RENÉ DESCARTES, PEDRO CALDERÓN DE LA BARCA I EL GENI MALIGNE

Descartes, a les "Meditacions", s'apressa a dir que l'engany ha de venir de l'hipotètic geni maligne, no de Déu, puix com "bon cristià" sap (?) que Déu és infinita bondat. I aquest Déu no fal•laç és la garantia de tota la veritat captada amb claredat i distinció. Fixem-nos bé en el que diu i en el que insinua: ho sap com a creient -"bon cristià"-, però no ho demostra, ni pot demostrar-ho com a filòsof.
A la "Meditació" I afirma que "no convé fiar-se per complet de qui alguna vegada ens ha enganyat", i urmés endavant escriu que "Déu permet que m'enganyi alguna vegada".
Curiosament, als "Principis de filosofia", I,5, s'"oblida" del geni i es refereix directamente a Déu, lligant l'omnipotència divina amb la possibilitat d'enganyar.
"Dubtarem també de totes les demés coses que en altre temps ens semblaren molt certes, fins i tot de les demostracions matemàtiques i de llurs principis (...) i principalment perquè hem sentit dir que Déu, el nostre creador, pot fer tot allò que vulgui i (...) donat que ha permès que ens equivoquéssim algunes vegades (...) per què no hauria de permetre que ens equivoquéssim sempre?"

Extret de http://www.xtec.es/~jortiz15/lopez.htm.

És la realitat tal com la veim? O cap la possibilitat que l'home sigui engenyat per un geni maligne. O sigui que el Déu creador del món no sigui un Déu bo, just, savi, i absolutament poderós sinó que sigui un Déu dolent, malvat i que ens estigui enganyat. Aital hipòtesi apareix a les Meditacions Metafísiques obra de René Descartes (1596- 1650). 

Una altra de les obres en que apareix la idea de la vida com un somni, i que descriu, per cert l'home, com un ésser vanitós, que somia i que dóna prioritat a allò intrascendent i poc important. Aquest tema apareix a obres com La vida es sueño obra de Pedro Calderón de la Barca, dramaturg español en llengua castellana que va viure entre el 1600 i el 1681.
Aquí vos deix dues perles sobre el tema. La primera és un bolero cantat per Santiago Auserón i el cantaor Miguel  Poveda. La segona és un montatge sobre el monòleg de Segismundo, principal personatge de l'obra de Calderón de la Barca esmentada més amunt.