UN POC DE METODOLOGIA.

Per encetar un tema	Respecte a… Un altre punt és… A més…	Pel que fa a… En relació amb… A més a més…	Quant a… Sobre (el tema)…
Per introduir la causa	Perquè… Per… Vist que… Ja que… Atès que…	Com que… Gràcies a / al fet que… Per raó de… Considerant que…	Amb motiu… Per tal com… Per mor de… A causa de / que
Per introduir la conseqüència	Per tant… Doncs… Cosa que… Consegüentment…	Així doncs… La qual cosa… En conseqüència… Així	Per això… En conclusió… En definitiva… Per consegüent…
Per posar exemples	Per exemple: (p. ex.) N’és un exemple clar… Com és ara… Com ara…	Una mostra de… Peri il.lustrar… Així…
Per emfasitzar un punt	És a dir… O sigui… Això és… El més important…	En altres paraules… Dit d’una altra manera… Tal com s’ha dit… S’ha de destacar…	Cal insistir (en el fet) que… La idea central és… Convé ressaltar… En efecte…

Aquesta taula de connectors és vàlida per textos explicatius i argumentatius i és susceptible de ser ampliada amb noves aportacions.

EL TEXT ARGUMENTATIU

La finalitat del text argumentatiu és exposar una opinió, rebatre, convèncer o fer creure alguna cosa amb la intenció d’influir i modificar l’opinió del lector o de l’oient.

És el text propi dels editorials, dels articles de col.laboració, de les cartes al director, dels discursos polítics… Són escrits fets per autors que exposen el seu pensament sobre un tema qualsevol que pot interesar perquè és actual o per raons històriques, artístiques, científiques, filosòfiques… És el tipus de text que permet més subjectivitat, i és destaca més que cap altre per la qualitat de les expressions i per la força suggestiva del contingut. L’estructura del text argumentatiu és la següent:

           

1.      Introducció. Tesi o idea principal

2.      Desenvolupament. 1r argument, 2n argument…

3.      Conclusió

En aquest tipus de text hi ha generalment un títol representatiu per tal que el receptor se situï. En la introducció s’exposa la idea principal, la tesi; en el desenvolupament s’exposen els fets i els arguments, documentats- si és possible-, interrelacionats i ordenats segons el grau d’importància; per acabar es presenten les conclusions en forma d’un breu comentari final, basat en tots els arguments, que confirma la tesi o idea principal.

L’exposició ha de ser clara, amena i variada. El text ha d’estar ben cohesionat i no ha de tenir imprecisions. Hi abunden les frases llargues, coordinades i subordinades, les expressions de causa, de conseqüència i els verbs d’opinió.

EL TEXT EXPLICATIU

La funció del text explicatiu és informar per fer entendre alguna cosa, és el text didàctic per excel.lència. És el text propi dels llibres de text, de fullets turístics, de fullets explicatius, de divulgació… Usa les tècniques de l’ampliació – desenvolupament exhaustiu d’un tema- i de la reducció – condensació de la informació d’un text. A més se serveix de definicions, sinònims i exemples.

La seva estructura sol ser:

1.      Introducció: on s’intenta motivar el lector i es planteja el tema.

2.      Desenvolupament: on es defineixen els conceptes, es fan hipótesis, s’argumenten, es demostren…

3.      Conclusió: s’extreu d’allò que s’ha explicat.

Generalment la informació està estructurada d’allò més general a allò més específic. És difícil trobar textos on només hi hagi una modalitat textual- descriptiva, argumentativa, instructiva…-. Soviet les modalitats s’interrelacionen i apareixen barrejades en el textos.