DAVID HUME (1711-1776)

Ressenya biogràfica

•1711. Neix a Edimburg (Escòcia).

•Estudia dret però la carrera no el satisfà.

•Se’n va a França amb la intenció de dedicar-se a la filosofia.

•1734-1737. Escriu el Tractat de la naturalesa humana. L’obra va tenir un nul ressò.

•Investigació sobre l’enteniment humà i sobre els principis de la moral.

•1744. Discursos polítics. No li van adjudicar ni la càtedra de filosofia de Glasgow ni la d’Edimburg.

•El seu agnosticisme hi va tenir molt a veure.

•1747. Va fer curtes estades a les corts de Viena i Torí.

•1763-1766. Torna a França. Estreny vincles amb els il.lustrats, especialment Rousseau.

•El 1769 es retira a Edimburg. Mor el 1776.

Context històric

•1707. Llei d’unió d’Escòcia a Anglaterra. Creació de Gran Bretanya.

•1701-1714. Guerra de successió espanyola. Instauració a Espanya de la Monarquia borbònica.

•1755. Terratrèmol de Lisboa.

•1776. Declaració d’Independència d’Amèrica.

•1789. Revolució Francesa.

CONTEXT FILOSÒFIC

nLa reflexió sobre el coneixement va centrar bona part dels esforços dels filòsofs del segle XVII i XVIII.

nEmpirisme: l’origen i el límit de coneixement són les impressions.

nRacionalisme: Paper constructiu i ordenaor de la raó. Consciència humana com a punt de partida del coneixement.

Il.lustració i despotisme

•Despotisme Il.lustrat. “Tot pel poble però sense el poble”. Monarques absoluts creuen en la necessitat de fomentar el coneixement. De caràcter elitista. Principals representants. Frederic el Gran de Prussia; Caterina la Gran de Rússia o Carles III d’Espanya entre d’altres.

•Il.lustració. Segle de les Llums. Necessitat de fomentar el progrés científic i de millorar la vida dels homes. Confiança en la bonhomia de la raó per fer-ho. Diderot, D’Alembert, Voltaire, Rousseau o Montesquieu en són els principals representants.

•

JOHN LOCKE (1632-1704)

CONTEXT HISTÒRIC

•

Regnat de Jaume I (1603-1625). 5 de novembre de 1605. Conspiració de la polvora. Els conspiradors catòlics són executats.

•

Carles I (1625-1642). El seu regnat acaba amb la primera guerra civil anglesa. El parlament no accepta les tendències absolutistes del Rei.

•

1642-1649. Primera Guerra civil anglesa. Al 1649 el rump parliament acusa Carles I de traïdor i n’ordena l’execució.

•

Rump parliament (1649-1653). Abolició de la monarquia, de la cambra dels lords i molts jutges dimiteixen. Oliver Cromwell es converteix en capità general de l’exèrcit.

•

Protectorat (1653-1658). Cromwell institueix el 1653 un govern amb un lord protector, parlament i consell.

•

1658-1660. Richard Cromwell és incapaç de sostenir el govern. Es reinstaura la monarquia.

•

Carles II (1660-1685). Signà una llei d’amnistia i oblit. El parlament restaurà la supremacía anglicana.

•

Jaume II (1685- 1689). Signa la declaració d’indulgència per a catòlics i dissidents.

•

Anna I d’Anglaterra signa la Unión Act el 1707 entre Anglaterra i Escòcia.

Context filosòfic

nLa reflexió sobre el coneixement va centrar bona part dels esforços dels filòsofs del segle XVII.

nEmpirisme: l’origen i el límit de coneixement són les impressions.

nRacionalisme: Paper constructiu i ordenaor de la raó. Consciència humana com a punt de partida del coneixement. 

Semblança biogràfica

•Neix al 1632 prop de Bristol.

•Va estudiar humanitats a la universitat d’Oxford.

•Hi va ensenyar grec i retòrica.

•Va estudiar medicina i física.

•L’acostament a les ciències naturals marcà la seva orientació empirista.

•Es va atansar al món de la política.

•Féu una defensa teòrica del liberalisme i el parlamentarisme.

Obra

•Assaig sobre l’enteniment humà.

•Primer tractat sobre el govern civil.

•Segon tractat sobre el govern civil.

n

•

RENÉ DESCARTES 1596-1650

1.1 El context sociopolític del segle XVII

nEsquemes heretats de l’època medieval. Societat estamental.

nBurgesia urbana puixant (Anglaterra i holanda)

nExpansió colonial a Amèrica (s. XVI-XVII).

nReforma protestant. Martí Luter i les 95 tesis de Wittenberg (1483-1546).

nGuerra dels 30 anys (1618-1648). Pau de Westfàlia.

nSorgiment dels Estats nacionals. Monarquies absolutes.

nIdeal de tolerància. A Anglaterra i a Holanda guanya terreny la llibertat.

1.2. El problema del coneixement

nLa reflexió sobre el coneixement va centrar bona part dels esforços dels filòsofs del segle XVII.

nEmpirisme: l’origen i el límit de coneixement són les impressions.

nRacionalisme: Paper constructiu i ordenaor de la raó.

nConsciència humana com a punt de partida del coneixement.

LA MORT DE SÒCRATES

La Muerte De SóCrates from doctorando

SÒCRATES I LA SOFÍSTICA

Socrates from Mauricio Garrido

MODEL D'EXAMEN DE SEGON DE BATXILLERAT

1)Comentau el text següent, incloent en el comentari aquests elements: a) Context històric, social i cultural (Contextualització històrica i filosòfica del text) b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el text; (Qin és el problema principal que s’exposa al text i a quina conclusió arriba l’autor) c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (Relaciona el tema principal del text amb el pensament general de l’autor). (3 punts). El comentari també ha d’incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, a favor o en contra del que diu l’autor del text. (Fés un petit text argumentatiu en què et posicionis a favor o en contra del que pensa l’autor). (2 punts).

MODEL EXAMEN DE PRIMER DE BATXILLERAT

LLEGEIX EL TEXT I CONTESTA LES PREGUNTES:

Así pues, encontramos tres causas principales de riña en la naturaleza del hombre. Primero, competición; segundo, inseguridad; tercero, gloria. El primero hace que los hombres invadan por ganancia; el segundo, por seguridad; y el tercero, por reputación. Los primeros usan de la violencia para hacerse dueños de las personas, esposas, hijos y ganado de otros hombres; los segundos para defenderlos; los terceros, por pequeñeces, como una palabra, una sonrisa, una opinión distinta, y cualquier otro signo de infravaloración, ya sea directamente de su persona, o por reflejo en su prole, sus amigos, su nación, su profesión o su nombre.

Thomas Hobbes, Leviathan

1)      a) Quina concepció antropològica de l’ésser humà apareix al text? Justifica la resposta (1 punt). b) Explica una altra concepció antropològica de l’ésser humà que coneguis; no t’oblidis de il.lustrar-la amb exemples (2 punts) c) És l’home violent per naturalesa? Elabora un petit text argumentatiu en què expressis la teva opinió. (tesi, 2 arguments, conclusió). (2 punts)

2)    Compara els discursos filosòfic i religiós. Il.lustra les comparacions amb exemples adients. (2,5 punts).

3)    Explica els conceptes de racionalitat instrumental i racionalitat de fins. Il.lustra les explicacions amb exemples adients (2,5 punts).

PRESOCRÀTICS, i II

Presocraticos from IES Gabriel y Galán Plasencia

Aquí vos deix dues presentacions dels presocràtics que us poden resultar molt útils per a completar la informació que teniu. Pens que també són útils a l'hora de clarificar alguns dubtes!

PRESOCRÀTICS

Presocráticos from José Ángel Castaño Gracia

SHELDON COOPER AND CREATIONISM

THE SENSE OF LIFE. PHILOSOPHY IN LOST IN TRANSLATION

EXERCICI FRANCISCO JAVIER AYALA

Link de l'entrevista:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/entrevista-en-r5/entrevista-r5-francisco-ayala-cientifico-religioso/1059965/

Aquí teniu el link que vos havia dit. Aquí van les preguntes:

1) Com veu l'entrevistat la relació entre els discursos religiós i científic?
2) Com entén la teoria de l'evolució? Segons ell, és compatible amb el creacionisme?
3) Què pensa del que l'entrevistador anomena teoria del disseny intel.ligent?


F. J. Ayala (1934).