És millor, ser amat que temut o a l'inrevès? La resposta és que seria desitjable ser totes dues coses, però com que és difícil que totes dues es donin al mateix temps, és molt més segur per a un príncep ser temut que no pas ser estimat, en cas que hagi de mancar una d'ambdues. Perquè dels homes, en general, es pot dir això: que són ingrats, volubles, falsos, que defugen els perills, àvids de guany, i mentre els afavoreixes són tots teus, t'ofereixen la sang, les riqueses, la vida, els fills, quan és lluny la necessitat; però quan se t'acosta, se't giren d'esquena. Així, el Príncep que ho ha fonamentat tot en la paraula d'ells, trobant-se mancat d'altre suport, s'enfonsarà, perquè les amistats que s'adquireixen amb diners i no amb grandesa i noblesa d'ànim es compren però no es tenen, i quan arriba el moment no es poden fer servir. Els homes tenen menys mirament a fer mal a un que es faci estimar, que no pas a un que es faci témer, ja que l'amor se sosté a través del vincle de l'obligació, el qual, com que els homes són dolents, es trenca per qualsevol motiu d'utilitat pròpia. En canvi, el temor se sosté en la por d'un càstig que no ens abandona mai. Tanmateix, el príncep ha de fer-se témer de manera que, si no es guanya l'amor, almenys que allunyi l'odi, perquè no és impossible ser ensems temut i no odiat.
Nicolau Maquiavel. El príncep XVII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada