1) Explica i defineix el conductisme a partir del text i del que has estudiat?
La psicologia conducista explica que la ment és una caixa negra a la qual no tenim accés, per tant l'única realitat i el que podem observar és la conducta que inclou els aspectes físics, psíquics i conductuals. Aquesta psicologia conductista s'oposa a qualsevol forma de mentalisme. En conclusió, els conductistes defensen o defineixen la seva teoria dient que l'única realitat és la conducta i que a la ment no hi tenim accés, no sabem com és. (0,75 /1)
2) Defineix que és un acte mental (0,5 /0,5). Un acte mental és un estat de la ment que es divideix en tres grups (aspectes). Els qualitatius (que no es poden quantificar ni localitzar en un espai concret), els subjectius (que només poden sentir-los la persona (les persones) que els experimenten o perceben) i els inencionals (que tenen significat, però aquest significat és diferent d'elles).
Segons aquest text, existeixen els actes mentals (0,3 /0,5). No, segons el text no existeixen els actes mentals, ja que ells defensen que la ment no existeix. Per tant, els actes de la ment no podrien existir mai.
3) Elabora un text argumentatiu (tesi, 4 arguments, conclusió) respecte de l'existència o no de la ment (ànima) com quelcom diferent del cervell (cos) (2 punts).
El tema a tractar és si existeix o no la ment o no és a dir la dualitat cos-ment. A continuació exposaré els meus arguments.
En prmer lloc, des del meu punt de vista, la ment no existeix, així que em posicionaré al costat dels monistes materialistes o dels conductistes.
En segon lloc, en la meva opinió, no existeix perquè crec en la teoria de què el que realment tenim és una conducta, que ens guia i ens crea la nostra personaliat. Per exemple, si una persona es comporta de forma violenta amb els altres de manera continuada, tendria una personalitat agressiva i si tenen un comportament tranquil i pacífic, tendrien una personalitat pacífica.
En tercer lloc, també estic d'acord amb la teoria de Leucip i Demòcrit en la qual defensen l'atomisme clàssic. Aquests atomistes el que pensen és que tot succeeix per casualitat, cosa que jo també remarc. Per exemple, si una persona té un accident mortal i sobreviu, no significa que sigui un miracle, sinó que és fruit de la casualitat.
I per últim, diria que els nostres comportaments o la nosra conducta és motivada per unes bases fisiològiques, és a dir que si una persona roba o és dolenta, possiblement sigui perquè els seus pares també ho eren o els seus amics. Per tant, parlem de factors hereditaris.
En conclusió, per a mi la ment o l'ànima no existeix, perquè com ja he exposat o argumentat jo crec en la matèria i en l'observable, i per tant seria incoherent exposar el contrari.
3) Elabora un text argumentatiu (tesi, 4 arguments, conclusió) respecte de l'existència o no de la ment (ànima) com quelcom diferent del cervell (cos) (2 punts).
El tema a tractar és si existeix o no la ment o no és a dir la dualitat cos-ment. A continuació exposaré els meus arguments.
En prmer lloc, des del meu punt de vista, la ment no existeix, així que em posicionaré al costat dels monistes materialistes o dels conductistes.
En segon lloc, en la meva opinió, no existeix perquè crec en la teoria de què el que realment tenim és una conducta, que ens guia i ens crea la nostra personaliat. Per exemple, si una persona es comporta de forma violenta amb els altres de manera continuada, tendria una personalitat agressiva i si tenen un comportament tranquil i pacífic, tendrien una personalitat pacífica.
En tercer lloc, també estic d'acord amb la teoria de Leucip i Demòcrit en la qual defensen l'atomisme clàssic. Aquests atomistes el que pensen és que tot succeeix per casualitat, cosa que jo també remarc. Per exemple, si una persona té un accident mortal i sobreviu, no significa que sigui un miracle, sinó que és fruit de la casualitat.
I per últim, diria que els nostres comportaments o la nosra conducta és motivada per unes bases fisiològiques, és a dir que si una persona roba o és dolenta, possiblement sigui perquè els seus pares també ho eren o els seus amics. Per tant, parlem de factors hereditaris.
En conclusió, per a mi la ment o l'ànima no existeix, perquè com ja he exposat o argumentat jo crec en la matèria i en l'observable, i per tant seria incoherent exposar el contrari.
Part de l'examen de Cristina Andrés Cárcamo, alumna de 1r B de Batxillerat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada