dijous, 24 de novembre de 2011

CORRECCIÓ DE L'EXAMEN D'AVALUACIÓ. PRIMERA PART


EXAMEN D E LA PRIMERA AVALUACIÓ
PRIMER DE BATXILLERAT
NOM I LLINATGES:

Llegeix el text següent i contesta les preguntes:

El nihilisme, coma estat psicològic, sorgirà en primer lloc quan hàgim cercat en tots els sucesos el “sentit” que no tenen; de manera que qui el cerqui acabarà perdent l’ànim. El nihilisme consistirà aleshores en la consciència de l’enorme malbaratament de les forces, la tortura d’haver actuat “en va”, la insegurat, la impossibilitat de refer les seves forces, de trobar la mínima tranquil.litat- el desvergonyiment íntim per haver-se mentit a sí mateix durant massa temps.

Friedrich Nietzsche, La voluntad de poder, III, 111


1)      a) Contextualitza el text (1 punt). b) Explica a partir del text i del que has estudiat el concepte de nihilisme (1 punt). c) Explica la resta de concepcions que creuen que l’existència no té sentit (1 punt). d) Creus que l’existència té sentit. Posiciona’t al respecte. Redacta un text argumentatiu en què quedi reflectida la teva opinió (2 punts).
2)      Explica i compara les característiques dels discursos filosòfic i científic (2,5 punts).
3)      Explica les característiques de la resposta dogmàtica i la resposta crítica (2,5 punts).

1a) El fragment és obra de Fiedrich Nietzsche, filòsof alemany del s. XIX. Pertany a la seva obra La voluntad de poder.

1b) El nihilisme és un pensament que no creu en el sentit de l’existència, per això pensa que és absurd i una pèrdua de temps si malgastam el temps de vida que tenim en intentar trobar-lo. Així, quan acceptem que la nostra existència no té un sentit absolut per a cada un, ens trobarem desorientats i insegurs davant la realitat que fins aleshores ha estat enganyosa o distorsionada. Aquest pensament condueix al vitalisme, la postura de voler viure cada moment com a únic i irrepetible, per aprofitar al màxim la nostra vida i no malgastar-la cercant el sentit de viure en sí mateix. (Martina Pons Llinàs, 1r B).
1c) Altres postures que estan en contra de què l’existènciatengui sentit i és absurd voler trobar-lo són el positivisme  i la filosofia analítica.
El positivisme (August Comte, s. XIX)  es basa en la visió científica del món, per tant la nostra existència no va més enllà de néixer, créixer i morir com éssers vius.
La filosofia analítica (Wittgenstein, s. XX) proposa la clarificació del nostre llenguatge per poder referir-nos més objectivament a la realitat, és a dir, eliminar tot aquell vocabulari que fa referència a conceptes sense sentit, ja que no són demostrables i no entren dins la realitat objectiva, com per exemple els temes relacionats amb la religió. (Martina Pons Llinàs, 1r B)

1d) TEXT ARGUMENTATIU

A vegades em deman, té sentit l’existència?, i dubt. Però després mir al meu voltant i em fix en les persones que m’envolten (els amics, la família, les noies boniques que hi ha…) i el dubte (em) desapareix i la claredat torna dins el meu cap. L’existència té sentit i aquests en són uns quants arguments:
En primer lloc, és imposible viure bé sense que la vida tengui sentit, i perquè la vida tengui sentit, ens hem de plantejar objectius, com per exemple tenir cotxe quan compleixi els devuit anys.
En segon lloc la teva família, que et respatlla (dóna suport) quan penses que la vida no té sentit. Allà és quan te n’adones de la importància de tenir una família i dur-te bé amb ells, perquè sempre hi seran per ajudar-te.
Un altre argument molt important són els amics. Els de veritat sempre hi són quan els necessities I t’ajuden a complir els teus objectius. Com, per exemple, quan no entens un exercici i el teu amic te l’explica.
El darrer de tots els arguments és trobar una persona que t’estimi i que tu l’estimis a ella, tenir fills i ensenyar-los tot el que has après durant la teva vida. Que un pare es vegi superat per el seu fill és el millor sentiment de què l’existència té sentit que hi pot haver.
En conclusió, la felicitat no pot existir si no tenim cap objectiu a la vida. El sentit de l’existència depèn de si som feliços o no, i quan creus que la vida no té sentit et pots recolzar en les persones més properes a tu i que més estimes, perquè elles tornen el sentit a la teva vida (Marc Vadell Mas, 1r A).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada