Platón from tecnoalcazar
Bloc de Filosofia dedicat a alumnes d'entre 16 i 20 anys. Pretén fomentar l'interès per la filosofia, en un pla divulgatiu, així com també l'autonomia personal, la llibertat de pensament, l'esperit crític i la creativitat.
dimarts, 4 de desembre del 2012
dimarts, 13 de novembre del 2012
dilluns, 12 de novembre del 2012
RACIONALISME I EMPIRISME
Estimats alumnes de primer de batxillerat. Aquí teniu una petita presentació entorn dels conceptes racionalisme i empirisme que pens que us pot resultar molt útil a l'hora d'estudiar.
dimecres, 7 de novembre del 2012
ELS SOFISTES I SÒCRATES
SÒCRATES I SOFISTES from DalilaZenker
Aquí vos deix una petita presentació que toca els principals conceptes dels sofistes i Sòcrates. Esper que vos ajudi.
Aquí vos deix una petita presentació que toca els principals conceptes dels sofistes i Sòcrates. Esper que vos ajudi.
dimarts, 16 d’octubre del 2012
ENUNCIAT PRIMERA PREGUNTA EXAMEN SEGON DE BATXILLERAT
1.
Comentau
el text següent, incloent en el comentari aquests elements: a) Context
històric, social i cultural (Contextualització històrica i filosòfica del
text) b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el text;
(Qin és el problema principal que s’exposa al text i a quina conclusió
arriba l’autor) c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees
fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (Relaciona
el tema principal del text amb el pensament general de l’autor). (3 punts).
El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els
coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, a favor o en
contra del que diu l’autor del text. (Fés un petit text argumentatiu en què
et posicionis a favor o en contra del que pensa l’autor). (2 punts).
dilluns, 24 de setembre del 2012
QUADRE COMPARATIU PRESOCRÀTICS, I 2
- ELS
PRESOCRÀTICS II- HERÀCLIT, ELS PITAGÒRICS I ELS PLURALISTES
AUTOR
|
HERÀCLIT
|
ANAXÀGORES
|
EMPÈDOCLES
|
LEUCIP I DEMÒCRIT
|
PITAGÒRICS
|
KOSMOS
Com és el món?
|
|
|
|
|
|
TEORIA DEL CONEIXEMENT
Com coneixem?
|
|
|
|
|
|
CANVI
És real el canvi?
|
|
|
|
|
|
ANTROPOLOGIA
|
|
|
|
|
|
CRONOLOGIA / LOCALITZACIÓ / OBRES
|
|
|
|
|
|
PITÀGORES I LA MÚSICA
La figura representa a Pitágoras estudiando las relaciones entre la tensión de las cuerdas y el sonido para una longitud igual de las mismas. Se trata de un grabado del libro "Theorica Musicae", de Franchino Gaffurio (Biblioteca Trivulziana-Milán).
En la música es muy importante la relación que existe entre la frecuencia de los distintos sonidos, a esta relación se le llama intervalo. Los intervalos musicales pueden medirse en términos de la relación de frecuencias de los sonidos, aunque en música reciben nombres propios cuya correspondencia física depende del tipo de escala utilizada.
Los más importantes, por su simplicidad y su importancia a la hora de construir la escala musical, son:
- La octava. Cuando la cuerda medía un medio del total, el sonido se repetía, pero más agudo. La octava es lo que correspondería a un salto de ocho teclas blancas del piano; o mejor dicho, una octava es la repetición de un sonido con una cuerda con la mitad de longitud, por tanto, otra nota armoniosa. Su frecuencia es doble.
- La quinta es otro intervalo entre notas que se obtiene con una cuerda de largura dos tercios de la inicial. Su frecuencia es de tres medios del sonido inicial. Corresponde a un salto de cinco teclas blancas en un piano.
- La cuarta es, como las anteriores, otro intervalo entre notas que se obtiene con una cuerda de largura tres cuartos de la inicial. Su frecuencia es cuatro tercios de la nota inicial.
Así, a partir de un sonido original obtenemos diferentes notas armoniosas. Haciendo un pequeño esquema nos aclararemos mejor:
Nota
|
Frecuencia
|
Long. cuerda
|
Original
|
F
|
L
|
Octava justa
|
2f
|
1/2�L
|
Quinta mayor
|
3/2�f
|
2/3�L
|
Cuarta justa
|
4/3�f
|
3/4�L
|
Tercera mayor | 5/4�f | 4/5�f |
Tercera menor | 6/5�f | 5/6�f |
Si suponemos que la nota inicial es el do, entonces, la octava, quinta y cuarta son las notas:
Nota base
|
Cuarta
|
Quinta
|
Octava
|
Do
|
Fa
|
Sol
|
Do (1 octava más alta)
|
Que corresponden a la cuarta, quinta y octava notas respectivamente de la escala diatónica (las teclas blancas del piano), que veremos un poco más adelante.
Se puede definir un etalón como una nota estándar de la cual podemos derivar todas las otras notas. Para entender como es la relación entre las notas musicales y como se definieron estas a través de los años, vamos a establecer una primera nota fundamental o estándar que será la nota de La central que tiene una frecuencia de 440 Hz. Aquí podemos ver dos dibujos con un fragmento de las teclas del piano con el nombre que reproduce su nota musical, además se encuentra la frecuencia que produce esa nota musical.
dilluns, 17 de setembre del 2012
QUADRE COMPARATIU / PRIMER DE BATXILLERAT
|
MITE / FILOSOFIA
|
FILOSOFIA / CIÈNCIA
|
FILOSOFIA /RELIGIÓ
|
SEMBLANCES
|
|
|
-
|
DIFERÈNCIES
|
|
-
|
|
MODELS D' EXAMEN
PRIMER DE BATXILLERAT
FILOSOFIA I CIUTADANIA EXAMEN 3ª AVALUACIÓ
Nom i Llinatges:
En general, la teoria que sosté que res succeeix per atzar, sinó que tot es deu a causes necessàries, de forma que, coneixent les causes o la suma de condicions necessàries d’un succés és possible preveure l’existència i les característiques de l’efecte.
Més específicament, el determinisme universal, també anomenat determinisme causal, afirma que tot fenomen de l’univers ocorre segons lleis causals; aquest determinisme pot anomenar-se també principi de causalitat. El determinisme filosòfic sosté, en particular, que també les accions humanes estan causalment determinades i són, per tant, previsibles i predictibles. El determinisme teològic, per la seva banda, sosté, segons algunes formulacions, que la omnisciència de Déu implica que els successos, inclosos els d’ordre moral, es troben també determinats.
Allò que s’oposa a la tesi del determinisme en general s’anomena indeterminisme, i allò opsat al determinisme psicològic s’anomena lliure albir o llibertat humana. A l’afirmació que els successos en què intervé l’home estan determinats se l’anomena fatalisme. El fatalisme, en el terreny d’allò històric és, de fet, junt amb la noció de necessitat, en el terreny dels fenòmens naturals, la versió més antiga del determinisme pròpia del món grec, testificada en el mecanicisme materialista d’alguns presocràtics i, en especial, dels estoics i els epicuris.
1) Resumeix el text (1 punt). A partir del text i del que has estudiat defineix els conceptes de moral i ètica (1 punt). Són conciliables la llibertat i el determinisme. Construeix un text on expressis la teva opinió al respecte (2 punts).
2) Explica la llibertat a través dels conceptes següents: responsabilitat, autonomia, espai interior i criteri. (3 punts).
3) Explica i contraposa els models de vida bona i bona vida (3 punts).
Aquí teniu un model d'examen que m'havíeu sol.licitat. La primera pregunta es desglossa en comentari de
text, en total dos punts, i text argumentatiu, dos punts més. La pregunta dues és un text merament
expositiu. I la tres és una pregunta de comparació. L'examen serà molt similar. Més endavant publicaré
els criteris de correcció.
EIX CRONOLÒGIC I
EIX
CRONOLÒGIC I
- Del
mite al logos: Homer i Hesíode.
- Tales de Milet
- Anaxímenes
de Milet
- Anaximandre
de Milet
- Parmènides
d’Elea.
- Heràclit
d’Efes.
- Pitàgores
de Samos.
- Anaxàgores
de Clazomene.
- Leucip
i Demòcrit d’Abdera.
- Empèdocles
d’Agrigento.
dijous, 13 de setembre del 2012
METODOLOGIA
- ELS PRESOCRÀTICS I- MILESIS I
PARMÈNIDES-2N DE BATXILLERAT
|
TALES
|
ANAXIMENES
|
ANAXIMANDRE
|
PARMÈNIDES
|
ONTOLOGIA
|
|
|
|
|
EPISTEMOLOGIA
|
|
|
|
|
CANVI / MOVIMENT
|
|
|
|
|
ANTROPOLOGIA
|
|
|
|
|
ÈTICA
|
|
|
|
|
POLÍTICA
|
|
|
|
|
CRONOL. / OBRES
|
|
|
|
|
Per encetar un tema
|
Respecte a…
Un altre punt és… A més…
|
Pel que fa a…
En relació amb…
A més a més…
|
Quant a…
Sobre (el tema)…
|
Per introduir la
causa
|
Perquè…
Per…
Vist que…
Ja que…
Atès que…
|
Com que…
Gràcies a / al fet que…
Per raó de…
Considerant que…
|
Amb motiu…
Per tal com…
Per mor de…
A causa de / que
|
Per introduir la
conseqüència
|
Per tant…
Doncs…
Cosa que…
Consegüentment…
|
Així doncs…
La qual cosa…
En conseqüència…
Així
|
Per això…
En conclusió…
En definitiva…
Per consegüent…
|
Per posar exemples
|
Per exemple: (p. ex.)
N’és un exemple clar…
Com és ara…
Com ara…
|
Una mostra de…
Peri il.lustrar…
Així…
|
|
Per emfasitzar un
punt
|
És a dir…
O sigui…
Això és…
El més important…
|
En altres paraules…
Dit d’una altra manera…
Tal com s’ha dit…
S’ha de destacar…
|
Cal insistir (en el fet) que…
La idea central és…
Convé ressaltar…
En efecte…
|
Aquesta taula de
connectors és vàlida per textos explicatius i argumentatius i és susceptible de
ser ampliada amb noves aportacions.
- Realització d'un eix cronològic de cada tema / bloc on aparegui reflectit el context històric social i cultural i el pròpiament filosòfic.
PRIMER DE BATXILLERAT
EL TEXT ARGUMENTATIU
La finalitat del text
argumentatiu és exposar una opinió, rebatre, convèncer o fer creure alguna cosa
amb la intenció d’influir i modificar l’opinió del lector o de l’oient.
És el text propi dels editorials,
dels articles de col.laboració, de les cartes al director, dels discursos
polítics… Són escrits fets per autors que exposen el seu pensament sobre un
tema qualsevol que pot interesar perquè és actual o per raons històriques,
artístiques, científiques, filosòfiques… És el tipus de text que permet més
subjectivitat, i és destaca més que cap altre per la qualitat de les
expressions i per la força suggestiva del contingut. L’estructura del text
argumentatiu és la següent:
1.
Introducció.
Tesi o idea principal
2.
Desenvolupament.
1r argument, 2n argument…
3. Conclusió
En aquest tipus de text hi ha
generalment un títol representatiu per tal que el receptor se situï. En la
introducció s’exposa la idea principal, la tesi; en el desenvolupament
s’exposen els fets i els arguments, documentats- si és possible-,
interrelacionats i ordenats segons el grau d’importància; per acabar es
presenten les conclusions en forma d’un breu comentari final, basat en tots els
arguments, que confirma la tesi o idea principal.
L’exposició ha de ser clara,
amena i variada. El text ha d’estar ben cohesionat i no ha de tenir
imprecisions. Hi abunden les frases llargues, coordinades i subordinades, les
expressions de causa, de conseqüència i els verbs d’opinió.
EL TEXT EXPLICATIU
La funció del text explicatiu és informar per fer entendre alguna cosa, és el text didàctic per excel.lència. És el text propi dels llibres de text,
de fullets turístics, de fullets explicatius, de divulgació… Usa les tècniques de l’ampliació –
desenvolupament exhaustiu d’un tema- i de la reducció – condensació de la informació d’un text. A més se serveix
de definicions, sinònims i exemples.
La seva estructura sol ser:
1.
Introducció:
on s’intenta motivar el lector i es planteja el tema.
2.
Desenvolupament:
on es defineixen els conceptes, es fan hipótesis, s’argumenten, es demostren…
3.
Conclusió:
s’extreu d’allò que s’ha explicat.
Generalment la informació està estructurada d’allò més
general a allò més específic. És difícil trobar textos on
només hi hagi una modalitat textual- descriptiva, argumentativa, instructiva…-.
Soviet les modalitats s’interrelacionen i apareixen barrejades en el textos.
CORREU ELECTRÒNIC
adreça de correu electrònic i xat de google plus: antoni.filosofiaiciutadania@gmail.com
Skype: familiagaribibiloni
The day we caught the train
Ocean colour scene
Skype: familiagaribibiloni
The day we caught the train
Ocean colour scene
Ocean Colour Scene (sovint abreviat com a OCS) són una banda de Britpop de Birmingham, Anglaterra. Es van formar a partir de dues bandes locals, The Boys i Fanatics (que fins i tot van publicar un EP, Suburben Love Songs).
El seu primer senzill, en format 7", va ser "Sway", i es va publicar a l'època de la música indie britànica de principis dels anys 90. La banda va publicar altres discs i va arribar a tenir un seguiment local relativament ampli, però no va ser fins l'eclosió del moviment Britpop que van ser coneguts a nivell nacional i internacional. De fet, la seva música va aparéixer al programa de Chris Evans TFI Friday (el seu èxit The Riverboat Song era la música de fons quan s'introduïen els convidats) i la pel·lícula de Guy Ritchie Lock, Stock and Two Smoking Barrels.
El seu so és deliberadament retro, i està influenciat sobretot pel rock dels anys 60. No obstant això, gran part del seu so també es deu a l'escena mod, sobretot a Paul Weller, de qui van ser banda d'acompanyament (i de fet alguns membres d'OCS encara ho són).
Songwriters: MINCHELLA, DAMON / FOWLER, SIMON / HARRISON, OSCAR LLOYD / CRADOCK, STEPHEN
I never saw it as the start it's more a change of heart
Rapping on the windows, whistling down the chimney pot blowing off the
Dust in the room where I forgot I laid my plans in solid rock
Stepping through the door like a troubadour whiling just an hour away
Looking at the trees on the roadside feeling it's a holiday.
You and I should ride the coast and wind up in our
Favourite coats just miles away.
Roll a number write another song like Jimmy heard the day he caught the train.
[ Lyrics from: http://www.lyricsfreak.com/o/ocean+colour+scene/the+day+we+caught+the+train_10196511.html ]
He sipped another rum and coke and told a dirty joke.
Walking like Groucho sucking on a number 10.
Rolling on the floor with the cigarette burns walked in,
I'll miss the crush and I'm home again.
Stepping through the door with the night in store whiling just an hour away,
Step into the sky in the starbright feeling it's a brighter day.
You and I should ride the tracks and find ourselves just wading through
Tomorrowand you and I when we're coming down we're only getting back
And you know I feel no sorrow.
When you find that things are getting wild don't you need days like these.
Rapping on the windows, whistling down the chimney pot blowing off the
Dust in the room where I forgot I laid my plans in solid rock
Stepping through the door like a troubadour whiling just an hour away
Looking at the trees on the roadside feeling it's a holiday.
You and I should ride the coast and wind up in our
Favourite coats just miles away.
Roll a number write another song like Jimmy heard the day he caught the train.
[ Lyrics from: http://www.lyricsfreak.com/o/ocean+colour+scene/the+day+we+caught+the+train_10196511.html ]
He sipped another rum and coke and told a dirty joke.
Walking like Groucho sucking on a number 10.
Rolling on the floor with the cigarette burns walked in,
I'll miss the crush and I'm home again.
Stepping through the door with the night in store whiling just an hour away,
Step into the sky in the starbright feeling it's a brighter day.
You and I should ride the tracks and find ourselves just wading through
Tomorrowand you and I when we're coming down we're only getting back
And you know I feel no sorrow.
When you find that things are getting wild don't you need days like these.
PROGRAMACIONS
PRIMER DE BATXILLERAT
SEGON DE BATXILLERAT
1.
CONTINGUTS:
1ªAVALUACIÓ
|
1. El lloc de la
filosofia en el saber humà.
2. Problemes i tasques
de la filosofia.
3. Llenguatge i lògica.
Teoria i pràctica de l’argumentació.
|
2ªAVALUACIÓ
|
4. Què és
l’ésser humà?
5. Un món de
símbols.
6. La dimensió
moral de l’ésser humà.
|
3ªAVALUACIÓ
|
7. Els
continguts de la moral.
8. L’animal
polític.
9. De la polis a
la cosmòpolis.
|
2.
METODOLOGIA:
Explicacions per part
del professor
Lectura de textos i
documents de procedència diversa (veure bibliografia).
Comentaris de text.
Metodologia. Treball
amb fonts documentals. Recerca d’informació a diversos nivells (biblioteques,
Internet). Correcta citació de fonts.
|
3.
PROCÉS
D’AVALUACIÓ:
Es
realitzaran entre dos i tres exàmens durant el trimestre. L’alumne serà
avaluat positivament si la nota dels exàmens i comentaris de text és de 5 o
superior a 5. També ha de ser de cinc o superior la nota mitja de cada
avaluació.
Per
tal d’arrodonir la nota sense decimal afectarà de
Es
condició necessària però no suficient per a ser avaluat de manera positiva
haver entregat tots els comentaris de text que el professor posi com a
obligatoris. Si un alumne no entrega un exercici obligatori o l’entrega fora del plaç establert pel
professor, sense motiu justificat, suspèn l’avaluació.
Els
exàmens tenen un valor d’un 90% del total de la nota.
La
feina obligatòria, comentaris de text,té un valor d’un 10% del total de la
nota. L’alumne pot pujar o baixar un punt de la nota final amb la feina
diària.
La
nota final és la nota mitja de les tres avaluacions un cop aquestes han estat
aprovades per part de l’alumne.
Faltes
d’ortografia: es baixarà 0,1 per falta fins a un màxim de dos punts. La manca de
correcció ortogràfica, de cohesió textual i de coherència seran penalitzades
així com la manca d’adequació en l’expressió.
Procediment
de recuperació: Exàmens finals de juny i setembre. Possibilitat de pujar nota:
Un alumne que ha aprovat el curs pot presentar-se a pujar nota. Bé, un punt a
partir de la nota final, bé renunciant a la nota de partida. En aquest cas la
nota final és la nota de l’examen.
|
SEGON DE BATXILLERAT
1.
CONTINGUTS:
1ªAVALUACIÓ
|
1. Els origens del pensament filosòfic
coccidental
2. Plató (427-347): Veritat i poder.
3. Aristòtil (384-322): la saviesa del biòleg.
4. L’hel.lenisme, Roma i el cristianisme.
5. L’escolàstica medieval: el món medieval.
|
2ªAVALUACIÓ
|
6.
L’escolàstica medieval: Tomàs d’Aquino (1224-1274)
7.
El Renaixement. La revolució científica. De la via antiga a la via nova.
8.
René Descartes (1596-1650).
9.
L’empirisme: la primacia de l’experiència.
10.
La filosofia de la Il.lustració.
|
3ªAVALUACIÓ
|
11.
De l’idealisme al materialisme.
12.
El final del somni: Nietzsche (1844-1900) i Freud (1856-1939).
13.
La filosofia del llenguatge i de la ciència del s. XX. La filosofia
analítica.
14.
Altres corrents filosòfics del s. XX. Hannah Arendt (1905-1975).
15.
Repensar l’home: repensar la societat.
|
2.
METODOLOGIA:
Explicacions per part
del professor
Lectura de textos i
documents de procedència diversa (veure bibliografía).
Comentaris de text.
Metodologia. Treball
amb fonts documentals. Recerca d’informació a diversos nivells (biblioteques,
Internet). Correcta citació de fonts.
|
3.
PROCÉS
D’AVALUACIÓ:
Es
realitzaran un o dos controls parcials durant l’avaluació i un control global
durant el trimestre. L’alumne serà avaluat positivament si la nota dels exàmens
i comentaris de text és de 5 o superior a 5. També ha de ser de cinc o
superior la nota mitja de cada avaluació.
Per
tal d’arrodonir la nota sense decimal afectarà de
Es
condició necessària però no suficient per a ser avaluat de manera positiva
haver entregat tots els comentaris de text que el professor posi com a
obligatoris. Si un alumne no entrega un exercici obligatori o l’entrega fora del plaç establert pel
professor, sense motiu justificat, suspèn l’avaluació.
Els
exàmens tenen un valor d’un 90% del total de la nota.
La
feina obligatòria, comentaris de text,té un valor d’un 10% del total de la
nota. L’alumne pot baixar o pujar un punt del total de la nota amb la feina
diària.
La
nota final és la nota mitja de les tres avaluacions un cop aquestes han estat
aprovades per part de l’alumne.
Faltes
d’ortografia: es baixarà 0,1 per falta fins a un màxim de dos punts. La manca de
correcció ortogràfica, de cohesió textual i de coherència seran penalitzades
així com la manca d’adequació en l’expressió.
Procediment
de recuperació: Exàmens finals de juny i setembre. Possibilitat de pujar nota:
Un alumne que ha aprovat el curs pot presentar-se a pujar nota. Bé, un punt a
partir de la nota final, bé renunciant a la nota de partida. En aquest cas la
nota final és la nota de l’examen.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)