DUKE ELLINGTON & GINGLE BELLS

Aquí vos pos sa interpretació de Jingle Bells per part de sa Duke Ellington orchestra. Esper que vos agradi. Duke Elligton és un músic, compositor i pianista americà de jazz que va viure entre els anys 1899 i 1974. El seu disc més famós és Money Jungle, publicat l'any 1962.

EDWARD BERNAYS I LA TEORIA DE LES RELACIONS PÚBLIQUES

Edward Barneys (1891-1995) és el nebot de Sigmund Freud (1856-1939) que va aplicar les teories del seu oncle sobre la psicoanàlisi a les relacions públiques. En aquest vídeo, proposta d'en Saïd, s'hi veuen relacionats conceptes com democràcia, llibertat, inconscient, emocions i irracionalitat. De fet, es fa una crítica a la manipulació de les emocions i els afectes dels individus per induir al consum de productes que no necessitem. El documental du per nom El siglo del individualismo i el link és el següent:

http://old.kaosenlared.net/noticia/resena-documental-siglo-individualismo-puerta-abierta-conocimiento-pro. 

També és molt interessant el llibre de Frédéric Beigbeder 13,99 Euros, publicat a Espanya per l'editorial anagrama. Es tracta d'una crítica al món de la publicitat que manipula els individus per induir-los al consum, feta des de dins, és a dir, per un publicista. Molt interessant. Ja veis que Freud dóna per molt!

Salut i felicitat!!!!

TEXT ARGUMENTATIU 2N DE BATXILLERAT

Segons el Mite de la caverna platònic quan el savi torna a la caverna els que hi romanen no saben valorar i no entenen la nova visió de la realitat que els vol explicar. Penses que es pot fer un paral.lelisme amb la societat actual. Creus que la nostra societat valora l'esforç i la lluita per conèixer coses noves o més aviat creus que valora altres coses. Elabora un text argumentatiu en què quedi palesa la teva opinió (tesi, 4 arguments, conclusió).

Data d'entrega: dilluns, 16 de gener de 2012.

Molts d'anys a tothom

TEXT ARGUMENTATIU. PRIMER DE BATXILLERAT

 Nicolau Maquiavel, autor d'obres com els Discorsi o El príncep va encunyar la frase "el fi justifica els mitjans" aplicat al camp de la política. S'entén, en un context col.loquial, que qualsevol acció, ja sigui pacífica, violenta o cruel, és vàlida si ens du a aconseguir allò que volem. Què en penses d'aquesta frase. Hi estàs d'acord. Creus que és vigent avui en dia. Elabora un text argumentatiu en què et posicionis a favor o en contra de la qüestió (tesi, 4 arguments, conclusió).

Avui és dia 27 de desembre. El text s'ha d'entregar obligatòriament, excepte per motiu justificat, el dia 16 de gener, què és dilluns.

Molts d'anys a tothom!!!!!

SOFISTES, SÒCRATES I PLATÓ AL LLIBRE DE 1R DE BATXILLERAT

SOFÍSTES, s. V abans de Crist
- El pensament que concorda amb sí mateix, tema 2, pàgina 27.
- La resposta escèptica, tema 2, pàgina 29.
- Punt 2 del tema 6. Relativisme. 2.1 La moral com a producte social i 2.2 Relativisme cultural i relativisme moral i, també 2.3 Relativisme i tolerància, pàgines 126-128.
-Tema 7 punt 1. Naturalesa social. 1.1 Socials per decisió / 4.4 El convencionalisme jurídic, pàgina 150
-Tema 8. La ciutadania en el món grecoromà, sobretot 1.1 i 1.2, pàgina 176. (val per Sòcrates i Plató).
- Per veure la influència que van tenir els sofistes en alguns autors angloamericans, veure l'apartat L'utilitarisme, pàgina 135, que inclou un text de John Stewart Mill.

SÒCRATES (470-399), Atenes.
- L'universalisme cultural, pàgina 71. (val també per Plató).
- L'origen de la capacitat moral, pàgina 106. (val per Plató).
- Universalisme, p.129 (val també per Plató).

PLATÓ (427-347), Atenes.
- Veure apartats vàlids anteriors que he indicat entre parèntesi.
- El dualisme cos-ànima, p.56.
- Les conseqüències del dualisme, subapartat del 5.3, pàgina 57.

Aquest contingut és d'ampliació. Es redueix a una simple recomanació que pot ajudar a clarificar dubtes i ampliar la perspectiva dels distints autors que tractem, no és, repeteixo, no és en cap cas obligatori.

PRETTY WOMAN. UNA VENTAFOCS MODERNA

Les coses tenen preu (racionalitat instrumental), les persones valor (racionalitat de fins). Les persones pel fet de ser-ho posseeixen una dignitat intrínseca. La dignitat és la qualitat de digne i digne vol dir honest, respectable, noble i honorable. També té a veure amb les qualitats de decent, , correcte o acceptable. Així diem aquestes condicions són indignes quan volem dir que són inacceptables.

 Del tracte que rep Vivian, la protagonista, per part de l'advocat a la primera seqüència del fragment, deim que és incorrecte, irrespectuós, innoble i deshonest. Ho deim, precisament perquè la tracta com un objecte i no com una persona. La vol utilitzar per satisfer les seves necesitats. No en respecta el valor intrínsec que té com a persona. 

El tracte que rep per part del seu company no és pas millor. Aquest li recorda en un moment que sí, que està al seu servei, i que sí, que malauradament és una protistuta.Comportament indecent, poc honorable, injust, indigne, en definitiva, basat en el fet que tota persona té un preu, i que tot es pot comprar amb diners, oblida un dels fonaments bàsics dels drets humans: Tota persona pel fet de ser-ho, té dret a una vida lliure, justa i digna. 

Per posar banda sonora vos deix amb la cançoneta de Roy Orbison.

PREGUNTA 3. EXAMEN D'AVALUACIÓ DE PRIMER DE BATXILLERAT.

Explica les característiques de la resposta dogmàtica i la resposta crítica (2,5 punts).

La resposta dogmàtica va una mica relacionada amb el pensament del realisme ingenu, perquè creu que està en possessió de la veritat absoluta i confon moltes vegades la realitat amb la nostra percepció. Per exemple: Tarski diu “la neu és blanca” i punt; però nosaltres veiem la neu blanca com a resposta del nostre cervell a un impuls. És a dir, el realisme ingenu i la resposta dogmàtica pensen que la realitat la veiem de forma objectiva.

Així doncs, la resposta dogmàtica a la pregunta “Podem conèixer la veritat?” diu que sí, admet una realitat objectiva i la defensa per damunt de tot, negant qualsevol intent de posar-ho en dubte i dient que no fa falta experimentar o cercar realment si és veritat o no.

Un exemple d’aquesta resposta serien les dictadures o la santa inquisició. És un extrem d’extrema seguretat i de no voler conèixer.

En canvi, la resposta crítica ens diu: potser sí que puc conèixer la veritat i potser no, s’hauria de comprovar i estudiar. Aniria una mica relacionada amb el pensament del realisme crític, que és un punt intermedi entre el dogmatisme i l’escepticisme.

La resposta crítica admet que hi hagi una realitat externa però que ens arriba canalitzada pels nostres propis sentits, així que es basa en no donar una resposta total com “ja ho sé tot” (dogmatisme) o “no sé res” (escepticisme). El discurs filosòfic seria un exemple d’aquesta resposta.

Un exemple que ens ajudaria a aclarir els conceptes seria un diàleg entre (les) tres actituds o respostes:

Tema: es troben unes restes humanes a Jerusalem.

DOGMÀTIC: -Oh! S’han descobert les restes de Jesús, n’estic segur que és ell, això és un senyal de Déu, no pot ser altra cosa.

ESCÈPTIC: - Segur que no és ver. Tot això és mentida, no hi ha res que sigui demostrable perquè els meus sentits m’enganen.

CRÍTIC: - S’haurien de comprovar i examinar les restes, cercar relacions i correspondències, no es pot dir si ho és del tot o no.

(Sara López Miguel, 1r A Batxillerat)

RAÓ INSTRUMENTAL I RAÓ DE FINS

Aprofitant el tema de raó instrumental / raó de fins aquí vos deix aquesta cita d' Oscar Wilde (1854-1900) escriptor irlandès, autor d'obres com El retrat de Dorian Gray o El fantasma de Canterville. Té a veure amb els conceptes de valor (raó de fins) i preu (raó instrumental):

"El cinisme és conèixer el preu de tot i el valor de res"

cínic-a: dit de qui impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i la sinceritat, impúdic.

MONÒLEGS DE LA HISTÒRIA

Monòlegs de la Història
Yo, Odiseo
Adaptació: Carlos Garrido
Direcció: Carlos Garrido i Dominic Hull
Rodo Gener como Odiseo


Divendres, 25 de novembre de 2011.  
20.00 hores
CLUB DIARIO DE MALLORCA
C/ Puerto Rico, 15

Polígon de Llevant

CORRECCIÓ DE L'EXAMEN D'AVALUACIÓ. PRIMERA PART

EXAMEN D E LA PRIMERA AVALUACIÓ

PRIMER DE BATXILLERAT

NOM I LLINATGES:

Llegeix el text següent i contesta les preguntes:

El nihilisme, coma estat psicològic, sorgirà en primer lloc quan hàgim cercat en tots els sucesos el “sentit” que no tenen; de manera que qui el cerqui acabarà perdent l’ànim. El nihilisme consistirà aleshores en la consciència de l’enorme malbaratament de les forces, la tortura d’haver actuat “en va”, la insegurat, la impossibilitat de refer les seves forces, de trobar la mínima tranquil.litat- el desvergonyiment íntim per haver-se mentit a sí mateix durant massa temps.

Friedrich Nietzsche, La voluntad de poder, III, 111

1)      a) Contextualitza el text (1 punt). b) Explica a partir del text i del que has estudiat el concepte de nihilisme (1 punt). c) Explica la resta de concepcions que creuen que l’existència no té sentit (1 punt). d) Creus que l’existència té sentit. Posiciona’t al respecte. Redacta un text argumentatiu en què quedi reflectida la teva opinió (2 punts).

2)      Explica i compara les característiques dels discursos filosòfic i científic (2,5 punts).

3)      Explica les característiques de la resposta dogmàtica i la resposta crítica (2,5 punts).

1a) El fragment és obra de Fiedrich Nietzsche, filòsof alemany del s. XIX. Pertany a la seva obra La voluntad de poder.

1b) El nihilisme és un pensament que no creu en el sentit de l’existència, per això pensa que és absurd i una pèrdua de temps si malgastam el temps de vida que tenim en intentar trobar-lo. Així, quan acceptem que la nostra existència no té un sentit absolut per a cada un, ens trobarem desorientats i insegurs davant la realitat que fins aleshores ha estat enganyosa o distorsionada. Aquest pensament condueix al vitalisme, la postura de voler viure cada moment com a únic i irrepetible, per aprofitar al màxim la nostra vida i no malgastar-la cercant el sentit de viure en sí mateix. (Martina Pons Llinàs, 1r B).

1c) Altres postures que estan en contra de què l’existènciatengui sentit i és absurd voler trobar-lo són el positivisme  i la filosofia analítica.

El positivisme (August Comte, s. XIX)  es basa en la visió científica del món, per tant la nostra existència no va més enllà de néixer, créixer i morir com éssers vius.

La filosofia analítica (Wittgenstein, s. XX) proposa la clarificació del nostre llenguatge per poder referir-nos més objectivament a la realitat, és a dir, eliminar tot aquell vocabulari que fa referència a conceptes sense sentit, ja que no són demostrables i no entren dins la realitat objectiva, com per exemple els temes relacionats amb la religió. (Martina Pons Llinàs, 1r B)

1d) TEXT ARGUMENTATIU

A vegades em deman, té sentit l’existència?, i dubt. Però després mir al meu voltant i em fix en les persones que m’envolten (els amics, la família, les noies boniques que hi ha…) i el dubte (em) desapareix i la claredat torna dins el meu cap. L’existència té sentit i aquests en són uns quants arguments:

En primer lloc, és imposible viure bé sense que la vida tengui sentit, i perquè la vida tengui sentit, ens hem de plantejar objectius, com per exemple tenir cotxe quan compleixi els devuit anys.

En segon lloc la teva família, que et respatlla (dóna suport) quan penses que la vida no té sentit. Allà és quan te n’adones de la importància de tenir una família i dur-te bé amb ells, perquè sempre hi seran per ajudar-te.

Un altre argument molt important són els amics. Els de veritat sempre hi són quan els necessities I t’ajuden a complir els teus objectius. Com, per exemple, quan no entens un exercici i el teu amic te l’explica.

El darrer de tots els arguments és trobar una persona que t’estimi i que tu l’estimis a ella, tenir fills i ensenyar-los tot el que has après durant la teva vida. Que un pare es vegi superat per el seu fill és el millor sentiment de què l’existència té sentit que hi pot haver.

En conclusió, la felicitat no pot existir si no tenim cap objectiu a la vida. El sentit de l’existència depèn de si som feliços o no, i quan creus que la vida no té sentit et pots recolzar en les persones més properes a tu i que més estimes, perquè elles tornen el sentit a la teva vida (Marc Vadell Mas, 1r A).

LA DIVINA CIÈNCIA I LA CAVERNA PLATÒNICA

http://www.youtube.com/watch?v=fwOgDepSoBo. Aquesta cançó es pot entendre com una metàfora de la caverna platònica. És més fàcil viure en les "comoditats" de la caverna platònica que lluitar per arribar a allò que desitgem. Aquí vos deix un fragment de la lletra.

No se trata de religión

Más bien se trata de amor propio y no
Querrás acabar en un ataúd envidiando la vida de otro
Y recuerda que nacemos puros en lo más alto
Pero poco a poco vamos bajando
Vendiendo nuestra alma al diablo
A cambio de una eterna condena
Y yo es muy fácil tomar una decisión
Y es difícil tomar la correcta
Es muy fácil pasar por una situación
Y difícil aprender de ella
Es muy fácil proponerse una meta
Y difícil que las cosas no se tuerzan
Resulta difícil cuando hablas por convicción
Y muy fácil si es por experiencia

BERGMAN O EL SENTIT DE L'EXISTÈNCIA

INGMAR BERGMAN (1918-2007).


Bergman durant el rodatge de maduixes salvatges, l'any 1957.

Director de cinema suec, considerat un dels millors de la història, va firmar obres mestres com El setè segell, o  De la vida dels titelles. En el fragment que hem visionat presenta una discussió sobre el sentit de l'existència,diàleg que confronta la necessitat de trobar un sentit ulterior a la vida, amb la creença que no som més que matèria i que no cal creure en un més enllà, ja que fóra absurd.

LA BELLESA

Ja hem vist que, segons Plató, en el banquet els homes poden arribar al Bé a través de la contemplació de la bellesa. Luis Eduardo Aute (Manila, 1943) planteja el mateix tema de la recerca de la Bellesa que va més enllà de la superficialitat. http://www.youtube.com/watch?v=ElXEdGpWOkk&feature=related. Aquest és l'enllaç en què podreu escoltar la seva cançó La bellesa, que es pot relacionar amb la via eròtica de Plató (427-347).

XVI CURS DE PENSAMENT I CULTURA CLÀSSICA: PRENDRE'S LA VIDA AMB FILOSOFIA: UNA ACTITUD EN TEMPS DE CRISI

Divendres 25 de novembre de 2011.
ÉS ENCARA LA FILOSOFIA UN CAMÍ PER LA FELICITAT?
Francesc Casadesús Bordoy
Professor de Filosofia Grega a la Universitat de les Illes Balears i president de la Secció Balear de la SEEC.
Hora: 19.30
Lloc: CaixaFòrum Palma
Plaça Weyler, 3
Palma de Mallorca
enllaços: www.seec-balears.com / www.laCaixa.es/ObraSocial

CONFERÈNCIA de FRANCISCO JOSÉ AYALA

Dimecres dia 8 de novembre a les 20 hores tendrà lloc la conferència de Francisco J. Ayala, genetista espanyol que treballa com a investigador a la Universitat de Califòrnia. La conferència porta el títol Ètica, ciència, Déu i està relacionat amb alguns dels temes que veiem a les assignatures de filosofia. La conferència es farà al Teatre Municipal Catalina Valls, situat al Passeig de Mallorca, 9A.

Les persones interessades en assistir poden recollir la seva invitació al Palau de la Premsa, Passeig de Mallorca, 9A

ANUNCI

Bé com  que alguns me vau demanar que anàs publicant sa bibliografia que vaig aportant, el que ara és enllaços   és convertirà en referències bibliogràfiques i allà les publicaré per temes. També anirem afegint la filmografia que utilitzem!!!!!

EXAMEN 1B BATXILLERAT

EXAMEN DE FILOSOFIA

1R BATXILLERAT B

NOM:

¿Quiénes somos?, ¿De dónde venimos?, ¿A dónde vamos? 

¿Cuándo fue el Gran Estallido?

¿Dónde estamos antes de nacer?

¿Dónde está el eslabón perdido?

¿Dónde vamos después de morir?

¿Qué son los agujeros negros?

¿Se expande el universo?

¿Es cóncavo o convexo?

¿Quiénes somos?

¿De dónde venimos?

¿Adónde vamos?

¿Estamos solos en la galaxia o acompañados?

¿Y si existe un más allá?

¿Y si hay reencarnación?

¿Quiénes somos?

¿De dónde venimos?

¿Adónde vamos?

¿Estamos solos en la galaxia o acompañados?

¿Qué es el ser?

¿Qué es la esencia?

¿Qué es la nada?

¿Qué es la eternidad?

¿Somos alma?

¿Somos materia?

¿Somos sólo fruto del azar?

¿Es fiable el carbono 14?

¿Es nuestro antepasado el hombre de Orce?

¿Quiénes somos?

¿De dónde venimos?

¿Adónde vamos?

¿Estamos solos en la galaxia o acompañados?

¿Y si existe un más allá?

¿Y si hay reencarnación?

Siniestro Total, Ante todo mucha calma, 1992.

Siniestro Total és un grup de Punk gallec fundat a principis dels anys 80. La cançó que us presentem apareix a varis discs, entre ells Ante todo mucha calma, directe realitzat l’any 1992. Després de 20 anys de carretera formen el grup: Julián Hernández, Javier Soto, Ángel González, Jorge Beltrán i Oscar G. Avendaño. Presenten algunes cançons de to marcadament filosòfic. La que es presenta al text i Nihilismo, entre d’altres,  apareguda al seu Long Play De hoy no pasa, l’any 1987.

CONTESTA LES PREGUNTES SEGÜENTS:

1) Contextualitza el  text? (1 punt). Quin tipus de preguntes presenta la cançó? Justifica la resposta (1 punt). Explica a partir del text i del que has estudiat el mètode filosòfic (1 punt). Per què creus que l’ésser humà es fa preguntes filosòfiques, si ja sap que no hi ha cap resposta (2 punts) (tesi, 2 argumnents, conclusió).

2) Compara la filosofia amb la ciència (2,5 punts).

3) Exposa les característiques del pensament mític (2,5 punts)

QUADRE COMPARATIU: SOFISTES, SÒCRATES I PALTÓ

GRÈCIA	Protàgores d’Abdera (490aC)	Gòrgies de Leontini (480-380 aC)	Sòcrates (470-399)	Plató (427-347)
CONTEXT
FONTS
MÈTODE
REALITAT
CONEIXEMENT
ANTROPOLOGIA
ÈTICA
POLÍTICA
POSTERIORITAT

Estimats alumnes de 1r B aquí teniu la cançó que ha sortit a l'examen interpretada per Siniestro Total. Esper que vos agradi.

LES DIFERENTS ACTITUDS DAVANT LA VIDA

L'ACTITUD ESCÈPTICA

És escèptic aquell que creu que no existeixen veritats absolutes. Que si existeixen, són inaccessibles i que si són coneixibles, no es poden enunciar (GÒRGIES, s. V abans de Crist). Així, per Protàgores no hi ha un únic concepte del Bé i del Mal. No hi costums bones i dolentes i tot és opinable. En paraules del sofista d'Abdera L'home és la mesura de totes les coses. Tampoc hi ha formes de vida, tradicions o estructures polítiques absolutament convenients. En paraules de Michel de Montaigne (1533-1592), escèptic francès, "cadascú anomena barbarie allò que és aliè als propis costums".  Per veure com les dictadures eliminen els que no pensen com ells és molt recomanable la pel.lícula de Costa Gavras, Missing. Perquè vegeu que és el relativisme vos deix amb aquest rap dedicat a les figures dels sofistes.

http://www.youtube.com/results?search_query=rap+de+los+sofistas&aq=f

Aquí deix el link perquè escolteu una mica de rap.

L'ACTITUD DOGMÀTICA.

L'actitud dogmàtica és l'actitud d'aquells que creuen que ja ho saben tot i per tant no es preocupen per res. És pròpia d'aquelles persones autoritàries que no canvien d'opinió i que es creuen déus. És, per tant, una actitud a tocar de l'ignorància o de la divinitat. Vet aquí el discurs d'un dictador, exemple de persona disposada a  exterminar totes aquelles persones que no pensen com ell. Règims com el de Gadafi, Videla, Pinochet, Castro, Franco o la DDR (República democràtica alemanya) són exeemples d'aquesta actitud. Per il.lustrar-ho veurem un petit fragmen de La vida dels altres de Florian Henckel, 2006. Vos deix la canço Desapariciones de Rubén Blades interpretada per Manà.

L'ACTITUD CRÍTICA

És possiblement la més positiva de totes tres. La tenen aquelles persones que de forma constructiva volen canviar la realitat. Fan aportacions pròpies i són respectuosos amb les aportacions dels altres. Aquí vos deix la lletra d'una cançó de Raimon en què es pregona l'actitud crítica envers dogmatisme. La cançó es pot escoltar en aquest link:
http://www.goear.com/listen/a0553fe/qui-ja-ho-sap-tot-raimon

Qui ja ho sap tot

(Raimon)

Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre,
perquè jo encara aprenc de qui m'escolta,
de qui em fa callar o no m'escolta,
per això dic:
qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
El desig i l'esperança,
la derrota no acceptada,
el dubte de tot saber,
l'alegria ben guanyada,
la tristesa d'un temps malalt
d'hipocresia forçada
que volem ben diferent,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
Un crit cert i uns quants matisos,
poemes de vells poetes,
un amor encara viu,
molta ràbia acumulada
en la lluita necessària
contra el matalàs immens
que ens volen posar damunt,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
El desastre quotidià
que s'allargassa anys i anys,
la lentitud de la represa
i els que cauen pel camí,
els tirs mal dirigits
i, per què no dir-ho també?
una fe, una gran fe
en determinada gent,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.

(1974)

EXAMEN DE PRIMER DE BATXILLERAT

TEMA 1

NOM I LLINATGES:

Llegeix el text i contesta les preguntes:

El gener de 1610, Galileu descobreix els quatre principals satèl·lits de Júpiter i els veu girar amb una regularitat perfecta: existeix, doncs, al sistema planetari, com a mínim un centre que no és la Terra. I els satèl·lits no presenten retrogradacions: els retrocessos dels planetes són, com ja se suposava, simplement aparents.A Il Saggiatore (1623) Galileu formula la idea que està al darrera de la nova física: la realitat o la naturalesa és geomètrica. En el que resulta potser el paràgraf més repetit de la seva filosofia ho escriu d'una manera ben clara (cap.6):La filosofia està escrita en aquest gran llibre contínuament obert davant dels nostres ulls (em refereixo a l'univers); però no la podem entendre si abans no aprenem a comprendre la llengua en què està escrit. Està escrit en llenguatge matemàtic i els seus signes són els triangles, cercles i altres figures geomètriques, sense les quals és humanament impossible entendre res; sense ells és com endinsar-se vanament en un laberint ben fosc.

Galileu Galilei, Il saggiatore         http://www.alcoberro.info/planes/galileo.htm

1) Contextualitza el text (1 punt). Quin mètode utilitza Galileu en el text? Que t’ho fa pensar? (1 punt). Explica, a partir del text i del que has estudiat, les característiques de la ciència pel que fa a objectius i actitud? (1 punt). La ciència té sentit perquè arriba a resultats precisos i exactes, perquè resulta útil i perquè ens fa la vida més còmode i comfortable. Quin sentit té filosofar si ja sabem d’antuvi que no arriba a resultats positius. Elabora un text argumentatiu (tesi, 2 arguments, conclusió), en què reflexionis sobre el sentit de la filosofia (2 punts).

2) Explica les característiques del mètode filosòfic (2,5 punts).

3) Compara la filosofia amb la religió (2,5 punts). ( No no he dit mite, he dit religió!).

LEONARD COHEN, PREMI PRÍNCEP D'ASTÚRIES DE LES ARTS 2011

Leonard Cohen és un poeta, novelista i cantant canadenc nascut a Montreal, en el sí d'una família jueva d'ascendència lituana, l'any 1934. Aprofitant l'avinentesa de què li ha estat concedit el premi príncep d'Astúries de les arts 2011 i que no hem posat cap tema relacionat amb la religió, vos deix una petita perla. La cançó es titula Waiting for a Miracle i forma part de la BSO de la pel.lícula Natural born killers dirigida per Oliver Stone l'any 1994.

Aquí vos deix la lletra en anglès. En el fons és una cançó d'amor també!!!! Esper que vos agradi !!!!

Baby, I've been waiting,
I've been waiting
Night and day
I didn't see the time,
I waited half my life away
There were lots of invitations
And I know you sent me some,
But I was waiting
For the miracle,
For the miracle to come

I know you really loved me
but, you see,
my hands were tied
I know it must have hurt you,
it must have hurt your pride
to have to stand
beneath my window
with your bugle
and your drum,
and me I'm up there waiting
for the miracle,
for the miracle to come

Ah I don't believe you'd like it,
You wouldn't like it here
There ain't no entertainment
and the judgements are severe
The Maestro says it's Mozart
but it sounds like bubble gum
when you're waiting
for the miracle,
for the miracle to come

Waiting for the miracle
There's nothing left to do
I haven't been this happy
since the end of World War II

Nothing left to do
when you know
that you've been taken
Nothing left to do
when you're begging for a crumb
Nothing left to do
when you've got to go on waiting
waiting for the miracle to come

I dreamed about you, baby
It was just the other night
Most of you was naked
Ah but some of you was light
The sands of time were falling
from your fingers and your thumb,
and you were waiting
for the miracle,
for the miracle to come 

Model examen 1r batxillerat

FILOSOFIA I CIUTADANIA                                 EXAMEN 3ª AVALUACIÓ

Nom i Llinatges:

En general, la teoria que sosté que res succeeix per atzar, sinó que tot es deu a causes necessàries, de forma que, coneixent les causes o la suma de condicions necessàries d’un succés és possible preveure l’existència i les característiques de l’efecte.

Més específicament, el determinisme universal, també anomenat determinisme causal, afirma que tot fenomen de l’univers ocorre segons lleis causals; aquest determinisme pot anomenar-se també principi de causalitat. El determinisme filosòfic sosté, en particular, que també les accions humanes estan causalment determinades i són, per tant, previsibles i predictibles. El determinisme teològic, per la seva banda, sosté, segons algunes formulacions, que la omnisciència de Déu implica que els successos, inclosos els d’ordre moral, es troben també determinats.

Allò que s’oposa a la tesi del determinisme en general s’anomena indeterminisme, i allò opsat al determinisme psicològic s’anomena lliure albir o llibertat humana. A l’afirmació que els successos en què intervé l’home estan determinats se l’anomena fatalisme. El fatalisme, en el terreny d’allò històric és, de fet, junt amb la noció de necessitat, en el terreny dels fenòmens naturals, la versió més antiga del determinisme pròpia del món grec, testificada en el mecanicisme materialista d’alguns presocràtics i, en especial, dels estoics i els epicuris.

Extret de www.filoxarxa.com

1)     Resumeix el text (1 punt). A partir del text i del que has estudiat defineix els conceptes de moral i ètica (1 punt). Són conciliables la llibertat i el determinisme. Construeix un text on expressis la teva opinió al respecte (2 punts).

2)      Explica la llibertat a través dels conceptes següents: responsabilitat, autonomia, espai interior i criteri. (3 punts).

3)      Explica i contraposa els models de vida bona i bona vida (3 punts).

Aquí teniu el model d'examen que m'havíeu sol.licitat. La primera pregunta es desglossa en comentari de

text, en total dos punts, i  text argumentatiu, dos punts més. La pregunta dues és un text merament

expositiu. I la tres és una pregunta de comparació. L'examen serà molt similar. Més endavant publicaré

els criteris de correcció.

Ànim a tots!!!!!

LA PERCEPCIÓ I LA COMPRENSIÓ DE LA REALITAT

COM PERCEBEM LA REALITAT?

Aquí teniu un petit vídeo que parla del tema de la percepció. És el fragment d'un programa presentat per Eduard Punset, Redes, divulgador científic. En principi ens movem dins tres possibilitats. La primera, percebem la realitat tal com ella és; la segona, no hi ha cap connexió entre la nostra percepció i la realitat. Hi ha, per tant, una barrera infranquejable entre l'individu i la realitat exterior i, en conseqüència, vivim tancats dins de les nostres idees. O bé, d'alguna manera, el nostre cervell construeix la realitat al seu aire. És a dir, hi ha una realitat exterior però el cervell la manipula al seu gust. Per acabar, i al.ludint a aquesta qüestió, vos deix amb una frase de Gabriel García Márquez, autor entre d'altres obres de Cien años de soledad, que encapçala la seva obra Vivir para contarla:

La vida no es la que uno vivió, sino la

que uno recuerda y cómo la recuerda 

para contarla.

Salut i felicitat! 

MODEL DE TEXT ARGUMENTATIU

TEXT ARGUMENTATIU DE MOSTRA.

1. Plantejam el tema. Plantegem en poques línies el tema de què volem parlar

Hi ha tres tipus de discursos sobre la realitat: el científic, el filosòfic i el religiós. Tot i que tenen similituds entre ells, cadascun té unes característiques definitòries. Difereixen en quant a mètode, objectius i actitud. Per exemple la ciència parteix de fets demostrables, observables i mesurables. En canvi, per la filosofia, allò important és el plantejament de les preguntes i l’utilització de la raó. La religió apel.la la majoria de vegades als sentiments.

2. Tesi. Ens posicionem respecte del tema

En la meva opinió tots els discursos són vàlids i es complementen un a l’altre. La filosofia serveix per reflexionar de forma racional sobre les coses i ajuda a construir respostes que encara que no siguin definitives són necessàries.

3. Arguments. Donem arguments per justificar el nostre posicionament.

En primer lloc, tot i que crec que la religió no parla de coses vertaderes sí que crec que és un discurs vàlid. És un fet que les persones necessiten creure ja que no es pot saber tot amb certesa. D’aquí la necessitat de creure en alguna cosa. Per exemple, quan hem d’afrontar un fet tràgic que és fruit de l’atzar, com un accident i no li trobem explicació, necessitem aferrar-nos a alguna cosa, encara que només sigui per consolar-nos o per sentir-nos una mica millor.

En segon lloc, és evident que la ciència és útil perquè fa possible la tecnologia, la qual ha fet la nostra vida més còmode, i n’abareteix els costos. Un exemple senzill. Hi ha molts estudiants que se’n van a fora. La informàtica, inernet i l’ús de càmeres web i programes com l’Skype han fet que puguin mantenir una relació molt fluida amb les seves famílies que d’una altra manera no seria possible. El fet de sentir-se a prop de les seves famílies fa que els joves es sentin més confiats i segurs, i que el seu rendiment acadèmic sigui millor.

Per últim, la filosofia ajuda a mantenir una actitud crítica envers les circumstàncies de la vida i a preguntar-nos continuament sobre les coses que passen. Per exemple, puc reflexionar sobre actituds abusives de la ciència i la tecnologia. És evident que el fet que s’hagin fabricat bombes atòmiques no tranquil.litza ningú. O que algunes religions han intentat imposar les seves creences per la força. Per tant, la filosofia serveix per mantenir sempre una actitud crítica basada en l’autonomia, la tolerància i la llibertat.

4. Conclusió. Tornem a recollir la tesi i enumeram els arguments.

En definitiva, les persones som éssers complexes que necessitem dels tres disursos. De la religió, perquè ens pot ajudar a trobar consol en els moments difícils. De la ciència i la tecnologia, ja que fan la nostra vida més còmode, i finalment de la filosofia, perquè ens ajuda a mantenir una actitud crítica basada en l’ús de la raó.

Comentari: aquí teniu el text argumentatiu de mostra que m'havíeu demanat. Pensau que no valoraré si teniu la mateixa opinió que jo o no. Això és el menys important. Aquí el que importa és l'estructura, l'ús de connectors i respectar l'adequació, la cohesió i sobretot la coherència, és a dir, l'absència de contradiccions. També valoraré l'originalitat en l'argumentació. No val usar els mateixos exemples que he usat jo. I una altra cosa, he posat tres arguments (punt 3), vosaltres n'heu d'escriure quatre.

P. D.: Perdonau el retard i ànim!!!!!!

EL MITE DE LA CAVERNA. PLATÓ (427-347)

LA CONCEPCIÓ PLATÒNICA DEL MÓN

El mite de la caverna és, sobretot, una acèrrima de la figura de Sòcrates (470-399), de la figura del savi. Forma  part del llibre VII de la República, obra que reflexiona sobre quin és el tipus de polis, ciutat-ideal, més idònia perquè els ciutadans puguin ésser feliços. 

En aquest mite, més que en cap altra, hi apareixen tots els nivells que conformen la visió platònica del món: ontologia, epistemologia, antropologia, ètica i política. Plató en els seus diàlegs utilitza els mites com a metàfora per explicar la seva concepció de la realitat, del coneixement, de l'ésser humà i de la ciutat ideal. És mol crític amb la sofística i amb totes les seves postures i amb la democracia. Va viure les conseqüències de la Guerra del Peloponès (427-404).

2N DE BATXILLERAT. PUNTS DEL LLIBRE DE 1R RELACIONATS AMB PLATÓ

PUNTS DEL LLIBRE DE 1R QUE FAN REFERÈNCIA A PLATÓ.

• Tema 3. Punt 5: 5.1. Els components de l'ésser humà / 5.2 Empresonats dins el cos. / del 5.3. Apartat conseqüències del dualisme (pàgines 56 i 57).
• Tema 3. 10.2. Etnocentrisme i sobretot universalisme cultural. (pàgines 70 i 71).
• Tema 5. Punt 6. Un fruit  que només creix en societat.  6.1. Humans entre humans. (pàgina 110).
• Tema 6. Punt 3. Universalisme. 3.1. Existeix un bé i un mal / 3.2 Universalisme i etnocentrisme / 3.3. Més enllà de l'etnocentrisme. 

Insistesc Aquestes pàgines són material d'ampliació. Les podeu utilitzar sobretot a l'hora de fer textos argumentatius. Vos poden servir per agafar idees, i també per fer algun tipus de comprovació. De tota manera és la meva obligació oferir el màxim de possibilitats. Sóc conscient que el temps és una variable a tenir en compte. El fet de posar correspondències del llibre de primer no implica una exigència. No és obligatori, però pot ajudar molt.

I STILL HAVEN'T FOUND WHAT I'M LOOKING FOR

LA RECERCA CONTINUA

TODAVÍA NO HE ENCONTRADO AQUELLO QUE BUSCO

I have climbed the highest mountains
I have run through the fields
Only to be with you
Only to be with you.

I have run, I have crawled
I have scaled these city walls
These city walls
Only to be with you.

But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.

I have kissed honey lips
Felt the healing in her finger tips
It burned like fire
(I was) burning inside her.

I have spoke with the tongue of angels
I have held the hand of a devil
It was warm in the night
I was cold as a stone.

But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.

I believe in the Kingdom Come
Then all the colours will bleed into one
Bleed into one.
But yes, I'm still running.

You broke the bonds
And you loosed the chains
Carried the cross of my shame
Oh my shame, you know I believe it.

But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.

But I still haven't found
What I'm looking for.
But I still haven't found
What I'm looking for.

2n de BATXILLERAT. QUADRE COMPARATIU PRESOCRÀTICS II

• ELS PRESOCRÀTICS II- HERÀCLIT, ELS PITAGÒRICS I ELS PLURALISTES

AUTOR	HERÀCLIT	ANAXÀGORES	EMPÈDOCLES	LEUCIP I DEMÒCRIT	PITAGÒRICS
KOSMOS Com és el món?	-Arjé:foc -Tot flueix (phanta rei) - harmonia que es percep (sentits), tensió entre contraris.	Arjé: Nous, intel.ligència ordenadora. Homeomeries. Tot està en tot. (pluralista).	Arjé: aire, foc, terra, aigua. Forces: amor i odi Cosmos cíclic i etern.	Àtoms i buit “El que és, és i el que no és, és. Els àtoms es mouen atzarosament a través del cosmos. L’harmonia que veim és fruit del desordre.	L’univers té forma numèrica. Es pot descomposar geomètricament Arrels dels nombres Importa la forma matemàtica del món. Harmonia: intervals músicals.
TEORIA DEL CONEIXEMENT Com coneixem?	Els sentits perceben l’harmonia, El logos veu la tensió entre ètica icontraris	Els sentits són vàlids per captar les regularitats del cosmos. Però sota guiatge del logos.	El moviment percebut és real. Els sentits són vàlids sota el guiatge de la raó.	Cal usar raó i sentits. Però allò que perceben els sentits és real.	El logos ens permet captar l’harmonia entre els nombres.
CANVI És real el canvi?	Real. Tot esdevé. Visió dialèctica. Res és (exemple de banyar-se al riu). La realitat és dinàmica. Solució al conflicte Parmènides-monistes.	Les homeomeroies es mouen en forma de remolí (mecànica). El canvi és real. La raó posa ordre. Solució al conflicte Parmènides-monistes.	Pluralista. Manté la tesi de l’ésser de Parmènides. Diu que el canvi és d’una pluralitat menor a una major. (Aquest argument és vàlid pels pluralistas).	El canvi és real. El sentits el perceben. Cal usar la raó per entendre el moviment dels àtoms.	Cal captar l’harmonia musical i matemàtica de l’univers. L’univers és equilibrat i harmonic.
ANTROPOLOGIA					Reencarnació. Prohibició de menjar mongetes.
CRONOLOGIA /  LOCALITZACIÓ / OBRES	Efes Segle VI-V 535-484 Fragments.	Clazomene S. V a. C. 500-428. Fragments.	Agrigento S. V aC. 490-430 Fragments.	Abdera s. V-IV 460-370 Fragments.	Samos 582-507 s. VI a. C. Fragments.

 Aquí teniu el quadre II dels presocràtics. He suprimit les seccions ètica i política perquè tanmateix no hi  apareix cap tipus de contingut. Esper que us serveixi- Els comentarem a classe. El quadre III el penjaré ben aviat i l'haureu de fer vosaltres. Si veis alguna errata deixau un comentari i ja aniré corregint.