Bloc de Filosofia dedicat a alumnes d'entre 16 i 20 anys. Pretén fomentar l'interès per la filosofia, en un pla divulgatiu, així com també l'autonomia personal, la llibertat de pensament, l'esperit crític i la creativitat.
dimarts, 27 de desembre del 2011
DUKE ELLINGTON & GINGLE BELLS
EDWARD BERNAYS I LA TEORIA DE LES RELACIONS PÚBLIQUES
Edward Barneys (1891-1995) és el nebot de Sigmund Freud (1856-1939) que va aplicar les teories del seu oncle sobre la psicoanàlisi a les relacions públiques. En aquest vídeo, proposta d'en Saïd, s'hi veuen relacionats conceptes com democràcia, llibertat, inconscient, emocions i irracionalitat. De fet, es fa una crítica a la manipulació de les emocions i els afectes dels individus per induir al consum de productes que no necessitem. El documental du per nom El siglo del individualismo i el link és el següent:
També és molt interessant el llibre de Frédéric Beigbeder 13,99 Euros, publicat a Espanya per l'editorial anagrama. Es tracta d'una crítica al món de la publicitat que manipula els individus per induir-los al consum, feta des de dins, és a dir, per un publicista. Molt interessant. Ja veis que Freud dóna per molt!
Salut i felicitat!!!!
TEXT ARGUMENTATIU 2N DE BATXILLERAT
Segons el Mite de la caverna platònic quan el savi torna a la caverna els que hi romanen no saben valorar i no entenen la nova visió de la realitat que els vol explicar. Penses que es pot fer un paral.lelisme amb la societat actual. Creus que la nostra societat valora l'esforç i la lluita per conèixer coses noves o més aviat creus que valora altres coses. Elabora un text argumentatiu en què quedi palesa la teva opinió (tesi, 4 arguments, conclusió).
Data d'entrega: dilluns, 16 de gener de 2012.
Molts d'anys a tothom
TEXT ARGUMENTATIU. PRIMER DE BATXILLERAT
Nicolau Maquiavel, autor d'obres com els Discorsi o El príncep va encunyar la frase "el fi justifica els mitjans" aplicat al camp de la política. S'entén, en un context col.loquial, que qualsevol acció, ja sigui pacífica, violenta o cruel, és vàlida si ens du a aconseguir allò que volem. Què en penses d'aquesta frase. Hi estàs d'acord. Creus que és vigent avui en dia. Elabora un text argumentatiu en què et posicionis a favor o en contra de la qüestió (tesi, 4 arguments, conclusió).
Avui és dia 27 de desembre. El text s'ha d'entregar obligatòriament, excepte per motiu justificat, el dia 16 de gener, què és dilluns.
Molts d'anys a tothom!!!!!
Avui és dia 27 de desembre. El text s'ha d'entregar obligatòriament, excepte per motiu justificat, el dia 16 de gener, què és dilluns.
Molts d'anys a tothom!!!!!
dimecres, 7 de desembre del 2011
SOFISTES, SÒCRATES I PLATÓ AL LLIBRE DE 1R DE BATXILLERAT
SOFÍSTES, s. V abans de Crist
- El pensament que concorda amb sí mateix, tema 2, pàgina 27.
- La resposta escèptica, tema 2, pàgina 29.
- Punt 2 del tema 6. Relativisme. 2.1 La moral com a producte social i 2.2 Relativisme cultural i relativisme moral i, també 2.3 Relativisme i tolerància, pàgines 126-128.
-Tema 7 punt 1. Naturalesa social. 1.1 Socials per decisió / 4.4 El convencionalisme jurídic, pàgina 150
-Tema 8. La ciutadania en el món grecoromà, sobretot 1.1 i 1.2, pàgina 176. (val per Sòcrates i Plató).
- Per veure la influència que van tenir els sofistes en alguns autors angloamericans, veure l'apartat L'utilitarisme, pàgina 135, que inclou un text de John Stewart Mill.
SÒCRATES (470-399), Atenes.
- L'universalisme cultural, pàgina 71. (val també per Plató).
- L'origen de la capacitat moral, pàgina 106. (val per Plató).
- Universalisme, p.129 (val també per Plató).
PLATÓ (427-347), Atenes.
- Veure apartats vàlids anteriors que he indicat entre parèntesi.
- El dualisme cos-ànima, p.56.
- Les conseqüències del dualisme, subapartat del 5.3, pàgina 57.
Aquest contingut és d'ampliació. Es redueix a una simple recomanació que pot ajudar a clarificar dubtes i ampliar la perspectiva dels distints autors que tractem, no és, repeteixo, no és en cap cas obligatori.
- El pensament que concorda amb sí mateix, tema 2, pàgina 27.
- La resposta escèptica, tema 2, pàgina 29.
- Punt 2 del tema 6. Relativisme. 2.1 La moral com a producte social i 2.2 Relativisme cultural i relativisme moral i, també 2.3 Relativisme i tolerància, pàgines 126-128.
-Tema 7 punt 1. Naturalesa social. 1.1 Socials per decisió / 4.4 El convencionalisme jurídic, pàgina 150
-Tema 8. La ciutadania en el món grecoromà, sobretot 1.1 i 1.2, pàgina 176. (val per Sòcrates i Plató).
- Per veure la influència que van tenir els sofistes en alguns autors angloamericans, veure l'apartat L'utilitarisme, pàgina 135, que inclou un text de John Stewart Mill.
SÒCRATES (470-399), Atenes.
- L'universalisme cultural, pàgina 71. (val també per Plató).
- L'origen de la capacitat moral, pàgina 106. (val per Plató).
- Universalisme, p.129 (val també per Plató).
PLATÓ (427-347), Atenes.
- Veure apartats vàlids anteriors que he indicat entre parèntesi.
- El dualisme cos-ànima, p.56.
- Les conseqüències del dualisme, subapartat del 5.3, pàgina 57.
Aquest contingut és d'ampliació. Es redueix a una simple recomanació que pot ajudar a clarificar dubtes i ampliar la perspectiva dels distints autors que tractem, no és, repeteixo, no és en cap cas obligatori.
dimarts, 29 de novembre del 2011
PRETTY WOMAN. UNA VENTAFOCS MODERNA
Les coses tenen preu (racionalitat instrumental), les persones valor (racionalitat de fins). Les persones pel fet de ser-ho posseeixen una dignitat intrínseca. La dignitat és la qualitat de digne i digne vol dir honest, respectable, noble i honorable. També té a veure amb les qualitats de decent, , correcte o acceptable. Així diem aquestes condicions són indignes quan volem dir que són inacceptables.
Del tracte que rep Vivian, la protagonista, per part de l'advocat a la primera seqüència del fragment, deim que és incorrecte, irrespectuós, innoble i deshonest. Ho deim, precisament perquè la tracta com un objecte i no com una persona. La vol utilitzar per satisfer les seves necesitats. No en respecta el valor intrínsec que té com a persona.
El tracte que rep per part del seu company no és pas millor. Aquest li recorda en un moment que sí, que està al seu servei, i que sí, que malauradament és una protistuta.Comportament indecent, poc honorable, injust, indigne, en definitiva, basat en el fet que tota persona té un preu, i que tot es pot comprar amb diners, oblida un dels fonaments bàsics dels drets humans: Tota persona pel fet de ser-ho, té dret a una vida lliure, justa i digna.
Per posar banda sonora vos deix amb la cançoneta de Roy Orbison.
PREGUNTA 3. EXAMEN D'AVALUACIÓ DE PRIMER DE BATXILLERAT.
Explica les característiques de la resposta dogmàtica i la resposta
crítica (2,5 punts).
La resposta dogmàtica va una mica
relacionada amb el pensament del realisme ingenu, perquè creu que està en
possessió de la veritat absoluta i confon moltes vegades la realitat amb la
nostra percepció. Per exemple: Tarski diu “la neu és blanca” i punt; però
nosaltres veiem la neu blanca com a resposta del nostre cervell a un impuls. És
a dir, el realisme ingenu i la resposta dogmàtica pensen que la realitat la
veiem de forma objectiva.
Així doncs, la resposta dogmàtica
a la pregunta “Podem conèixer la veritat?” diu que sí, admet una realitat
objectiva i la defensa per damunt de tot, negant qualsevol intent de posar-ho
en dubte i dient que no fa falta experimentar o cercar realment si és veritat o
no.
Un exemple d’aquesta resposta
serien les dictadures o la santa inquisició. És un extrem d’extrema seguretat i
de no voler conèixer.
En canvi, la resposta crítica ens
diu: potser sí que puc conèixer la veritat i potser no, s’hauria de comprovar i
estudiar. Aniria una mica relacionada amb el pensament del realisme crític, que
és un punt intermedi entre el dogmatisme i l’escepticisme.
La resposta crítica admet que hi
hagi una realitat externa però que ens arriba canalitzada pels nostres propis
sentits, així que es basa en no donar una resposta total com “ja ho sé tot”
(dogmatisme) o “no sé res” (escepticisme). El discurs filosòfic seria un
exemple d’aquesta resposta.
Un exemple que ens ajudaria a aclarir
els conceptes seria un diàleg entre (les) tres actituds o respostes:
Tema: es troben unes restes
humanes a Jerusalem.
DOGMÀTIC: -Oh! S’han descobert
les restes de Jesús, n’estic segur que és ell, això és un senyal de Déu, no pot
ser altra cosa.
ESCÈPTIC: - Segur que no és ver.
Tot això és mentida, no hi ha res que sigui demostrable perquè els meus sentits
m’enganen.
CRÍTIC: - S’haurien de comprovar
i examinar les restes, cercar relacions i correspondències, no es pot dir si ho
és del tot o no.
(Sara López
Miguel, 1r A Batxillerat)
divendres, 25 de novembre del 2011
RAÓ INSTRUMENTAL I RAÓ DE FINS
Aprofitant el tema de raó instrumental / raó de fins aquí vos deix aquesta cita d' Oscar Wilde (1854-1900) escriptor irlandès, autor d'obres com El retrat de Dorian Gray o El fantasma de Canterville. Té a veure amb els conceptes de valor (raó de fins) i preu (raó instrumental):
"El cinisme és conèixer el preu de tot i el valor de res"
cínic-a: dit de qui impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i la sinceritat, impúdic.
"El cinisme és conèixer el preu de tot i el valor de res"
cínic-a: dit de qui impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i la sinceritat, impúdic.
MONÒLEGS DE LA HISTÒRIA
Monòlegs de la Història
Yo, Odiseo
Adaptació: Carlos Garrido
Direcció: Carlos Garrido i Dominic Hull
Rodo Gener como Odiseo

Divendres, 25 de novembre de 2011.
20.00 hores
CLUB DIARIO DE MALLORCA
C/ Puerto Rico, 15
Yo, Odiseo
Adaptació: Carlos Garrido
Direcció: Carlos Garrido i Dominic Hull
Rodo Gener como Odiseo
Divendres, 25 de novembre de 2011.
20.00 hores
CLUB DIARIO DE MALLORCA
C/ Puerto Rico, 15
Polígon de Llevant
dijous, 24 de novembre del 2011
CORRECCIÓ DE L'EXAMEN D'AVALUACIÓ. PRIMERA PART
EXAMEN D E LA PRIMERA AVALUACIÓ
PRIMER DE BATXILLERAT
NOM I LLINATGES:
Llegeix el text següent i contesta les preguntes:
El nihilisme, coma estat psicològic, sorgirà en primer lloc quan hàgim
cercat en tots els sucesos el “sentit” que no tenen; de manera que qui el
cerqui acabarà perdent l’ànim. El nihilisme consistirà aleshores en la
consciència de l’enorme malbaratament de les forces, la tortura d’haver actuat
“en va”, la insegurat, la impossibilitat de refer les seves forces, de trobar
la mínima tranquil.litat- el desvergonyiment íntim per haver-se mentit a sí mateix durant massa temps.
Friedrich Nietzsche, La voluntad de poder, III, 111
1) a) Contextualitza
el text (1 punt). b) Explica a partir del text i del que has estudiat el
concepte de nihilisme (1 punt). c) Explica la resta de concepcions que creuen
que l’existència no té sentit (1 punt). d) Creus que l’existència té sentit.
Posiciona’t al respecte. Redacta un text argumentatiu en què quedi reflectida
la teva opinió (2 punts).
2) Explica i compara les característiques dels
discursos filosòfic i científic (2,5 punts).
3) Explica les característiques de la resposta
dogmàtica i la resposta crítica (2,5 punts).
1a) El
fragment és obra de Fiedrich Nietzsche, filòsof alemany del s. XIX. Pertany a
la seva obra La voluntad de poder.
1b) El
nihilisme és un pensament que no creu en el sentit de l’existència, per això
pensa que és absurd i una pèrdua de temps si malgastam el temps de vida que
tenim en intentar trobar-lo. Així, quan acceptem que la nostra existència no té
un sentit absolut per a cada un, ens trobarem desorientats i insegurs davant la
realitat que fins aleshores ha estat enganyosa o distorsionada. Aquest
pensament condueix al vitalisme, la postura de voler viure cada moment com a
únic i irrepetible, per aprofitar al màxim la nostra vida i no malgastar-la
cercant el sentit de viure en sí mateix. (Martina Pons Llinàs, 1r B).
1c) Altres
postures que estan en contra de què l’existènciatengui sentit i és absurd voler
trobar-lo són el positivisme i la filosofia analítica.
El positivisme (August Comte, s. XIX) es basa en la visió científica del món, per tant la nostra existència no va més
enllà de néixer, créixer i morir com éssers vius.
La filosofia
analítica (Wittgenstein, s. XX) proposa la clarificació del nostre llenguatge
per poder referir-nos més objectivament a la realitat, és a dir, eliminar tot
aquell vocabulari que fa referència a conceptes sense sentit, ja que no són
demostrables i no entren dins la realitat objectiva, com per exemple els temes
relacionats amb la religió. (Martina Pons Llinàs, 1r B)
1d) TEXT ARGUMENTATIU
A vegades em deman, té sentit l’existència?, i dubt. Però després mir al meu
voltant i em fix en les persones que m’envolten (els amics, la família, les
noies boniques que hi ha…) i el dubte (em) desapareix i la claredat torna dins
el meu cap. L’existència té sentit i aquests en són uns quants arguments:
En primer lloc, és imposible viure bé
sense que la vida tengui sentit, i perquè la vida tengui sentit, ens hem de
plantejar objectius, com per exemple tenir cotxe quan compleixi els devuit
anys.
En segon lloc la teva família, que et
respatlla (dóna suport) quan penses que la vida no té sentit. Allà és quan te
n’adones de la importància de tenir una família i dur-te bé amb ells, perquè
sempre hi seran per ajudar-te.
Un altre argument molt important són
els amics. Els de veritat sempre hi són quan els necessities I t’ajuden a
complir els teus objectius. Com, per exemple, quan no entens un exercici i el teu
amic te l’explica.
El darrer de tots els arguments és
trobar una persona que t’estimi i que tu l’estimis a ella, tenir fills i
ensenyar-los tot el que has après durant la teva vida. Que un pare es vegi
superat per el seu fill és el millor sentiment de què l’existència té sentit
que hi pot haver.
En conclusió, la felicitat no pot
existir si no tenim cap objectiu a la vida. El sentit de l’existència depèn de si
som feliços o no, i quan creus que la vida no té sentit et pots recolzar en les
persones més properes a tu i que més estimes, perquè elles tornen el sentit a
la teva vida (Marc Vadell Mas, 1r A).
dimarts, 8 de novembre del 2011
LA DIVINA CIÈNCIA I LA CAVERNA PLATÒNICA
http://www.youtube.com/watch?v=fwOgDepSoBo. Aquesta cançó es pot entendre com una metàfora de la caverna platònica. És més fàcil viure en les "comoditats" de la caverna platònica que lluitar per arribar a allò que desitgem. Aquí vos deix un fragment de la lletra.
No se trata de religión
Más bien se trata de amor propio y no
Querrás acabar en un ataúd envidiando la vida de otro
Y recuerda que nacemos puros en lo más alto
Pero poco a poco vamos bajando
Vendiendo nuestra alma al diablo
A cambio de una eterna condena
Y yo es muy fácil tomar una decisión
Y es difícil tomar la correcta
Es muy fácil pasar por una situación
Y difícil aprender de ella
Es muy fácil proponerse una meta
Y difícil que las cosas no se tuerzan
Resulta difícil cuando hablas por convicción
Y muy fácil si es por experiencia
BERGMAN O EL SENTIT DE L'EXISTÈNCIA
INGMAR BERGMAN (1918-2007).

Bergman durant el rodatge de maduixes salvatges, l'any 1957.
Bergman durant el rodatge de maduixes salvatges, l'any 1957.
