És escèptic aquell que creu que no existeixen veritats absolutes. Que si existeixen, són inaccessibles i que si són coneixibles, no es poden enunciar (GÒRGIES, s. V abans de Crist). Així, per Protàgores no hi ha un únic concepte del Bé i del Mal. No hi costums bones i dolentes i tot és opinable. En paraules del sofista d'Abdera L'home és la mesura de totes les coses. Tampoc hi ha formes de vida, tradicions o estructures polítiques absolutament convenients. En paraules de Michel de Montaigne (1533-1592), escèptic francès, "cadascú anomena barbarie allò que és aliè als propis costums". Per veure com les dictadures eliminen els que no pensen com ells és molt recomanable la pel.lícula de Costa Gavras, Missing. Perquè vegeu que és el relativisme vos deix amb aquest rap dedicat a les figures dels sofistes.
Aquí deix el link perquè escolteu una mica de rap.
L'ACTITUD DOGMÀTICA.
L'actitud dogmàtica és l'actitud d'aquells que creuen que ja ho saben tot i per tant no es preocupen per res. És pròpia d'aquelles persones autoritàries que no canvien d'opinió i que es creuen déus. És, per tant, una actitud a tocar de l'ignorància o de la divinitat. Vet aquí el discurs d'un dictador, exemple de persona disposada a exterminar totes aquelles persones que no pensen com ell. Règims com el de Gadafi, Videla, Pinochet, Castro, Franco o la DDR (República democràtica alemanya) són exeemples d'aquesta actitud. Per il.lustrar-ho veurem un petit fragmen de La vida dels altres de Florian Henckel, 2006. Vos deix la canço Desapariciones de Rubén Blades interpretada per Manà.
L'ACTITUD CRÍTICA
És possiblement la més positiva de totes tres. La tenen aquelles persones que de forma constructiva volen canviar la realitat. Fan aportacions pròpies i són respectuosos amb les aportacions dels altres. Aquí vos deix la lletra d'una cançó de Raimon en què es pregona l'actitud crítica envers dogmatisme. La cançó es pot escoltar en aquest link:
http://www.goear.com/listen/a0553fe/qui-ja-ho-sap-tot-raimon
http://www.goear.com/listen/a0553fe/qui-ja-ho-sap-tot-raimon
Qui ja
ho sap tot
(Raimon)
Qui ja ho
sap tot que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre,
perquè jo encara aprenc de qui m'escolta,
de qui em fa callar o no m'escolta,
per això dic:
qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
El desig i l'esperança,
la derrota no acceptada,
el dubte de tot saber,
l'alegria ben guanyada,
la tristesa d'un temps malalt
d'hipocresia forçada
que volem ben diferent,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
Un crit cert i uns quants matisos,
poemes de vells poetes,
un amor encara viu,
molta ràbia acumulada
en la lluita necessària
contra el matalàs immens
que ens volen posar damunt,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
El desastre quotidià
que s'allargassa anys i anys,
la lentitud de la represa
i els que cauen pel camí,
els tirs mal dirigits
i, per què no dir-ho també?
una fe, una gran fe
en determinada gent,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
que no vinga a escoltar-me.
Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre,
perquè jo encara aprenc de qui m'escolta,
de qui em fa callar o no m'escolta,
per això dic:
qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
El desig i l'esperança,
la derrota no acceptada,
el dubte de tot saber,
l'alegria ben guanyada,
la tristesa d'un temps malalt
d'hipocresia forçada
que volem ben diferent,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
Un crit cert i uns quants matisos,
poemes de vells poetes,
un amor encara viu,
molta ràbia acumulada
en la lluita necessària
contra el matalàs immens
que ens volen posar damunt,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
El desastre quotidià
que s'allargassa anys i anys,
la lentitud de la represa
i els que cauen pel camí,
els tirs mal dirigits
i, per què no dir-ho també?
una fe, una gran fe
en determinada gent,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
(1974)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada