MODELS DE PROVA DE SELECTIVITAT

En aquest bloc del professor Joan Carles Alzamora, professor de l'Institut de secundària Joan Mª Tomàs hi podeu trobar els models de prova de selectivitat de l'any anterior:

http://classedefilosofia.blogspot.com.es/2011/06/examen-selectivitat-uib-juny-2011.html

LLIBERTAT I DETERMINISME. LES ADDICCIONS. UN ENFOCAMENT ANTROPOLÒGIC

Aquí teniu l'enllaç del capítol  de cuéntame que veurem:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/cuentame-como-paso/cuentame-como-paso-t12-capitulo-212/1029662/

Aquest és l'itinerari que heu de seguir per descarregar-vos els arxius de Hannah Arendt:

1. Anau a la pàgina web de l'escola. www.csantantoniabat.com
2. A la columna de l'esquerra apareix l'apartat RECURSOS DIDÀCTICS. Heu d'anar concretament a DESCÀRREGA D'ARXIUS.
3. Anau a l'apartat 3 BATXILLERAT i a la carpeta que duu el meu nom
4. Donau-li a DESCÀRREGA  on apareix Hannah Arendt. És un arxiu de tres pàgines en format WORD!!

Ah I ja ho sabeu que si estudiau, aprovareu!!!!

Bon cap de setamana!!!!!

EL CODI D'HAMMURABI. UN EXEMPLE DE LLEI CONVENCIONAL

Ley 51: Si no tiene dinero para restituir, dará al negociante sésamo, según la tasa del rey, por el valor del dinero recibido del negociante, con sus intereses.

Ley 52: Si el cultivador no ha hecho venir el trigo o sésamo en su campo, no anula por ello sus obligaciones provenientes del préstamo.

Ley 53: Si uno, negligente en reforzar su dique, no ha fortificado el dique y se produce una brecha en él, y la zona se ha inundado de agua, ese restituirá el trigo que ha destruido.

Ley 54: Si no puede restituir el trigo, se venderán su persona y su patrimonio por dinero y las personas de la zona a las que el agua llevó el trigo, se lo repartirán.

Ley 55: Si uno abrió zanja para regar, y luego ha sido negligente, si el campo limítrofe se inundó de agua y se llevó el trigo del vecino, le restituirá tanto trigo como poseía el vecino.

Ley 56: Si uno abrió una vía de agua y si la plantación del campo vecino resultó inundada, reintegrará al vecino 10 GUR de trigo por 10 GAN de superficie.

Ley 57: Si un pastor no se puso de acuerdo con el propietario de un campo para apacentar allí sus carneros y sin saberlo el propietario ha hecho pacer su ganado, el propietario cosechará sus campos y el pastor que sin saberlo el propietario ha hecho pacer en el campo sus carneros dará al dueño del campo 20 GUR de trigo por cada 10 GAN de superficie.

Ley 58: Si después que los carneros han salido de los campos y las majadas han sido encerradas a las puertas de la ciudad, un pastor ha conducido sus carneros sobre un campo y ha hecho pacer sus carneros, el pastor conservará el campo que han pastoreado y al tiempo de la cosecha, dará al propietario 60 GUR de trigo por 10 GAN.

Ley 59: Si uno ha talado un árbol de un huerto sin saberlo el dueño, pagará media mina de plata.

Ley 60: Si uno dio a un hortelano un campo para convertirlo en huerto, y el hortelano planta el huerto y lo cuida durante cuatro años, el quinto año el propietario del huerto y el hortelano partirán en partes iguales; el dueño elegirá la parte que tomará.

LA LLEI DE DÈU.ELS DEUS MANAMENTS

LOS 10 MANDAMIENTOS DE LA LEY DE DIOS El primero, amarás a Dios sobre todas las cosas. El segundo, no tómarás el nombre de Dios en vano. El tercero, santificarás las fiestas. El cuarto, honrarás a tu padre y a tu madre. El quinto, no matarás. El sexto, no cometerás actos impuros. El séptimo, no hurtarás. El octavo, no dirás falso testimonio ni mentirás. El noveno, no consentirás pensamientos ni deseos impuros. El décimo, no codiciarás los bienes ajenos.Estos diez mandamientos se resumen en dos: Amarás a Dios sobre todas las cosas y al prójimo como a ti mismo. ELDIA DEL BÉ. ABRAHAM, ISAAC I YAHVÉ

Abraham i Sara eren molt ancians quan va néixer el seu fill Isaac. Uns anys després, Déu va voler provar la fe d'Abraham, i li digué: “Agafa a Isaac, el teu únic fill, a qui tant estimes, dirigeix-te amb ell cap a la regió de Morià, i ofereix-me'l allà a l'holocaust”. L'endemà, molt aviat prengué llenya pel sacrifici, i agafant amb ell a dos dels seus criats i al seu fill Isaac, es va dirigir al lloc que Déu li havia dit. Al tercer dia de camí, en mirar, va veure el lloc a la llunyania. Llavors digué als dos criats: ”Espereu-me aquí amb l'ase. Isaac i jo anirem a la muntanya, i un cop haguem resat, tornarem”.

Abraham va carregar la llenya per l'holocaust a les esquenes del seu fill Isaac, prengué el receptacle de les brases i el ganivet, i marxaren tots dos. Després d'una estona li digué: “Pare, portem foc i llenya pel sacrifici, però, on està el xai que anem a oferir?” Abraham li respongué: ”Fill meu, Déu mateix s'ocuparà del xai pel sacrifici”. I continuaren el camí. Quan van arribar al lloc assenyalat per Déu, Abraham va construir amb pedres un altar, i va col·locar al seu fill a sobre. Estirant la mà, va agafar el ganivet per realitzar el sacrifici, però en aquell moment un àngel del cel li cridà: “Abraham! No facis mal al teu fill, ni posis la teva mà sobre ell! Ara sé realment que tems a Déu”. I en mirar Abraham al seu voltant, veié un cabrit enredat per les banyes a un esbarzer. L'agafà i el sacrificà en lloc del seu fill. Aleshores Abraham va tornar amb el seu fill a on estaven els criats i tos junts tornaren a casa. Déu havia beneit a Abraham en tot i ja era molt i molt ancià. Llavors cridà a Elièzer, criat major de la seva casa, i li digué: “El meu fill Isaac no ha de casar-se amb cap dona del poble pagà deCanaan. Dirigeix-te al país dels meus pares i troba-li una muller”. Elièzer va anar a Haran per aconseguir una muller d'entre tots els familiars que s'havien quedat allà. Molt a prop del lloc on vivien els parents d' Abraham, es va parar a beure aigua d'un pou. Estant allà, aparegué Rebeca que anava a buscar aigua i la va ajudar a donar de beure als camells. En preguntar-li el nom del seu pare, va descobrir que era filla de Betuel. Ell sabia que Betuel era fill deNahor, el germà d' Abraham. El servent d'Abraham li preguntà si podia allotjar-se a casa seva. Un cop allí, explicà a Betuel i a Laban, el germà de Rebeca, el motiu del seu viatge. Li digueren que Rebeca podia anar amb ell i casar-se amb Isaac. L'endemà al matí començaren el llarg viatge de tornada a Canaan. Isaac i Rebeca es van unir en un estret i profund amor, però no van tenir fills durant molt de temps. Varen pregar a Déu, i als vint anys de casats, van ser beneits amb dos fills bessons: Esaú i Jacob.

EPICTET I EL VIVERE SECUNDUM NATURAM

LA FELICIDAD: TRANQUILIDAD DEL ALMA

Para el estoico, el bien supremo en la vida es la felicidad, y ésta consiste en la tranquilidad del alma: la “ataraxia”. Pero esta tranquilidad no es una actitud de pasividad estéril e insensible, sino, más bien, es un estado en el que el sabio estoico ha superado las circunstancias que vienen del mundo exterior, y controlado las excitaciones provocadas por los sentidos en su relación con ese mundo exterior. El sabio es dueño de sí, imperturbable; no se deja arrebatar por nada. Para ello sólo hay un camino: el poder de la razón, y así como el Universo tiene una inteligencia que pone orden en la naturaleza, también el hombre que quiere alcanzar la sabiduría tiene que conseguir el orden en su vida por medio de su razón, pues ésta es una parte de la Razón Universal. Así se comprende mejor la insistencia de estos filósofos cuando recomendaban vivir de acuerdo con la Naturaleza: “vivere secundum naturam”.

De esta doctrina se desprende un aparente determinismo y una cierta resignación. El sabio acepta a la naturaleza tal como es, se amolda enteramente al destino: “parere Deo libertas est”, obedecer a Dios es libertad. Pero entonces, podríamos preguntarnos: ¿Dónde queda la libertad humana? Si estamos incluidos en un plan general del Destino, ¿qué sentido tiene nuestro libre albedrío, nuestra capacidad para crear y mejorar nuestra vida? Los estoicos resolvían esta cuestión considerando que la contingencia humana estaba incluida en este Plan General, convirtiéndose entonces en providencia. O sea, nosotros podemos elegir el camino ante los dilemas de la vida; si lo hacemos siguiendo los dictados de nuestra razón, nos ajustaremos a la naturaleza y seremos felices; si por el contrario elegimos el camino equivocado, la vida nos acabará “pasando factura”, con la carga de sufrimiento que ello conlleva. Este planteamiento se puede ilustrar con un ejemplo sencillo: si en una tarde lluviosa tenemos que salir a la calle obligatoriamente, es una estupidez que nos enfademos con la lluvia. Lo lógico, es que seamos inteligentes y obedezcamos a nuestra razón cogiendo un paraguas para no mojarnos. Nosotros no podemos evitar la lluvia, pero somos libres de elegir el modo de hacer frente a la lluvia o a cualquier circunstancia de la vida.

COM SERÀ L’ENUNCIAT DE LA PRIMERA PREGUNTA DE L’EXAMEN FINAL DE 2N DE BATXILLERAT.

COM SERÀ L’ENUNCIAT DE LA PRIMERA PREGUNTA DE L’EXAMEN FINAL DE 2N DE BATXILLERAT.

Comentau el text següent, incloent en el comentari aquests elements: a) Context

històric, social i cultural; (correspon a la primera pregunta dels nostres exàmens) b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el

text; (heu d’identificar el tema del text i explicar-lo, tant a partir del que diu el text, com a partir de la lectura, el que sabeu del tema c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes (3 punts). (heu d’usar tant el que diu el text entre cometes com el que sabeu del tema; la pregunta és una excusa per demostrar que dominau el tema i que coneixeu la filosofia de l’autor) El comentari també ha d’incloure una valoració

crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, a

favor o en contra del que diu l’autor del text. (2 punts) (És el text argumentatiu i teniu una certa llibertat per plantejar la tesi que volgueu, però ha de tenir a veure amb el que defensa l’autor; podeu usar idees pròpies i parir d’altres autors).

LA LLIBERTAT ÉS EL CAMÍ. ANTONIO MACHADO (1875 -1939) I I. KANT (1724-1804)

"Estos días azules y este sol de la infancia" ...

LA LLIBERTAT COM A PROJECTE INACABAT. JEAN PAUL SARTRE

Miquel Àngel

LA FILOSOFIA DE LA LLIBERTAT.

En aquest vídeo hi podem apreciar una concepció típicament lliberal de l'ésser humà. La vida, la llibertat i la propietat privada, basada en les nostres capacitats és la base de que existeixi la llibertat. La llibertat parteix de la valoració del que un fa i aconsegueix a través del seu treball. Per exemple John Locke (1632-1704) defensa que vida, llibertat i propietat privada són drets inal.lienables, drets naturals. En aquest sentit el respecte i la tolerància envers el que feim i el que fan els altres és essencial.Respectant el que fan els altres, ens respectem a nosaltres mateixos i cream i mantenim espais de llibertat.

LA VIDA DESPRÉS DE BOMBAI

JAUME SANTLLORENTE O COM UN VIATGE ENS POT CANVIAR LA VIDA

Jaume Sanllorente (Barcelona, 1976) treballava com a periodista especialitzat en temes econòmics quan al 2004 viatjà a la ciutat de Bombai. Allà descobrí un orfanat de 400 nins que estava a punt de tancar i va decidir fer-se’n càrrec. Avui en dia, la seva ONG, Somriures de Bombai,  dóna cobertura a més de 5000 persones.

En aquests dos links que vos propòs parla de la seva activitat, de la crisi econòmica actual, però sobretot reflexiona sobre un concepte que en els temes actuals toquem de ple. Què és la felicitat?

 De fet,donà, fa poc una conferència en el II Congrés Coca-cola sobre la felicitat celebrat a la ciutat de Madrid. Per ell, la pròpia felicitat s’aconsegueix fent feliços els altres. Un dels pilars bàsics per trobar-la, és no preocupar-se per què és o que deixa de ser, sinó buscar-la, que ella sola ja arribarà. La felicitat és, per damunt de tot, una recerca, una forma de viure.

Aquí vos deix els links a dues entrevistes:

La primera al programa Asuntos Propios de RNE:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/asuntos-propios/asuntos-propios-jaume-sanllorente-fundador-sonrisas-bombay-representa-otra-forma-ser-feliz/1369542/

La segona pertany al programa Gente viajera  de l’emisora de ràdio ONDA CERO. (entre els minuts: 1 h 13’ 49’’ / 1’ 26’’ 00)

http://www.ondacero.es/audios/gente-viajera_20120414.html

Té a més dos llibres:

Sonrisas de Bombay: el viaje que cambió mi destino, Plataforma, 2007.

La canción de la concubina, Espasa, 2012.

El link de la pàgina web de la ONG és el següent:

https://www.sonrisasdebombay.org/

TEXT ARGUMENTATIU. 1R DE BATXILLERAT. QUÈ ÉS PER TU LA FELICITAT?

Què és per tu la felicitat? Construeix una definició de felicitat i argumenta per què l'has triada. (tesi, 4 arguments, conclusió).

NOTA: La pregunta ens remet al concepte de vida bona. És a dir, com volem orientar la nostra vida, per tenir una vida bona.

Data d'entrega: 24 d'abril de 2012.

TEXT ARGUMENTATIU. 2N DE BATXILLERAT. EDUCACIÓ, CREATIVITAT I LLIBERTAT

La educación nos viene de la naturaleza, de los hombres o de las cosas. El desenvolvimiento interno de nuestras facultades y de nuestros órganos es la educación de la naturaleza; el uso que aprendemos a hacer de este desenvolvimiento o desarrollo por medio de sus enseñanzas, es la educación humana, y la adquirida por nuestra propia experiencia sobre los objetos que nos afectan, es la educación de las cosas.

Jean- Jacques Rousseau, Emili, fragment

En aquest text Rousseau diu que educar és afavorir les capacitats naturals de les persones perquè puguin potenciar les seves facultats i els seus òrgans. D'aquesta manera cada persona hauria de ser educada segons les seves característiques i les seves capacitats. Què és per tu l'educació? Creus que l'educació que has rebut fins al moment es cenyeix a la definició que dóna Rousseau d'aquesta. Construeix una reflexió, en forma de text argumentatiu, sobre la teva visió de l'educació. (tesi, 4 arguments, conclusió).

NOTA: podeu agafar idees del vídeo de Ken Robinson en què vincula educació i creativitat. Record que es en anglès però es pot veure subtitulat en català i / o castellà. El link està més avall.

DATA D'ENTREGA: 24 d'abril de 2012.

NOTIFICACIÓ

Els quadres comparatius ja estan publicats. De fet, estan tots tres junts. Només ens falta Aristòtila. Ja ho posaré.  Ara faltaria només omplir Kant i un altre quadre de la filosofia contemporànea. Si no els veis a la primera pàgina heu d'anar a missatges més antics. En breu publicaré els enunciats dels textos argumentatius.

Acabau de passar bones festes!!!!

EDUCACIÓ I CREATIVITAT. ROUSSEAU I KEN ROBINSON

La educación nos viene de la naturaleza, de los hombres o de las cosas. El desenvolvimiento interno de nuestras facultades y de nuestros órganos es la educación de la naturaleza; el uso que aprendemos a hacer de este desenvolvimiento o desarrollo por medio de sus enseñanzas, es la educación humana, y la adquirida por nuestra propia experiencia sobre los objetos que nos afectan, es la educación de las cosas.

Jean- Jacques Rousseau, Emili, fragment

Jean Jacques Rousseau (1712-1778) la base de l'educació consisteix en educar les aptituds naturals d'una persona. Si, per exemple, una persona, és bona tocant un instrument, ballant o cuinant, no hi ha d'haver cap mal en què el sistema educatiu potencii aquestes aptituds. El que succeeix és que sovint el sistema educatiu, en lloc d'educar en valors, en la llibertat i en l'igualtat, educa massa intel.lectualment. D'aquí que Rousseau sigui crític amb el concepte de la raó il.lustrada. És conscient des del principi que el progrés intel.lectual i científic no ens donarà, per sí sol, la felicitat.

L'educació sovint en lloc de potenciar la creativitat i les aptituds naturals, potencia només la part intel,ectual de la raó i s'oblida de la part corporal, de la part sentimental i de la part afectiva. I l' educació per Rousseau és sobretot educació sentimental.

I sobre aquest punt reflexiona precisament Ken Robinson (1950). ës un fet que totes les persones tenim aptituds, comportaments, caràcters i capacitats naturals. I potenciar-les és potenciar la creativitat. De fet, la base de la seva crítica al sistema educatiu s'encamina cap a l'estigmatització de l'error. Tal i com s'entenen els sistemes educatius a occident, el que es penalitzen els errors. Quan, de fet, la base de la creativitat consisteix en permeter-mos aquest luxe. I planteja la seva conferència des d'aquest punt de vista: Per què els sistemes educatius actuals, basats en què tothom tingui èxit, sigui competitiu i tingui una exitosa carrera universitària, es basen en la repressió de les aptituds naturals dels nens i en l'estigmatització de l'error.

Vos deix el link de la conferència. És prou interessant. És en anglès, però es pot subtitular en catlà i castellà: 

http://www.ted.com/talks/ken_robinson_says_schools_kill_creativity.html 


El títol és: Ken Robinson diu que les escoles maten la creativitat

QUE BONIC ÉS VIURE!

 Pel.lícula dirigida per Frank Capra l'any 1946, ens parla del valor de la vida en sí mateix (raó de fins) més enllà de les contingències, visicituds i circumstàncies que enrevolten la vida de les persones. Ens convida a reflexionar sobre com valorem la nostra pròpia vida i la vida dels altres (ètica). El protagonista, James Bailey, sent llàstima de sí mateix per no haver pogut complir les seves ambicions personals. A més, sent enveja dels seus amics que si que ho han pogut fer. Això l'aboca a la seva extinció personal.

No és capaç de veure que en les seves accions hi ha bé i sentit de la justícia, i no és capaç de percebre l'amor que tant la seva família com els vilatans del seu poble senten envers ell.

EL TEMOR ÉS EL FONAMENT DEL PODER

És millor, ser amat que temut o a l'inrevès? La resposta és que seria desitjable ser totes dues coses, però com que és difícil que totes dues es donin al mateix temps, és molt més segur per a un príncep ser temut que no pas ser estimat, en cas que hagi de mancar una d'ambdues. Perquè dels homes, en general, es pot dir això: que són ingrats, volubles, falsos, que defugen els perills, àvids de guany, i mentre els afavoreixes són tots teus, t'ofereixen la sang, les riqueses, la vida, els fills, quan és lluny la necessitat; però quan se t'acosta, se't giren d'esquena. Així, el Príncep que ho ha fonamentat tot en la paraula d'ells, trobant-se mancat d'altre suport, s'enfonsarà, perquè les amistats que s'adquireixen amb diners i no amb grandesa i noblesa d'ànim es compren però no es tenen, i quan arriba el moment no es poden fer servir. Els homes tenen menys mirament a fer mal a un que es faci estimar, que no pas a un que es faci témer, ja que l'amor se sosté a través del vincle de l'obligació, el qual, com que els homes són dolents, es trenca per qualsevol motiu d'utilitat pròpia. En canvi, el temor se sosté en la por d'un càstig que no ens abandona mai. Tanmateix, el príncep ha de fer-se témer de manera que, si no es guanya l'amor, almenys que allunyi l'odi, perquè no és impossible ser ensems temut i no odiat.