Director de cinema suec, considerat un dels millors de la història, va firmar obres mestres com El setè segell, o De la vida dels titelles. En el fragment que hem visionat presenta una discussió sobre el sentit de l'existència,diàleg que confronta la necessitat de trobar un sentit ulterior a la vida, amb la creença que no som més que matèria i que no cal creure en un més enllà, ja que fóra absurd.
dijous, 3 de novembre del 2011
LA BELLESA
Ja hem vist que, segons Plató, en el banquet els homes poden arribar al Bé a través de la contemplació de la bellesa. Luis Eduardo Aute (Manila, 1943) planteja el mateix tema de la recerca de la Bellesa que va més enllà de la superficialitat. http://www.youtube.com/watch?v=ElXEdGpWOkk&feature=related. Aquest és l'enllaç en què podreu escoltar la seva cançó La bellesa, que es pot relacionar amb la via eròtica de Plató (427-347).
XVI CURS DE PENSAMENT I CULTURA CLÀSSICA: PRENDRE'S LA VIDA AMB FILOSOFIA: UNA ACTITUD EN TEMPS DE CRISI
Divendres 25 de novembre de 2011.
ÉS ENCARA LA FILOSOFIA UN CAMÍ PER LA FELICITAT?
Francesc Casadesús Bordoy
Professor de Filosofia Grega a la Universitat de les Illes Balears i president de la Secció Balear de la SEEC.
Hora: 19.30
Lloc: CaixaFòrum Palma
Plaça Weyler, 3
Palma de Mallorca
enllaços: www.seec-balears.com / www.laCaixa.es/ObraSocial
ÉS ENCARA LA FILOSOFIA UN CAMÍ PER LA FELICITAT?
Francesc Casadesús Bordoy
Professor de Filosofia Grega a la Universitat de les Illes Balears i president de la Secció Balear de la SEEC.
Hora: 19.30
Lloc: CaixaFòrum Palma
Plaça Weyler, 3
Palma de Mallorca
enllaços: www.seec-balears.com / www.laCaixa.es/ObraSocial
CONFERÈNCIA de FRANCISCO JOSÉ AYALA
Dimecres dia 8 de novembre a les 20 hores tendrà lloc la conferència de Francisco J. Ayala, genetista espanyol que treballa com a investigador a la Universitat de Califòrnia. La conferència porta el títol Ètica, ciència, Déu i està relacionat amb alguns dels temes que veiem a les assignatures de filosofia. La conferència es farà al Teatre Municipal Catalina Valls, situat al Passeig de Mallorca, 9A.
Les persones interessades en assistir poden recollir la seva invitació al Palau de la Premsa, Passeig de Mallorca, 9A
Les persones interessades en assistir poden recollir la seva invitació al Palau de la Premsa, Passeig de Mallorca, 9A
dilluns, 31 d’octubre del 2011
ANUNCI
Bé com que alguns me vau demanar que anàs publicant sa bibliografia que vaig aportant, el que ara és enllaços és convertirà en referències bibliogràfiques i allà les publicaré per temes. També anirem afegint la filmografia que utilitzem!!!!!
dimarts, 25 d’octubre del 2011
EXAMEN 1B BATXILLERAT
EXAMEN DE FILOSOFIA
1R BATXILLERAT B
NOM:
¿Quiénes somos?, ¿De dónde venimos?, ¿A dónde vamos?
¿Cuándo fue el Gran Estallido?
¿Dónde estamos antes de nacer?
¿Dónde está el eslabón perdido?
¿Dónde vamos después de morir?
¿Qué son los agujeros negros?
¿Se expande el universo?
¿Es cóncavo o convexo?
¿Quiénes somos?
¿De dónde venimos?
¿Adónde vamos?
¿Estamos solos en la galaxia o acompañados?
¿Y si existe un más allá?
¿Y si hay reencarnación?
¿Quiénes somos?
¿De dónde venimos?
¿Adónde vamos?
¿Estamos solos en la galaxia o acompañados?
¿Qué es el ser?
¿Qué es la esencia?
¿Qué es la nada?
¿Qué es la eternidad?
¿Somos alma?
¿Somos materia?
¿Somos sólo fruto del azar?
¿Es fiable el carbono 14?
¿Es nuestro antepasado el hombre de Orce?
¿Quiénes somos?
¿De dónde venimos?
¿Adónde vamos?
¿Estamos solos en la galaxia o acompañados?
¿Y si existe un más allá?
¿Y si hay reencarnación?
Siniestro Total, Ante todo mucha calma, 1992.
Siniestro Total és un grup de Punk
gallec fundat a principis dels anys 80. La cançó que us presentem apareix a
varis discs, entre ells Ante todo mucha
calma, directe realitzat l’any 1992.
Després de 20 anys de carretera formen el grup: Julián Hernández, Javier Soto,
Ángel González, Jorge Beltrán i Oscar G. Avendaño. Presenten algunes cançons de
to marcadament filosòfic. La que es presenta al text i Nihilismo, entre d’altres, apareguda al seu Long Play De hoy no
pasa, l’any 1987.
CONTESTA LES PREGUNTES SEGÜENTS:
1) Contextualitza el text? (1 punt). Quin tipus de preguntes
presenta la cançó? Justifica la resposta (1
punt). Explica a partir del text i del que has estudiat el mètode filosòfic (1 punt). Per què creus que l’ésser humà es fa preguntes
filosòfiques, si ja sap que no hi ha cap resposta (2 punts) (tesi, 2 argumnents, conclusió).
2) Compara la filosofia amb la ciència (2,5 punts).
3) Exposa les característiques del pensament mític (2,5 punts)
QUADRE COMPARATIU: SOFISTES, SÒCRATES I PALTÓ
GRÈCIA
|
Protàgores
d’Abdera (490aC)
|
Gòrgies de Leontini (480-
|
Sòcrates
(470-399)
|
Plató
(427-347)
|
CONTEXT
|
|
|
|
|
FONTS
|
|
|
|
|
MÈTODE
|
|
|
|
|
REALITAT
|
|
|
|
|
CONEIXEMENT
|
|
|
|
|
ANTROPOLOGIA
|
|
|
|
|
ÈTICA
|
|
|
|
|
POLÍTICA
|
|
|
|
|
POSTERIORITAT
|
|
|
|
|
LES DIFERENTS ACTITUDS DAVANT LA VIDA
L'ACTITUD ESCÈPTICA
Qui ja
ho sap tot
(1974)
És escèptic aquell que creu que no existeixen veritats absolutes. Que si existeixen, són inaccessibles i que si són coneixibles, no es poden enunciar (GÒRGIES, s. V abans de Crist). Així, per Protàgores no hi ha un únic concepte del Bé i del Mal. No hi costums bones i dolentes i tot és opinable. En paraules del sofista d'Abdera L'home és la mesura de totes les coses. Tampoc hi ha formes de vida, tradicions o estructures polítiques absolutament convenients. En paraules de Michel de Montaigne (1533-1592), escèptic francès, "cadascú anomena barbarie allò que és aliè als propis costums". Per veure com les dictadures eliminen els que no pensen com ells és molt recomanable la pel.lícula de Costa Gavras, Missing. Perquè vegeu que és el relativisme vos deix amb aquest rap dedicat a les figures dels sofistes.
Aquí deix el link perquè escolteu una mica de rap.
L'ACTITUD DOGMÀTICA.
L'actitud dogmàtica és l'actitud d'aquells que creuen que ja ho saben tot i per tant no es preocupen per res. És pròpia d'aquelles persones autoritàries que no canvien d'opinió i que es creuen déus. És, per tant, una actitud a tocar de l'ignorància o de la divinitat. Vet aquí el discurs d'un dictador, exemple de persona disposada a exterminar totes aquelles persones que no pensen com ell. Règims com el de Gadafi, Videla, Pinochet, Castro, Franco o la DDR (República democràtica alemanya) són exeemples d'aquesta actitud. Per il.lustrar-ho veurem un petit fragmen de La vida dels altres de Florian Henckel, 2006. Vos deix la canço Desapariciones de Rubén Blades interpretada per Manà.
L'ACTITUD CRÍTICA
És possiblement la més positiva de totes tres. La tenen aquelles persones que de forma constructiva volen canviar la realitat. Fan aportacions pròpies i són respectuosos amb les aportacions dels altres. Aquí vos deix la lletra d'una cançó de Raimon en què es pregona l'actitud crítica envers dogmatisme. La cançó es pot escoltar en aquest link:
http://www.goear.com/listen/a0553fe/qui-ja-ho-sap-tot-raimon
http://www.goear.com/listen/a0553fe/qui-ja-ho-sap-tot-raimon
Qui ja
ho sap tot
(Raimon)
Qui ja ho
sap tot que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre,
perquè jo encara aprenc de qui m'escolta,
de qui em fa callar o no m'escolta,
per això dic:
qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
El desig i l'esperança,
la derrota no acceptada,
el dubte de tot saber,
l'alegria ben guanyada,
la tristesa d'un temps malalt
d'hipocresia forçada
que volem ben diferent,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
Un crit cert i uns quants matisos,
poemes de vells poetes,
un amor encara viu,
molta ràbia acumulada
en la lluita necessària
contra el matalàs immens
que ens volen posar damunt,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
El desastre quotidià
que s'allargassa anys i anys,
la lentitud de la represa
i els que cauen pel camí,
els tirs mal dirigits
i, per què no dir-ho també?
una fe, una gran fe
en determinada gent,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
que no vinga a escoltar-me.
Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre,
perquè jo encara aprenc de qui m'escolta,
de qui em fa callar o no m'escolta,
per això dic:
qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
El desig i l'esperança,
la derrota no acceptada,
el dubte de tot saber,
l'alegria ben guanyada,
la tristesa d'un temps malalt
d'hipocresia forçada
que volem ben diferent,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
Un crit cert i uns quants matisos,
poemes de vells poetes,
un amor encara viu,
molta ràbia acumulada
en la lluita necessària
contra el matalàs immens
que ens volen posar damunt,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
El desastre quotidià
que s'allargassa anys i anys,
la lentitud de la represa
i els que cauen pel camí,
els tirs mal dirigits
i, per què no dir-ho també?
una fe, una gran fe
en determinada gent,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
(1974)
divendres, 21 d’octubre del 2011
EXAMEN DE PRIMER DE BATXILLERAT
TEMA 1
NOM I LLINATGES:
Llegeix el text i contesta les preguntes:
El gener de 1610, Galileu descobreix els quatre principals satèl·lits de Júpiter i els veu girar amb una regularitat perfecta: existeix, doncs, al sistema planetari, com a mínim un centre que no és la Terra. I els satèl·lits no presenten retrogradacions: els retrocessos dels planetes són, com ja se suposava, simplement aparents.A Il Saggiatore (1623) Galileu formula la idea que està al darrera de la nova física: la realitat o la naturalesa és geomètrica. En el que resulta potser el paràgraf més repetit de la seva filosofia ho escriu d'una manera ben clara (cap.6):La filosofia està escrita en aquest gran llibre contínuament obert davant dels nostres ulls (em refereixo a l'univers); però no la podem entendre si abans no aprenem a comprendre la llengua en què està escrit. Està escrit en llenguatge matemàtic i els seus signes són els triangles, cercles i altres figures geomètriques, sense les quals és humanament impossible entendre res; sense ells és com endinsar-se vanament en un laberint ben fosc.
Galileu Galilei, Il saggiatore http://www.alcoberro.info/planes/galileo.htm
1) Contextualitza el text (1 punt). Quin mètode utilitza Galileu en el text? Que t’ho fa pensar? (1 punt). Explica, a partir del text i del que has estudiat, les característiques de la ciència pel que fa a objectius i actitud? (1 punt). La ciència té sentit perquè arriba a resultats precisos i exactes, perquè resulta útil i perquè ens fa la vida més còmode i comfortable. Quin sentit té filosofar si ja sabem d’antuvi que no arriba a resultats positius. Elabora un text argumentatiu (tesi, 2 arguments, conclusió), en què reflexionis sobre el sentit de la filosofia (2 punts).
2) Explica les característiques del mètode filosòfic (2,5 punts).
3) Compara la filosofia amb la religió (2,5 punts). ( No no he dit mite, he dit religió!).
dijous, 20 d’octubre del 2011
LEONARD COHEN, PREMI PRÍNCEP D'ASTÚRIES DE LES ARTS 2011
Leonard Cohen és un poeta, novelista i cantant canadenc nascut a Montreal, en el sí d'una família jueva d'ascendència lituana, l'any 1934. Aprofitant l'avinentesa de què li ha estat concedit el premi príncep d'Astúries de les arts 2011 i que no hem posat cap tema relacionat amb la religió, vos deix una petita perla. La cançó es titula Waiting for a Miracle i forma part de la BSO de la pel.lícula Natural born killers dirigida per Oliver Stone l'any 1994.
Aquí vos deix la lletra en anglès. En el fons és una cançó d'amor també!!!! Esper que vos agradi !!!!
Baby, I've been waiting,
I've been waiting
Night and day
I didn't see the time,
I waited half my life away
There were lots of invitations
And I know you sent me some,
But I was waiting
For the miracle,
For the miracle to come
I know you really loved me
but, you see,
my hands were tied
I know it must have hurt you,
it must have hurt your pride
to have to stand
beneath my window
with your bugle
and your drum,
and me I'm up there waiting
for the miracle,
for the miracle to come
Ah I don't believe you'd like it,
You wouldn't like it here
There ain't no entertainment
and the judgements are severe
The Maestro says it's Mozart
but it sounds like bubble gum
when you're waiting
for the miracle,
for the miracle to come
Waiting for the miracle
There's nothing left to do
I haven't been this happy
since the end of World War II
Nothing left to do
when you know
that you've been taken
Nothing left to do
when you're begging for a crumb
Nothing left to do
when you've got to go on waiting
waiting for the miracle to come
I dreamed about you, baby
It was just the other night
Most of you was naked
Ah but some of you was light
The sands of time were falling
from your fingers and your thumb,
and you were waiting
for the miracle,
for the miracle to come
I've been waiting
Night and day
I didn't see the time,
I waited half my life away
There were lots of invitations
And I know you sent me some,
But I was waiting
For the miracle,
For the miracle to come
I know you really loved me
but, you see,
my hands were tied
I know it must have hurt you,
it must have hurt your pride
to have to stand
beneath my window
with your bugle
and your drum,
and me I'm up there waiting
for the miracle,
for the miracle to come
Ah I don't believe you'd like it,
You wouldn't like it here
There ain't no entertainment
and the judgements are severe
The Maestro says it's Mozart
but it sounds like bubble gum
when you're waiting
for the miracle,
for the miracle to come
Waiting for the miracle
There's nothing left to do
I haven't been this happy
since the end of World War II
Nothing left to do
when you know
that you've been taken
Nothing left to do
when you're begging for a crumb
Nothing left to do
when you've got to go on waiting
waiting for the miracle to come
I dreamed about you, baby
It was just the other night
Most of you was naked
Ah but some of you was light
The sands of time were falling
from your fingers and your thumb,
and you were waiting
for the miracle,
for the miracle to come
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Model examen 1r batxillerat
FILOSOFIA I CIUTADANIA EXAMEN
3ª AVALUACIÓ
Nom i Llinatges:
En general, la teoria que sosté que res succeeix per atzar,
sinó que tot es deu a causes
necessàries, de forma que, coneixent les causes o la suma de condicions
necessàries d’un succés és possible preveure l’existència i les
característiques de l’efecte.
Més específicament, el determinisme universal, també anomenat determinisme causal,
afirma que tot fenomen de l’univers ocorre segons lleis causals; aquest
determinisme pot anomenar-se també principi de
causalitat. El determinisme filosòfic sosté, en
particular, que també les accions
humanes estan causalment determinades i són, per tant, previsibles i
predictibles. El determinisme teològic, per la seva banda, sosté, segons
algunes formulacions, que la omnisciència
de Déu
implica que els successos, inclosos els d’ordre moral, es troben també
determinats.
Allò que s’oposa a la tesi del determinisme en
general s’anomena indeterminisme,
i allò opsat al determinisme psicològic s’anomena lliure albir
o llibertat
humana. A l’afirmació que els successos en què intervé l’home estan determinats
se l’anomena fatalisme. El fatalisme, en el terreny d’allò històric és, de fet,
junt amb la noció de necessitat,
en el terreny dels fenòmens naturals, la versió més antiga del determinisme
pròpia del món grec, testificada en el mecanicisme
materialista d’alguns presocràtics
i, en especial, dels estoics
i els epicuris.
1) Resumeix
el text (1 punt). A partir del text
i del que has estudiat defineix els conceptes de moral i ètica (1 punt). Són conciliables la llibertat
i el determinisme. Construeix un text on expressis la teva opinió al respecte (2 punts).
2)
Explica la llibertat a través dels
conceptes següents: responsabilitat, autonomia, espai interior i criteri. (3 punts).
3)
Explica i contraposa els models de
vida bona i bona vida (3 punts).
Aquí teniu el model d'examen que m'havíeu sol.licitat. La primera pregunta es desglossa en comentari de
text, en total dos punts, i text argumentatiu, dos punts més. La pregunta dues és un text merament
expositiu. I la tres és una pregunta de comparació. L'examen serà molt similar. Més endavant publicaré
els criteris de correcció.
Ànim a tots!!!!!
diumenge, 16 d’octubre del 2011
LA PERCEPCIÓ I LA COMPRENSIÓ DE LA REALITAT
COM PERCEBEM LA REALITAT?
Aquí teniu un petit vídeo que parla del tema de la percepció. És el fragment d'un programa presentat per Eduard Punset, Redes, divulgador científic. En principi ens movem dins tres possibilitats. La primera, percebem la realitat tal com ella és; la segona, no hi ha cap connexió entre la nostra percepció i la realitat. Hi ha, per tant, una barrera infranquejable entre l'individu i la realitat exterior i, en conseqüència, vivim tancats dins de les nostres idees. O bé, d'alguna manera, el nostre cervell construeix la realitat al seu aire. És a dir, hi ha una realitat exterior però el cervell la manipula al seu gust. Per acabar, i al.ludint a aquesta qüestió, vos deix amb una frase de Gabriel García Márquez, autor entre d'altres obres de Cien años de soledad, que encapçala la seva obra Vivir para contarla:
La vida no es la que uno vivió, sino la
que uno recuerda y cómo la recuerda
para contarla.
Salut i felicitat!
dimarts, 11 d’octubre del 2011
MODEL DE TEXT ARGUMENTATIU
TEXT ARGUMENTATIU DE MOSTRA.
- Plantejam el tema. Plantegem en poques línies el tema de què volem parlar
Hi ha tres
tipus de discursos sobre la realitat: el científic, el filosòfic i el religiós.
Tot i que tenen similituds entre ells, cadascun té unes característiques
definitòries. Difereixen en quant a mètode, objectius i actitud. Per exemple la
ciència parteix de fets demostrables, observables i mesurables. En canvi, per
la filosofia, allò important és el plantejament de les preguntes i
l’utilització de la raó. La religió apel.la la majoria de vegades als sentiments.
- Tesi. Ens posicionem respecte del tema
En la meva
opinió tots els discursos són vàlids i es complementen un a l’altre. La
filosofia serveix per reflexionar de forma racional sobre les coses i ajuda a
construir respostes que encara que no siguin definitives són necessàries.
- Arguments. Donem
arguments per justificar el nostre posicionament.
En primer
lloc, tot i que crec que la religió no parla de coses vertaderes sí que
crec que és un discurs vàlid. És un fet que les persones necessiten creure ja que no es pot saber tot amb certesa. D’aquí la necessitat de creure en
alguna cosa. Per exemple, quan hem d’afrontar un fet tràgic que és fruit
de l’atzar, com un accident i no li trobem explicació, necessitem aferrar-nos a
alguna cosa, encara que només sigui per consolar-nos o per sentir-nos una mica
millor.
En segon
lloc, és evident que la ciència és útil perquè fa possible la tecnologia,
la qual ha fet la nostra vida més còmode, i n’abareteix els costos. Un exemple
senzill. Hi ha molts estudiants que se’n van a fora. La informàtica, inernet i
l’ús de càmeres web i programes com l’Skype han fet que puguin mantenir una
relació molt fluida amb les seves famílies que d’una altra manera no seria
possible. El fet de sentir-se a prop de les seves famílies fa que els joves es
sentin més confiats i segurs, i que el seu rendiment acadèmic sigui millor.
Per últim,
la filosofia ajuda a mantenir una actitud crítica envers les circumstàncies de
la vida i a preguntar-nos continuament sobre les coses que passen. Per exemple,
puc reflexionar sobre actituds abusives de la ciència i la tecnologia. És
evident que el fet que s’hagin fabricat bombes atòmiques no tranquil.litza
ningú. O que algunes religions han intentat imposar les seves creences per la
força. Per tant, la filosofia serveix per mantenir sempre una actitud crítica
basada en l’autonomia, la tolerància i la llibertat.
- Conclusió. Tornem a recollir la tesi i enumeram els arguments.
En
definitiva, les persones som éssers complexes que necessitem dels tres
disursos. De la religió, perquè ens pot ajudar a trobar consol en els moments
difícils. De la ciència i la tecnologia, ja que fan la nostra vida més còmode,
i finalment de la filosofia, perquè ens ajuda a mantenir una actitud crítica
basada en l’ús de la raó.
Comentari: aquí teniu el text argumentatiu de mostra que m'havíeu demanat. Pensau que no valoraré si teniu la mateixa opinió que jo o no. Això és el menys important. Aquí el que importa és l'estructura, l'ús de connectors i respectar l'adequació, la cohesió i sobretot la coherència, és a dir, l'absència de contradiccions. També valoraré l'originalitat en l'argumentació. No val usar els mateixos exemples que he usat jo. I una altra cosa, he posat tres arguments (punt 3), vosaltres n'heu d'escriure quatre.
P. D.: Perdonau el retard i ànim!!!!!!
dilluns, 10 d’octubre del 2011
EL MITE DE LA CAVERNA. PLATÓ (427-347)
LA CONCEPCIÓ PLATÒNICA DEL MÓN
El mite de la caverna és, sobretot, una acèrrima de la figura de Sòcrates (470-399), de la figura del savi. Forma part del llibre VII de la República, obra que reflexiona sobre quin és el tipus de polis, ciutat-ideal, més idònia perquè els ciutadans puguin ésser feliços.
En aquest mite, més que en cap altra, hi apareixen tots els nivells que conformen la visió platònica del món: ontologia, epistemologia, antropologia, ètica i política. Plató en els seus diàlegs utilitza els mites com a metàfora per explicar la seva concepció de la realitat, del coneixement, de l'ésser humà i de la ciutat ideal. És mol crític amb la sofística i amb totes les seves postures i amb la democracia. Va viure les conseqüències de la Guerra del Peloponès (427-404).
2N DE BATXILLERAT. PUNTS DEL LLIBRE DE 1R RELACIONATS AMB PLATÓ
PUNTS DEL LLIBRE DE 1R QUE FAN REFERÈNCIA A PLATÓ.
- Tema 3. Punt 5: 5.1. Els components de l'ésser humà / 5.2 Empresonats dins el cos. / del 5.3. Apartat conseqüències del dualisme (pàgines 56 i 57).
- Tema 3. 10.2. Etnocentrisme i sobretot universalisme cultural. (pàgines 70 i 71).
- Tema 5. Punt 6. Un fruit que només creix en societat. 6.1. Humans entre humans. (pàgina 110).
- Tema 6. Punt 3. Universalisme. 3.1. Existeix un bé i un mal / 3.2 Universalisme i etnocentrisme / 3.3. Més enllà de l'etnocentrisme.
Insistesc Aquestes pàgines són material d'ampliació. Les podeu utilitzar sobretot a l'hora de fer textos argumentatius. Vos poden servir per agafar idees, i també per fer algun tipus de comprovació. De tota manera és la meva obligació oferir el màxim de possibilitats. Sóc conscient que el temps és una variable a tenir en compte. El fet de posar correspondències del llibre de primer no implica una exigència. No és obligatori, però pot ajudar molt.
I STILL HAVEN'T FOUND WHAT I'M LOOKING FOR
LA RECERCA CONTINUA
TODAVÍA NO HE ENCONTRADO AQUELLO QUE BUSCO
I have climbed the highest mountains
I have run through the fields
Only to be with you
Only to be with you.
I have run, I have crawled
I have scaled these city walls
These city walls
Only to be with you.
But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.
I have kissed honey lips
Felt the healing in her finger tips
It burned like fire
(I was) burning inside her.
I have spoke with the tongue of angels
I have held the hand of a devil
It was warm in the night
I was cold as a stone.
But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.
I believe in the Kingdom Come
Then all the colours will bleed into one
Bleed into one.
But yes, I'm still running.
You broke the bonds
And you loosed the chains
Carried the cross of my shame
Oh my shame, you know I believe it.
But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.
I have run through the fields
Only to be with you
Only to be with you.
I have run, I have crawled
I have scaled these city walls
These city walls
Only to be with you.
But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.
I have kissed honey lips
Felt the healing in her finger tips
It burned like fire
(I was) burning inside her.
I have spoke with the tongue of angels
I have held the hand of a devil
It was warm in the night
I was cold as a stone.
But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.
I believe in the Kingdom Come
Then all the colours will bleed into one
Bleed into one.
But yes, I'm still running.
You broke the bonds
And you loosed the chains
Carried the cross of my shame
Oh my shame, you know I believe it.
But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.
dissabte, 8 d’octubre del 2011
2n de BATXILLERAT. QUADRE COMPARATIU PRESOCRÀTICS II
- ELS
PRESOCRÀTICS II- HERÀCLIT, ELS PITAGÒRICS I ELS PLURALISTES
AUTOR
|
HERÀCLIT
|
ANAXÀGORES
|
EMPÈDOCLES
|
LEUCIP I DEMÒCRIT
|
PITAGÒRICS
|
KOSMOS
Com és el món?
|
-Arjé:foc
-Tot flueix (phanta rei)
- harmonia que
es percep (sentits), tensió entre contraris.
|
Arjé: Nous, intel.ligència
ordenadora.
Homeomeries.
Tot està en tot. (pluralista).
|
Arjé: aire, foc,
terra, aigua.
Forces: amor i
odi
Cosmos cíclic i
etern.
|
Àtoms i buit
“El que és, és
i el que no és, és.
Els àtoms es
mouen atzarosament a través del cosmos. L’harmonia que veim és fruit del
desordre.
|
L’univers té
forma numèrica. Es pot descomposar geomètricament
Arrels dels
nombres
Importa la
forma matemàtica del món.
Harmonia:
intervals músicals.
|
TEORIA DEL CONEIXEMENT
Com coneixem?
|
Els sentits
perceben l’harmonia, El logos veu la tensió entre ètica icontraris
|
Els sentits són
vàlids per captar les regularitats del cosmos. Però sota guiatge del logos.
|
El moviment
percebut és real. Els sentits són vàlids sota el guiatge de la raó.
|
Cal usar raó i
sentits. Però allò que perceben els sentits és real.
|
El logos ens
permet captar l’harmonia entre els nombres.
|
CANVI
És real el canvi?
|
Real. Tot
esdevé. Visió dialèctica. Res és (exemple de banyar-se al riu). La realitat
és dinàmica.
Solució al
conflicte Parmènides-monistes.
|
Les
homeomeroies es mouen en forma de remolí (mecànica). El canvi és real. La raó
posa ordre.
Solució al
conflicte Parmènides-monistes.
|
Pluralista.
Manté la tesi de l’ésser de Parmènides. Diu que el canvi és d’una pluralitat
menor a una major. (Aquest argument és vàlid pels pluralistas).
|
El canvi és
real. El sentits el perceben. Cal usar la raó per entendre el moviment dels
àtoms.
|
Cal captar
l’harmonia musical i matemàtica de l’univers. L’univers és
equilibrat i harmonic.
|
ANTROPOLOGIA
|
|
|
|
|
Reencarnació.
Prohibició de
menjar mongetes.
|
CRONOLOGIA / LOCALITZACIÓ / OBRES
|
Efes
Segle VI-V
535-484
Fragments.
|
Clazomene
S. V a. C.
500-428.
Fragments.
|
Agrigento
S. V aC.
490-430
Fragments.
|
Abdera
s. V-IV
460-370
Fragments.
|
Samos
582-507
s. VI a. C.
Fragments.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)