2n de Batxillerat. Bruce Springsteen i la seva Brilliant Disguise

Bruce Springsteen i la seva Brilliant Disguise (Brillant aparença), Tunnel of Love, 1987.

I hold you in my arms
as the band plays
What are those words whispered baby
just as you turn away.
I saw you last night
out on the edge of town
I wanna read your mind
To know just what I've got in this new thing I've found
So tell me what I see
when I look in your eyes
Is that you baby
or just a brilliant disguise

I heard somebody call your name
from underneath our willow
I saw something tucked in shame
underneath your pillow
Well I've tried so hard baby
but I just can't see
What a woman like you
is doing with me
So tell me who I see
when I look in your eyes
Is that you baby
or just a brilliant disguise

Now look at me baby
struggling to do everything right
And then it all falls apart
when out go the lights
I'm just a lonely pilgrim
I walk this world in wealth
I want to know if it's you I don't trust
'cause I damn sure don't trust myself

Now you play the loving woman
I'll play the faithful man
But just don't look too close
into the palm of my hand
We stood at the alter
the gypsy swore our future was right
But come the wee wee hours
Well maybe baby the gypsy lied
So when you look at me
you better look hard and look twice
Is that me baby
or just a brilliant disguise

Tonight our bed is cold
I'm lost in the darkness of our love
God have mercy on the man
Who doubts what he's sure of

Aquí teniu una versió en directe de Brilliant Disguise. L'actitud del protagonista de la cançó, que dubta i no s'acaba de fiar del que veu, té a veure amb l'actitud amb què els filòsofs grecs d'abans de Sòcrates (470-399) miraven el món. La traducció, la posaré la pròxima setmana. I parlarem una mica de la cançó i compararem les dues actituds. 

Aquí teniu la portada del disc Tunnel of Love on va aparèixer publicada la cançó l'any 1987.

Aquí teniu la traducció que vos vaig prometre de Brilliant Disguise:

T'abraço,

mentre la banda toca

quines són aquestes paraules xiuxiuejades

quan em dones l'esquena.

Et vaig veure la nit passada

als afores de la ciutat

vull llegir-te la ment

per saber quina part em toca en d'aquest descobriment

diguem el que veig 

quan et mir als ulls,

ets tu nena

o només una brillant aparença.

Vaig sentir que algú cridava el teu nom

davall del nostre salze

vaig veure coses vergonyoses, amagades davall el teu coixí

Ho he intentat amb totes les meves forces

però no aconsegueixo veure

el que una dona com tu

espera de mi.

diguem el que veig 
quan et mir als ulls,
ets tu nena
o només una brillant aparença.

Ara observem nena,
lluitant per no cometre cap error
i quan tot s'esmorona
i les llums s'apaguen.
Només sóc un peregrí solitari
enmig d'aquest món de riqueses
Voldria saber si és en tu, en qui no confio,
perquè estic segur de no confiar en mi mateix.

Ara jugues a la dona carinyosa
jo jugo a l'home fidel
Però no miris detingudament
al palmell de la meva ma
estàvem drets a l'altar
la gitana va jurar que el nostre futur era bo
però ara venen les hores difícils
potser la gitana va mentir
Quan em miris, val més que ho facis dos cops
sóc jo nena, o només un reflex brillant

Avui vespre el nostre llit és fred
Estic perdut en l'obscuritat del nostre amor
Déu és misericordiós amb l'home
que dubta del que està segur. 


LA BRILLANT DISFRESSA (APARENÇA) DEL MÓN.


El protagonista d'aquesta cançó és escèptic, no es refia de l'aparença de la seva estimada. Tot el que li revelen els sentits, les mirades, les abraçades, fins i tot les paraules que diu no són suficients per estar segur de si la persona que té davant l'estima o no. Necessita llegir la ment d'aquesta altra persona; anar més enllà del que li diuen els seus sentits. Al final, no es refia ni del que li jura la gitana, que prediu al futur. El seu desig es trobar alguna cosa que li inspiri confiança. Dubta tant de tot, que al final no confia ni en ell mateix. Vol trobar una veritat absoluta que en darrer terme seria l'AMOR, però necessita alguna cosa ferma, vertadera i estable que li permeti caminar sense tentinejar.
Doncs bé, hi ha un cert paralelisme entre aquesta actitud i l'actitud dels filòsofs presocràtics. Per què? Doncs perquè els passava exactament el mateix que al protagonista de la cançó. Quan observaven la naturalesa veien una multiplicitat de coses belles. Les podien mirar, tocar, assaborir... però desitjaven anar més enllà, desitjaven comprendre'n el funcionament. Captar el sentit de les coses, per poder conviure millor amb la pròpia naturalesa. Igual que el protagonista de la cançó d'Springsteen volien "llegir la ment" del món, descobrir-ne la veritat i ho havien de fer a través del Lógos. I les veus i discursos dels mites, igual que a la cançó les prediccions de la gitana, ja no els servien de res. Per captar el KOSMOS i descobrir, les LLEIS, NOMOS, de la natura, PHISYS, havien de utilitzar el LOGOS, anar més enllà, i trobar quelcom definitiu.