LA CIÈNCIA ÉS UN ARBRE, LA FILOSOFIA, UNA ÀGUILA

EL CONEIXEMENT ÉS UN ARBRE, EL PENSAMENT, UNA ÀGUILA

Aquell al.lot havia arribat a Eretz Israel feia pocs dies i aviat el portaren a l’escola “Kibbutzin”. Allà un professor li parlà en hebreu, una llengua  que el nin havia emprat des de sempre per resar, però amb la qual no se sabia expressar amb fluïdesa. El mestre digué als alumnes que havien d’explicar en veu alta el que volien ser en la vida que iniciaven i per quin motiu. De tot d’una, el Jove se sentí molest, i fins tot va pensar que no contestaria la pregunta. L’havien portat a una terra estranya, lluny de l’ambient en què havia crescut, i l’havien dut a un “Kibbutzin” sense explicar-li el sentit d’aquella mena de reclusió. I ara li demanaven que revelàs els seus sentiments més profunds, que els tragués enmig en una cerimònia gairebé impúdica. A mesura que els seus companys anaven parlant, però, el nouvingut, prengué una decisió. Parlaria clar, seria fidel al que sentia i pensava en el fons del seu cor. Arribat el seu torn es posà d’empeus. Les paraules li brostaren rebentes, decidides com si sorgissin d’un indret molt profund i amagat.

-          A Eretz Israel vull ser un arbre, però també una àguila.

-          Ah, sí! I perquè?

-          Vull ser un arbre, perquè els arbres tenen arrels que romanen fermes a la terra. I si aquesta és la terra promesa jo vull estar arrelat a ella com els arbres que he deixat enrere, al llunyà indret del qual vinc.

-          Però… l’àguila?

-          També vull ser una àguila perquè elles volen per damunt del bosc i veuen tot el paisatge, no només l’entorn a voltes obscur i sempre limitat dels arbres. Vull volar pel sobre el meu entorn per fitar l’horitzó amb tota la seva amplària, per tenir una visió de conjunt de tot el que m’envolta i així no oblidar mai que som un arbre que han transplantat en aquesta terra.

Kibuttz: Comuna agrícola israelí que esdevingué esencial en la formació del nou estat d’Israel el 1948.