Nicolau Maquiavel. El príncep XVII.

1) Explica i defineix el conductisme a partir del text i del que has estudiat?

La psicologia conducista explica que la ment és una caixa negra a la qual no tenim accés, per tant l'única realitat i el que podem observar és la conducta que inclou els aspectes físics, psíquics i conductuals. Aquesta psicologia conductista s'oposa a qualsevol forma de mentalisme. En conclusió, els conductistes defensen o defineixen la seva teoria dient que l'única realitat és la conducta i que a la ment no hi tenim accés,  no sabem com és. (0,75 /1)

2) Defineix que és un acte mental (0,5 /0,5). Un acte mental és un estat de la ment que es divideix en tres grups (aspectes). Els qualitatius  (que no es poden quantificar ni localitzar en un espai concret), els subjectius (que només poden sentir-los la persona (les persones) que els experimenten o perceben) i els inencionals (que tenen significat, però aquest significat és diferent d'elles).

Segons aquest text, existeixen els actes mentals (0,3 /0,5). No, segons el text no existeixen els actes mentals, ja que ells defensen que la ment no existeix. Per tant, els actes de la ment no podrien existir mai.

3) Elabora un text argumentatiu (tesi, 4 arguments, conclusió) respecte de l'existència o no de la ment (ànima) com quelcom diferent del cervell (cos) (2 punts).
El tema a tractar és si existeix o no la ment o no és a dir la dualitat cos-ment. A continuació exposaré els meus arguments.
En prmer lloc, des del meu punt de vista, la ment no existeix, així que em posicionaré al costat dels monistes materialistes o dels conductistes.
En segon lloc, en la meva opinió, no existeix perquè crec en la teoria de què el que realment tenim és una conducta, que ens guia i ens crea la nostra personaliat. Per exemple, si una persona es comporta de forma violenta amb els altres de manera continuada, tendria una personalitat agressiva i si tenen un comportament tranquil i pacífic, tendrien una personalitat pacífica.
En tercer lloc, també estic d'acord amb la teoria de Leucip i Demòcrit en la qual defensen l'atomisme clàssic. Aquests atomistes el que pensen és que tot succeeix per casualitat, cosa que jo també remarc. Per exemple, si una persona té un accident mortal i sobreviu, no significa que sigui un miracle, sinó que és fruit de la casualitat.
I per últim, diria que els nostres comportaments o la nosra conducta és motivada per unes bases fisiològiques, és a dir que si una persona roba o és dolenta, possiblement sigui perquè els seus pares també ho eren o els seus amics. Per tant, parlem de factors hereditaris.
 En conclusió, per a mi la ment o l'ànima no existeix, perquè com ja he exposat o argumentat jo crec en la matèria i en l'observable, i per tant seria incoherent exposar el contrari.

Part de l'examen de Cristina Andrés Cárcamo, alumna de 1r B de Batxillerat

Una parella lingüística,
una oportunitat
d’enterrar l’affaire Patrícia,
fer dissabte emocional.

Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
i ens ensenyem tots dos.

Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys,
me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.

Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.

Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.

I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!” l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.

Em va preguntar en què creia
mentre s’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:

“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”.
(Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós).

Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar.

I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava,
xiuxiuejant d’Epicur em parlava.

Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
“Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.

I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.

I per un cop les paraules, l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.

I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l’etern retorn. 

Aquí vos deix amb la lletra de la cançó Affaire Sofia de Els amics de les arts. Pertany al seu darrer disc Espècies per catalogar. Podeu trobar més informació a la pàgina web www.elsamicsdelesarts.cat

VICH & CIA