dimarts, 24 de gener de 2012

L'HOME ECONÒMIC i LA RACIONALITAT INSTRUMENTAL




Hem vist distintes definicions d'home que ens remeten a allò que fa? Com actua? Hem vist l'homo faber, l'homo videns, l'homo ludens, l'homo symbolicus, l'homo bellicus... Però el cert és que la realitat quotidiana ens remet contínuament a l'homo oeconomicus. Així sentim parlar de dura realitat econòmica, de crisi ecònimica, de retallades, de baixada de salaris, de pujada dels preus. Per què tenim la sensació que si la societat (conjunt d'homes) no rutlla en la seva vertent econòmica, no rutlla en cap aspecte? Per què ens sembla que la nostra felicitat, com a persones individuals i com a societat està lligada a la prosperitat? És just que hi hagi gent que, perquè no té feina es mor de gana o es desahuciada? Totes aquestes preguntes bombardegen diàriament el cor de la nostra societat.

Això enllaça amb un altra concepte que ja hem treballat a classe. Els conceptes de valor i preu. Les persones tenen valor, les coses preu. És així realment? La realitat, reveladora sempre, ens fa veure que moltes vegades les persones són víctimes d'altres persones sense escrúpols. Així, molta gent no reb un salari just, perd la seva casa perquè no la pot pagar o es mor de gana perquè no pot pagar-se el menjar. Una societat sana, ho hauria de permetre? Fins a quin punt podem desproveir a les persones dels seus drets al.legant a criteris econòmics?

Una reflexió interessant sobre tots aquests conceptes la trobareu en l'entrevista que Jaume Barberà realitzà ja fa temps a Joan Antoni Melè en el programa de TV3 Singulars. Aquí deix la direcció. Molt interessant la reflexió que fa al principi de l'entrevista Joan Melè entre racionalitat instrumental i racionalitat de fins. Melè és autor del llibre  Dinero y conciencia. A quién sirve mi dinero, Plataforma, 2009. Vos deix també un petit vídeo sobre la crisi i la inflacció.

http://www.tv3.cat/videos/3586830


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada