenes1.htm. En aquest enllaç trobareu informació diversa sobre com era la vida privada dels atenesos en el s. V a. C. Molt interessant, es tracta d'un recurs de la xarxa telemàtica de catalunya. Aquesta altra pàgina http://www.xtec.es/~mgarci10/economia/gineceu.htm vos parla de la vida de la dona a l'antiguitat. Mesopotàmia, Egipte, Pèrsia Grècia i Roma. Parla dels distints rols de la dona en aquestes societats.

EURIBÍADES I TEMISTOCLES CONTRA JERJES

Aquí teniu un petit vídeo explicatiu de com van succeir les Guerres Mèdiques. Les dues batalles principals són les de Marató (490) i Salamina (480). Ens trobem a les primeries del s. V, segle d'esplendor de tot allò grec i temps en què Atenes fou governada mitjançant un règim democràtic. Temístocles, estrateg atenès, i Euribíades, general Espartà, són els principals responsables de la victòria grega sobre Pèrsia. El vídeo està bé perquè deixa entreveure la llavor del que posteriorment serà la Guerra del Peloponès (431-404) entre Atenes i Esparta. Es considera que l'època d'esplendor grega s'acaba amb la victòria d'Esparta sobre Atenes. El governant més conegut d'aquesta època fou Pèricles que dirigí la política atenesa entre el 461 i el 429, any en què la pesta assolà la ciutat atenesa. 

TEXTOS ARGUMENTATIUS. EXERCICIS

TEXT ARGUMENTATIU. EXERCICI DE PRIMER DE BATXILLERAT (TEMA1)

Hem estudiat tres tipus de discursos sobre la realitat: el mític o religiós, el científic i el filosòfic. Atès que coneixes les característiques dels tres discursos, n'hi ha cap que et sembli més vàlid que els altres? Per quines raons? Posiciona't a favor o en contra del que planteja la pregunta i argumenta la teva resposta. El text ha de repectar l'estructura del text argumentatiu (tesi, arguments, conclusió).

TEXT ARGUMENTATIU. EXERCICI DE SEGON DE BATXILLERAT (TEMA 1).

En general els presocràtics pensaven que la raó, el logos, era la facultat que permetia conèixer la realitat i estudiar-ne el funcionament. Els sentits, o bé, havien d'estar tutelats per la raó, o bé eren font d'engany. Parmènides, per exemple, pensava que el canvi que ens revelen els sentits era superficial i que per captar la veritat de l'ésser havíem d'utilitzar el logos. Basten els sentits per accedir a la realitat? O necessitem el guiatge de la raó? Posiciona't a favor o en contra de la necessitat o no de la raó per entendre el nostre entorn. El text ha de respectar l'estructura del text argumentatiu (tesi, arguments, conclusió).

QUADRE COMPARATIU 1R BATXILLERAT

	MITE / FILOSOFIA	FILOSOFIA / CIÈNCIA	FILOSOFIA /RELIGIÓ
SEMBLANCES	- Ambdós discursos aspiren a la totalitat. - Intenten explicar el funcionament i el sentit de la realitat.	- Comparteixen la seva perplexitat davant el món i el desig de comprendre'l. - Sabers racionals estretament vinculats. Neixen com a superació de les cosmogonies mítiques. (Grècia, s. VI a.C.).	- Ambdues aspiren a la totalitat. - Mateix afany d'explicació d e la realitat ( incloent aspectes com la mort, el mal, la moral o el sentit de la vida). - Pot haver-hi creences religioses fonamentades des de la raó. Són diferents però hi ha un territori comú.
DIFERÈNCIES	-Explicacions sobrenaturals / naturals. -Model antropomòrfic/ model causal. - Imprevisibilitat / previsibilitat. -  Imaginació / raó - Visió finalista / visió mecanicista. - dogmàtic, no contrastable / crític i contrastable.	- La filosofia no és falsable, la ciència sí que ho és. - Caràcter no predictiu / predictiu. - Actitud davant la realitat: no tot es pot observar i mesurar / tot és observable i mesurable. -  Mètode filosòfic: crític, racional, argumentat, coherent /Mètode científic: precís defimit i metòdic (hipotètic-deductiu).  La filosofia és l'àmbit del pensament, la ciència del coneixement.	-Resposta crítica / resposta dogmàtica. -Àmbit del raonament, el dubte, la crítica / àmbit del dogma, la creença i la veritat absoluta.

Aquí teniu el quadre comparatiu. Aquest dilluns en comentam les peculiaritats. Salut i felicitat!!!!

LA RECERCA PERENNE DE RESPOSTES

"Filosofia vol dir fer camí". 

 Hem estudiat que allò important en filosofia no és pas trobar una resposta, sinó plantejar les preguntes pertinents i no acceptar mai les respostes  com a definitives. Cal sempre afrontar la realitat amb esperit crític, basar-nos en argumentacions, i fer-ho de forma coherent, tot respectant l'esperit de no-contradicció.

La muntanya més que cap altre àmbit de la naturalesa simbolitza la recerca de quelcom. Simbolitza l'esforç continuat per enfrontar-se de forma humana als límits de les pròpies capacitats. La voluntat de superar la dificultat de situacions extremes, desconegudes, que requereixen seny, habilitat i prudència. De la mateixa manera al filòsof allò que més li importa no és arribar a trobar respostes definitives, sinó valorar de forma acurada les dificultats i entrebancs que troba pel camí per ser conscient de l'aprenentatge i evitar errors ja comesos.

Igual que el filòsof, l'escalador valora no l'arribada al cim, del qual només té sentit baixar-ne, sinó el que ha après tant en el camí d'anada com de tornada, per poder emprendre altres aventures i aplicar-hi el que ha après.

2n de Batxillerat. Bruce Springsteen i la seva Brilliant Disguise

Bruce Springsteen i la seva Brilliant Disguise (Brillant aparença), Tunnel of Love, 1987.

I hold you in my arms
as the band plays
What are those words whispered baby
just as you turn away.
I saw you last night
out on the edge of town
I wanna read your mind
To know just what I've got in this new thing I've found
So tell me what I see
when I look in your eyes
Is that you baby
or just a brilliant disguise

I heard somebody call your name
from underneath our willow
I saw something tucked in shame
underneath your pillow
Well I've tried so hard baby
but I just can't see
What a woman like you
is doing with me
So tell me who I see
when I look in your eyes
Is that you baby
or just a brilliant disguise

Now look at me baby
struggling to do everything right
And then it all falls apart
when out go the lights
I'm just a lonely pilgrim
I walk this world in wealth
I want to know if it's you I don't trust
'cause I damn sure don't trust myself

Now you play the loving woman
I'll play the faithful man
But just don't look too close
into the palm of my hand
We stood at the alter
the gypsy swore our future was right
But come the wee wee hours
Well maybe baby the gypsy lied
So when you look at me
you better look hard and look twice
Is that me baby
or just a brilliant disguise

Tonight our bed is cold
I'm lost in the darkness of our love
God have mercy on the man
Who doubts what he's sure of

Aquí teniu una versió en directe de Brilliant Disguise. L'actitud del protagonista de la cançó, que dubta i no s'acaba de fiar del que veu, té a veure amb l'actitud amb què els filòsofs grecs d'abans de Sòcrates (470-399) miraven el món. La traducció, la posaré la pròxima setmana. I parlarem una mica de la cançó i compararem les dues actituds. 

Aquí teniu la portada del disc Tunnel of Love on va aparèixer publicada la cançó l'any 1987.

Aquí teniu la traducció que vos vaig prometre de Brilliant Disguise:

T'abraço,

mentre la banda toca

quines són aquestes paraules xiuxiuejades

quan em dones l'esquena.

Et vaig veure la nit passada

als afores de la ciutat

vull llegir-te la ment

per saber quina part em toca en d'aquest descobriment

diguem el que veig 

quan et mir als ulls,

ets tu nena

o només una brillant aparença.

Vaig sentir que algú cridava el teu nom

davall del nostre salze

vaig veure coses vergonyoses, amagades davall el teu coixí

Ho he intentat amb totes les meves forces

però no aconsegueixo veure

el que una dona com tu

espera de mi.

diguem el que veig 
quan et mir als ulls,
ets tu nena
o només una brillant aparença.

Ara observem nena,
lluitant per no cometre cap error
i quan tot s'esmorona
i les llums s'apaguen.
Només sóc un peregrí solitari
enmig d'aquest món de riqueses
Voldria saber si és en tu, en qui no confio,
perquè estic segur de no confiar en mi mateix.

Ara jugues a la dona carinyosa
jo jugo a l'home fidel
Però no miris detingudament
al palmell de la meva ma
estàvem drets a l'altar
la gitana va jurar que el nostre futur era bo
però ara venen les hores difícils
potser la gitana va mentir
Quan em miris, val més que ho facis dos cops
sóc jo nena, o només un reflex brillant

Avui vespre el nostre llit és fred
Estic perdut en l'obscuritat del nostre amor
Déu és misericordiós amb l'home
que dubta del que està segur. 


LA BRILLANT DISFRESSA (APARENÇA) DEL MÓN.


El protagonista d'aquesta cançó és escèptic, no es refia de l'aparença de la seva estimada. Tot el que li revelen els sentits, les mirades, les abraçades, fins i tot les paraules que diu no són suficients per estar segur de si la persona que té davant l'estima o no. Necessita llegir la ment d'aquesta altra persona; anar més enllà del que li diuen els seus sentits. Al final, no es refia ni del que li jura la gitana, que prediu al futur. El seu desig es trobar alguna cosa que li inspiri confiança. Dubta tant de tot, que al final no confia ni en ell mateix. Vol trobar una veritat absoluta que en darrer terme seria l'AMOR, però necessita alguna cosa ferma, vertadera i estable que li permeti caminar sense tentinejar.
Doncs bé, hi ha un cert paralelisme entre aquesta actitud i l'actitud dels filòsofs presocràtics. Per què? Doncs perquè els passava exactament el mateix que al protagonista de la cançó. Quan observaven la naturalesa veien una multiplicitat de coses belles. Les podien mirar, tocar, assaborir... però desitjaven anar més enllà, desitjaven comprendre'n el funcionament. Captar el sentit de les coses, per poder conviure millor amb la pròpia naturalesa. Igual que el protagonista de la cançó d'Springsteen volien "llegir la ment" del món, descobrir-ne la veritat i ho havien de fer a través del Lógos. I les veus i discursos dels mites, igual que a la cançó les prediccions de la gitana, ja no els servien de res. Per captar el KOSMOS i descobrir, les LLEIS, NOMOS, de la natura, PHISYS, havien de utilitzar el LOGOS, anar més enllà, i trobar quelcom definitiu.

DESCARTES I EL DUBTE

EL DUBTE ALLIBERADOR. LA IMPERIOSA NECESSITAT DE DUBTAR

    

Per  René Descartes (1596-1650), més que per ningú, filosofar és abans que res dubtar. Filòsof del s. XVII, escèptic, incrèdul i suspicaç en el seu Discurs del mètode ens parla de la necessitat de trobar un nou camí, que  en grec és mètode, per assolir la veritat. Vet aquí un petit fragment de les Meditacions Metafísiques en què ens parla de la possibilitat d'un geni maligne que ens estigui enganyant sobre l'existència del món, la veritat o el Bé:

Així doncs, suposaré que hi ha, no un vertader Déu -que és font suprema de veritat-, sinó un cert geni maligne, no menys arterós i enganyador que poderós, el qual ha usat de tota la seva indústria per enganyar-me. Pensaré que el cel, l’aire, la terra, els colors, les figures, els sons i les altres coses exteriors no són sinó il·lusions i somnis, dels que ell se serveix per atrapar la meva credulitat. Em consideraré a mi mateix com sense mans, sense ulls, sense carn, sense sang, sense cap sentit, i creient falsament que tinc tot això. Romandré obstinadament fix en aquest pensament, i si, per dit mitjà, no m’és possible arribar al coneixement d’alguna veritat, almenys està en la meva mà suspendre el judici. Per això, tindré suma atenció en no donar crèdit a cap falsedat, i disposaré tan bé el meu esperit contra les males arts d’aquest gran enganyador que, per molt poderós i astut que sigui, mai podrà imposar-me res.

COMERÇ I FILOSOFIA

La filosofia, observació i reflexió racional sobre com és la realitat, comença a la costa Jònia (mar Egeu) de Turquía. Concretament, a les Colònies, ciutats fundades per persones procedents d'altres ciutats, com Milet i Efes que al s. VI a. C. limitaven amb L'Imperi Persa, que les va destruir en el decurs de les Guerres Mèdiques. 

En aquest mapa podeu situar perfectament les ciutats gregues de la costa jònia. Milet i Efes eren les més importants.

La primera i segona fotografies pertanyen a la ciutat de Milet. La tercera, a les runes romanes de Tarragona. No en va, es parla d'aquestes runes com el balcó del mediterrani. El comerç marítim esdevé essencial a Grècia. El pèlag, nom que Homer donava al mar, ple de perills, és també font de riquesa i de llibertat.  

El comerç, intercanvi de béns, productes i mercaderies, fa que individuus de diferents pobles i cultures es posin en contacte. Però sovint, el que comença amb un pur i simple intercanvi de béns materials es converteix també en lliure intercanvi d'idees, formes de veure les coses, de pensar, tècniques de treball, formes de divertir-se, aliments, manera de vestir... Aquest intercanvi acaba afavorint l'aprenentage d'idiomes diferents.

No tot es positiu, també malalties, dolències i infeccions passen d'un lloc a l'altre. Per exemple, al s. XIV (1348) la Pesta Negra va arribar a Europa a través de les rates que anaven dins dels vaixells que venien d'Orient.

És sempre positiva l'actitud davant allò que descobrim? No sempre. Molta gent és tolerant envers les altres cultures, i pensa que s'han de respectar totes les formes de vida. Però n'hi ha que pensen que la seva cultura és superior i sempre ho serà. D'això se'n diu etnocentrisme. Tanmateix, a la vida quotidiana molta gent prejutja, parla sense tenir clar de què, és racista sense motiu algun i adopta una actitud xenòfoba. Per una banda, el comerç provoca la lliure discussió d'idees, però també comporta agressions, conflictes i violència.

EL MÓN DE LA MITOLOGIA

La creació del món i la creació de l’home segons el Gènesi.

Igual que la filosofia i la ciència, el mite, que en grec vol dir discurs, préten donar una explicació de com ha sorgit l’univers (el Cosmos) i de com està estructurat (com és el món). Podeu trobar infinitat de mites. Es pot dir que cada societat té els seus propis mites. Per exemple, La Bíblia comença amb un discurs sobre l’origen del món. El Gènesi ens explica com Déu crea el món del no-res.  La culminació d’aquest procés és la Creació de l’home que esdevé figura central de l’obra divina. El Déu de l’Antic Testament, tronc comú del Judaïsme, L’Islam i el Cristianisme, crea l’home a imatge i semblança seva.

Homer I Hesíode.

A Grècia, en canvi, és l’home qui projecta la seva imatge per donar forma als Déus. Senzillament usa la imaginació per projectar-la a l’infinit. Així, els Déus grecs són envejosos, cruels, cobdiciosos, mesquins, aduladors, arrogants, egoistes i orgullosos i volubles. Igualment, els guien la tendresa, l’amistat i l’amor. Són, en definitiva, apassionats.  Són ben igual que els homes, però amb una diferència essencial. Tenen un poder quasi il.limitat, són immortals, i coneixen el Destí, el fat. Els homes, que són mortals, són éssers fràgils i a més, no coneixen l’esdevenidor. Els principals mites grecs es troben avui dia a La Il.líada i l’Odissea, la lletra dels quals fou fixada vers el s. VIII a. C. Aquí teniu un vídeo que discuteix la possible existència històrica del mite que ens conta la Il.líada. 

 Prometeu

Un dels mites grecs més interessants és el Mite de Prometeu i per extensió el Mite de Pàndora. Existeixen distintes versions del mateix mite. Plató, filòsof del s. V-IV abans de Crist, posa en boca de Protàgores una versió del mite. També apareix a Els Treballs i els dies  d'Hesíode.

La versió estàndard diu més o menys així: Prometeu era un Tità. Tenia un germà que nomia Epimeteu. Un dia havien d’oferir un brau a Zeus. Prometeu que volia quedar-se la carn del brau per menjar-se-la va decidir amagar-ne la carn dins el ventre. Va agafar els ossos i els va recobrir de greix, fent que pareixessin la millor part. Després va donar a triar a Zeus entre les dues parts que havia fet. Aquest, creient que escollia la part millor, va triar els ossos i el greix. Com que es va sentir ridiculitzat per Prometeu, com a càstig, va decidir llevar el foc als homes. Prometeu, a qui els Déus no feien por, pujà a l’Olimp i robà el foc i el tornà als homes. Zeus, doblement enganyat, ple d’ira fermà Prometeu a una roca tota l 'eternitat. De dia el seu voltor li menjaria el fetge i de nit aquest es regeneraria. Només Heracles aconseguiria alliberar-lo.

Pàndora

Immediatament després, va fer cridar Hefest i li va dir que donàs forma a la dona més bella que mai s’hagués vist. Hábil amb el telar, agraciada i sensual, la dotà d’un caràcter cruel, mesquí, capriciós i voluble i li dóna una àmfora que contenia tots els mals, que els homes encara no coneixien. Pàndora era el regal de Zeus a Epimeteu, que es casà amb ella tot i les advertències de Prometeu. Un dia Pàndora, intrigada pel que hi hauria dins l’àmfora, l’obrí i alliberà totes les penes, mals i fatigues que des d’aquell moment s’escamparen pel món i provocaren sofriment als homes. L’únic que quedà dins l’àmfora quan l'aconseguiren tancar fou l’esperança.

Des d’aquell moment els homes viuen en un món violent, cruel i ple de mals però amb l’esperança d’un futur millor.

La mitologia escandinava.

Al llibre de Jostein GAARDER, El món de Sofia, l'autor ens ofereix una versió de la concepció mítica del món. Molt recomanable i molt amena ens ofereix una visió totalment distinta als mites grecs. Un dia els Trolls que simbolitzen les forces del mal aconsegueixen robar la destral a Tor, símbol de la vida i de la fertilitat...

INFORMACIÓ D'INTERÈS


SKYPE: familiagaribibiloni

CORREU ELECTRÒNIC: antoni.filosofiaiciutadania@gmail.com

PROGRAMACIÓ 2N DE BATXILLERAT 2011-12

1.     CONTINGUTS:

1ªAVALUACIÓ	1. Els orígens del pensament filosòfic occidental 2. Plató (427-347): Veritat i poder. 3. Aristòtil (384-322): la saviesa del biòleg. 4. L’hel.lenisme, Roma i el cristianisme. 5. El món medieval. La patrística.
2ªAVALUACIÓ	6. L’escolàstica medieval: Tomàs d’Aquino (1224-1274) 7. El Renaixement. La revolució científica. De la via antiga a la via nova. 8. René Descartes (1596-1650). 9. L’empirisme: la primacia de l’experiència. 10. La filosofia de la Il.lustració.
3ªAVALUACIÓ	11. De l’idealisme al materialisme. 12. El final del somni: Nietzsche (1844-1900) i Freud (1856-1939). 13. La filosofia del llenguatge i de la ciència del s. XX. La filosofia analítica. 14. Altres corrents filosòfics del s. XX. Hannah Arendt (1905-1975). 15. Repensar l’home, repensar la societat.

2.     METODOLOGIA:

Explicacions per part del professor Lectura de textos i documents de procedència diversa (veure bibliografía). Comentaris de text: textos expositius, textos comparatius i textos argumentatius. Metodologia. Treball amb fonts documentals. Recerca d’informació a diversos nivells (biblioteques, Internet). Correcta citació de fonts.

3.     PROCÉS D’AVALUACIÓ:

Avaluació: Es realitzaran com a mínim dues proves escrites durant l’avaluació. L’alumne serà avaluat positivament si la nota dels exàmens i comentaris de text és de 5 o superior a 5. També ha de ser de cinc o superior la nota mitja de cada avaluació. Per tal d’arrodonir la nota sense decimal afectarà de 0,1 a 0,5 punts a partir de la nota final de cada avaluació. Aquest arrodoniment no s’aplica a les notes dels exàmens i comentaris de text, només s’aplica a les notes de cada avaluació i a les notes finals de juny i setembre. De manera que del 0,1 al 0,5 és tendència a la baixa per a la nota mitja d’avaluació i la nota final; a partir del 0.6 és tendència a l’alça. És condició necessària però no suficient per a ser avaluat de manera positiva haver entregat tots els comentaris de text que el professor posi com a obligatoris. Si un alumne no entrega un exercici obligatori  o l’entrega fora del plaç establert pel professor, sense motiu justificat,suspèn l’avaluació. Els exàmens tenen un valor d’un 90% del total de la nota. La feina obligatòria, comentaris de text,textos argumentatius i comparatius, té un valor d’un 5% del total de la nota. L’actitud val un 5% del total de la nota. Es segueix el procediment d’avaluació contínua: sempre entren el continguts vists i una avaluació aprovada,  aprova les anteriors. Faltes d’ortografia: Es podrà davallar fins a un 10% de la qualificació per faltes d’ortografia, redacció, expressió o terminologia no apropiada, d’acord amb els criteris establerts pel professor. Procediment de recuperació: Una vegada suspès el curs l’alumne opta a aprovar el curs en un examen final al juny. Entra tot el contingut que s’ha vist durant el curs. Si suspèn al juny, té una darrera oportunitat al setembre. Possibilitat de pujar nota: Un alumne que ha aprovat el curs té la possibilitat de millorar la seva qualificació a l’examen final de juny: Bé, amb l’opció de pujar un punt respecte de la nota final obtinguda, bé renunciant a la nota de curs. En aquest darrer cas, la nota de l’examen és la nota de curs.

                                                                                                                                     

PROGRAMACIÓ PRIMER DE BATXILLERAT 2011-12

1.     CONTINGUTS:

1ªAVALUACIÓ	1. El lloc de la filosofia en el saber humà. 2. Problemes i tasques de la filosofia. 3. Què és l’ésser humà?
2ªAVALUACIÓ	4. Un món de símbols. 5. La dimensió moral de l’ésser humà. 6. Els continguts de la moral.
3ªAVALUACIÓ	7. L’animal polític. 8. De la polis a la cosmòpolis.

2.     METODOLOGIA:

Explicacions per part del professor Lectura de textos i documents de procedència diversa (veure bibliografia). Comentaris de text. Metodologia. Treball amb fonts documentals. Recerca d’informació a diversos nivells (biblioteques, Internet). Correcta citació de fonts.

3.     PROCÉS D’AVALUACIÓ:

Avaluació: Es realitzaran com a mínim dues proves escrites durant l’avaluació. L’alumne serà avaluat positivament si la nota dels exàmens i comentaris de text és de 5 o superior a 5. També ha de ser de cinc o superior la nota mitja de cada avaluació. Per tal d’arrodonir la nota sense decimal afectarà de 0,1 a 0,5 punts a partir de la nota final de cada avaluació. Aquest arrodoniment no s’aplica a les notes dels exàmens i comentaris de text, només s’aplica a les notes de cada avaluació i a les notes finals de juny i setembre. De manera que del 0,1 al 0,5 és tendència a la baixa per a la nota mitja d’avaluació i la nota final; a partir del 0.6 és tendència a l’alça. Es condició necessària però no suficient per a ser avaluat de manera positiva haver entregat tots els comentaris de text que el professor posi com a obligatoris. Si un alumne no entrega un exercici obligatori  o l’entrega fora del plaç establert pel professor, sense motiu justificat,suspèn l’avaluació. Els exàmens tenen un valor d’un 90% del total de la nota. La feina obligatòria, comentaris de text,textos argumentatius i comparatius, té un valor d’un 5% del total de la nota. L’actitud dins classe val un 5% del total de la nota. Es segueix el procediment d’avaluació contínua: sempre entren el continguts vists i una avaluació aprovada,  aprova les anteriors. Faltes d’ortografia: Es podrà davallar fins a un 10% de la qualificació per faltes d’ortografia, redacció, expressió o terminologia no apropiada, d’acord amb els criteris establerts pel professor. Procediment de recuperació: Una vegada suspès el curs l’alumne opta a aprovar el curs en un examen final al juny. Entra tot el contingut que s’ha vist durant el curs. Si suspèn al juny, té una darrera oportunitat al setembre. Possibilitat de pujar nota: Un alumne que ha aprovat el curs té la possibilitat de millorar la seva qualificació a l’examen final de juny: Bé, amb l’opció de pujar un punt respecte de la nota final obtinguda, bé renunciant a la nota de curs. En aquest darrer cas, la nota de l’examen és la nota de curs.