LA LLEI DE DÈU.ELS DEUS MANAMENTS

LOS 10 MANDAMIENTOS DE LA LEY DE DIOS El primero, amarás a Dios sobre todas las cosas. El segundo, no tómarás el nombre de Dios en vano. El tercero, santificarás las fiestas. El cuarto, honrarás a tu padre y a tu madre. El quinto, no matarás. El sexto, no cometerás actos impuros. El séptimo, no hurtarás. El octavo, no dirás falso testimonio ni mentirás. El noveno, no consentirás pensamientos ni deseos impuros. El décimo, no codiciarás los bienes ajenos.Estos diez mandamientos se resumen en dos: Amarás a Dios sobre todas las cosas y al prójimo como a ti mismo. ELDIA DEL BÉ. ABRAHAM, ISAAC I YAHVÉ

Abraham i Sara eren molt ancians quan va néixer el seu fill Isaac. Uns anys després, Déu va voler provar la fe d'Abraham, i li digué: “Agafa a Isaac, el teu únic fill, a qui tant estimes, dirigeix-te amb ell cap a la regió de Morià, i ofereix-me'l allà a l'holocaust”. L'endemà, molt aviat prengué llenya pel sacrifici, i agafant amb ell a dos dels seus criats i al seu fill Isaac, es va dirigir al lloc que Déu li havia dit. Al tercer dia de camí, en mirar, va veure el lloc a la llunyania. Llavors digué als dos criats: ”Espereu-me aquí amb l'ase. Isaac i jo anirem a la muntanya, i un cop haguem resat, tornarem”.

Abraham va carregar la llenya per l'holocaust a les esquenes del seu fill Isaac, prengué el receptacle de les brases i el ganivet, i marxaren tots dos. Després d'una estona li digué: “Pare, portem foc i llenya pel sacrifici, però, on està el xai que anem a oferir?” Abraham li respongué: ”Fill meu, Déu mateix s'ocuparà del xai pel sacrifici”. I continuaren el camí. Quan van arribar al lloc assenyalat per Déu, Abraham va construir amb pedres un altar, i va col·locar al seu fill a sobre. Estirant la mà, va agafar el ganivet per realitzar el sacrifici, però en aquell moment un àngel del cel li cridà: “Abraham! No facis mal al teu fill, ni posis la teva mà sobre ell! Ara sé realment que tems a Déu”. I en mirar Abraham al seu voltant, veié un cabrit enredat per les banyes a un esbarzer. L'agafà i el sacrificà en lloc del seu fill. Aleshores Abraham va tornar amb el seu fill a on estaven els criats i tos junts tornaren a casa. Déu havia beneit a Abraham en tot i ja era molt i molt ancià. Llavors cridà a Elièzer, criat major de la seva casa, i li digué: “El meu fill Isaac no ha de casar-se amb cap dona del poble pagà deCanaan. Dirigeix-te al país dels meus pares i troba-li una muller”. Elièzer va anar a Haran per aconseguir una muller d'entre tots els familiars que s'havien quedat allà. Molt a prop del lloc on vivien els parents d' Abraham, es va parar a beure aigua d'un pou. Estant allà, aparegué Rebeca que anava a buscar aigua i la va ajudar a donar de beure als camells. En preguntar-li el nom del seu pare, va descobrir que era filla de Betuel. Ell sabia que Betuel era fill deNahor, el germà d' Abraham. El servent d'Abraham li preguntà si podia allotjar-se a casa seva. Un cop allí, explicà a Betuel i a Laban, el germà de Rebeca, el motiu del seu viatge. Li digueren que Rebeca podia anar amb ell i casar-se amb Isaac. L'endemà al matí començaren el llarg viatge de tornada a Canaan. Isaac i Rebeca es van unir en un estret i profund amor, però no van tenir fills durant molt de temps. Varen pregar a Déu, i als vint anys de casats, van ser beneits amb dos fills bessons: Esaú i Jacob.